
Les Exposicions Universals del 1888 i del 1929, dues cites clau per a Barcelona
La setmana que s'ha cancel·lat el Mobile, Toni Cruanyes i Roger Escapa parlen de la relació que té Barcelona amb grans esdeveniments que han transformat la ciutat
Les Grans Exposicions Universals de Barcelona del 1888 i el 1929. L'editor del "Telenotícies Vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia.
Roger Escapa: La setmana que s'ha cancel·lat el Mobile, parlem de la relació que té Barcelona amb grans esdeveniments que han transformat la ciutat.
Toni Cruanyes: Sí, és una relació d'amor-odi, en realitat. Els barcelonins es queixen dels visitants que contínuament ocupen la ciutat. O de les obres, quan es construeixen instal·lacions noves. Però és veritat que no s'entén la Barcelona contemporània sense els congressos, les fires, els Jocs Olímpics del 92 i, esclar, també les Grans Exposicions Universals del 1888 i el 1929.
La Revolució Industrial a Barcelona tenia un símbol: les fàbriques tèxtils...
Sí, la Revolució Industrial, aquest gran moment històric que explica tant de com som els catalans i la Barcelona de la modernitat. Primer es va desenvolupar la Revolució Industrial, i després van venir les grans Exposicions Universals. En això, Barcelona va saber copiar els que van seguir el mateix esquema, com els britànics!
La Revolució Industrial neix a Anglaterra, d'acord, però les exposicions universals també?
Sí, Londres 1851. És el més semblant a una fira de mostres, però a escala global, que mai no s'havia fet. L'objectiu era exposar els productes industrials de tots els països, per primera vegada, per comparar avenços tecnològics i per obrir nous mercats Això és molt britànic. Es va fer un edifici especial per a l'ocasió, el Christal Palace, que encara existeix.
A París també es va fer una Exposició Universal...
El 1889. Sí, els francesos buscaven el mateix que els britànics: compartir tecnologia i vendre els seus productes. Però, com sempre, a França tot té una dimensió més nacionalista i de "grandeur". Després de fires més petites a París i Londres, París va sorprendre el món amb l'Exposició Universal més gran fins aleshores i amb un símbol impressionant: la Torre Eiffel!
Ara, la Torre Eiffel és un símbol romàntic, però, en el fons, és un símbol de la industrialització...
Exacte, i va generar molta polèmica a París quan Gustave Eiffel la va projectar. Als crítics i experts en art, els va semblar una aberració, que trencava l'harmonia de l'arquitectura de París però és igual, al Camp de Mart, a l'entorn d'on avui hi ha la Torre Eiffel, ja s'hi havien fet altres fires internacionals. I un any abans, el 1888, es va fer l'Exposició Universal de Barcelona, un cas molt interessant perquè l'esquema es va reproduir més vegades.
Es va aprofitar aquest esdeveniment per desenvolupar una part de la ciutat...
I no només això, sinó també per agafar embranzida en els sectors econòmics interessants. En aquell moment, sobretot, la indústria. Després, seria el turisme o, ara també, l'economia tecnològica o dels mòbils
El 1888, qui regnava a Espanya era una reina regent: Maria Cristina. Era la mare d'Alfons XIII...
Si, això és molt important. Després d'una evolució econòmica molt gran de Catalunya durant tot el segle XIX, la nova monarquia restaurada va establir una bona relació amb la burgesia industrial catalana. A la resta d'Espanya no hi havia gairebé indústria, i tant des de Madrid com des de les autoritats catalanes, es volia impulsar l'economia de Barcelona. Però també es volia passar pàgina de les ferides encara obertes -fins i tot en l'urbanisme de Barcelona- de la Guerra de Successió, de 1714. Els nous Borbons, restaurats al tron, volien passar pàgina. I els burgesos catalans, també.
El gran impulsor de l'Exposició del 1888 va ser l'alcalde de Barcelona d'aquell moment...
Francesc Rius i Taulet. L'Ajuntament era l'única institució pública important establerta en aquell moment, i per això es va fer una planificació molt urbana d'aquell esdeveniment. Així es va desenvolupar el Parc de la Ciutadella, que fins llavors era propietat de l'exèrcit. L'entrada a l'exposició es va fer a través de l'Arc de Triomf, i arribava fins al que avui és l'Hospital del Mar. Queden encara avui el Castell dels Tres Dragons, de Domènech i Montaner, una part de l'actual zoo. També el monument a Colom o el Palau de Justícia, del passeig Lluís Companys. És a dir, els barris del Born i de la Ribera, que havien estat destruïts durant el setge del 1714, i des d'on s'havia vigilat la ciutat per part de l'exèrcit.
La Ciutadella es va recuperar per a la ciutat...
Això té a veure amb el nou escenari polític espanyol. També amb el poder de la burgesia catalana del moment, i finalment també amb urbanisme. Pensem que la il·luminació elèctrica dels primers carrers de Barcelona es van fer llavors: la Rambla, el passeig Colom, la plaça Sant Jaume o l'interior de l'Exposició mateix.
Les exposicions universals també van servir per al desenvolupament cultural de Barcelona...
Això es va veure encara amb més força a l'Exposició Universal del 1929. Com que havia anat tan bé la del 1888, es va agafar amb més embranzida encara la del 29. I es va desenvolupar tota la zona de Montjuïc, plaça Espanya i part del Paral·lel. El projecte més important urbanístic el va desenvolupar Puig i Cadafalch. A la part alta de la muntanya de Montjuïc va ser Domènech i Montaner qui va portar la batuta de les construccions. Perquè ens fem una idea del nivell dels pavellons de cada participant, encara avui podem veure el pavelló d'Alemanya de Mies van der Rohe.
D'aquella segona exposició universal, també en queden altres restes...
El Museu Nacional d'Art, les fonts espectaculars, el Poble Espanyol (una mostra del concepte polític del moment), també les Torres Venecianes vaja, una petita ciutat dins la ciutat, de la qual avui encara gaudim i ens fa sentir orgullosos.
Ara bé, el 1929 va acabar molt malament...
El crack del 29, que va provocar la crisi mundial i, a partir del 1930, tot plegat va acabar amb una dècada desastrosa. Guerres mundials, precedides a Espanya per la Guerra Civil. Potser aquesta perspectiva immediatament posterior tan desastrosa ha fet que vegem ara amb una llum especial aquella exposició del 1929. Clar, en aquells anys a la ciutat es va viure un moment de gran creixement en tots els aspectes. Es van fer les obres del metro, per exemple, per mostrar com això va tenir un efecte en els ciutadans de carrer, en la gent normal
També aquelles dues exposicions van portar molta immigració a Catalunya. Sobretot, d'Andalusia, d'Extremadura i de Múrcia
Van ser anys de bonança extraordinària! De fet, va ser tant així que va quedar en la memòria de la ciutat fins i tot durant els anys foscos de la guerra, la postguerra i el franquisme No és estrany que un segle després de l'Exposició del 1888 Barcelona aconseguís una altra vegada l'organització d'un esdeveniment internacional de primera magnitud: els Jocs Olímpics.