Les espardenyes de vetes traspassen fronteres: de Catalunya als Estats Units o Tòquio
Cada cop se'n venen més dins i fora de Catalunya, per a la cultura popular o per a cerimònies, però, en canvi, els artesans espardenyers van desapareixent
L'avi de la Carme Grifell va fundar el 1913 Cal Seixanta-cinc, una botiga molt petitona al carrer de les terceries de Solsona. Fabricava espardenyes de vetes, el calçat que tothom duia per a un dia a dia que passava majoritàriament al camp.
"I com tants altres artesans combinava aquesta feina amb la de barber", explica la Carme mentre enfila l'agulla i cus les vetes en una espardenya. Ho fa asseguda al carrer, davant la botiga. És el taller des d'on veu passar la vida. A ella n'hi va ensenyar la mare.
"De ben petita jo ja rondava per la botiga i encara tinc clientes que m'han vist créixer." A la botigueta també hi ven sabons, cremes, colònies i aquests dies no para. Per caramelles tothom ve a comprar-li les espardenyes.
A Solsona només hi ha dues dones que en fabriquen i en tenen una de pròpia, la solsonina, que té 7 vetes i tapen completament la puntera blanca. Són les que calça el cantautor Roger Mas per pujar als escenaris, que diu: "És com una litúrgia. Les trobo precioses. I quan faig un concert on no m'hi acabo de trobar còmode, no les porto."
D'artesans espardenyers a Catalunya en queden a tot estirar una quinzena. Una d'elles és la Susanna Cuervas, a Manresa. En va aprendre d'un mestre en un moment en què a la ciutat n'hi havia una vintena. Ara queda ella i ha muntat amb la Dolors un petit taller, D'Spart, des d'on també venen. Atenen una clienta que ve de Terrassa perquè li han tancat la botiga on les comprava sempre per caramelles.
"En quedem pocs i això que ara l'espardenya de vetes va més enllà del seu ús per a la cultura popular. Nosaltres en fem moltes per a núvies, per al dia a dia, per a cerimònies, i ens les valoren molt a França, Itàlia, els Estats Units, Tòquio "
Ara que ve el bon temps és quan en fan més. Tot el procés comença a partir de les bases d'espardenya. En compren unes 6.000. I a partir d'aquí hi posen teixits de tota mena i una gran gamma de colors, més enllà del vermell o negre típics de caramelles.
"És que portar una espardenya és com portar un signe d'identitat propi de la conca mediterrània als peus."
