Les famílies més pobres d'Espanya trigaran quatre generacions a sortir de la pobresa

A Espanya es parla molt de recuperació econòmica, però això no significa que la recuperació arribi a tothom.

Més aviat al contrari: un informe de l'ONG Oxfam Intermón afirma que la suposada recuperació només ha eixugat una quarta part de la desigualtat que va provocar la crisi econòmica.

L'informe, titulat "Desigualtat 1- Igualtat d'oportunitats, 0, la immobilitat social i la condemna de la pobresa", denuncia que 1 de cada 6 llars de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi i no n'ha pogut sortir.

4% més de superrics a Espanya en un any

L'arrel del problema de l'augment de les desigualtats és que no només no hi ha redistribució de la riquesa, sinó que aquesta s'està concentrant en els més rics.

Així, durant el 2017 el nombre de persones que tenen més de 40 milions d'euros va augmentar un 4%, i ja són 1.690, mentre que hi ha 617.000 llars que no tenen cap ingrés, 16.500 més que l'any anterior.

Tendència planetària

El ritme de l'augment de les desigualtats a Espanya és un dels més alts del món, però és una tendència a tot el planeta.

Això ho denuncia la mateixa Oxfam en un altre informe, titulat "Benestar públic o benefici privat?", amb dades de tot el món.

Els càlculs recollits per l'informe són esfereïdors: en un sol any la fortuna dels més rics va augmentar un 12%, és a dir, 2.500 milions de dòlars diaris, mentre que la riquesa dels 3.800 milions de persones més pobres va disminuir un 11%.

Notícia relacionada: La desigualtat entre rics i pobres arriba a nivells rècord per la crisi, segons l'OCDE

120 anys per sortir de la pobresa

Segons José María Vera, director general d'Oxfam Intermón, aquestes desigualtats afecten directament les expectatives de futur dels més desfavorits:

"Aquesta alarmant crisi global de desigualtat és el reflex del fracàs del sistema econòmic actual. Els governs han d'actuar immediatament per aconseguir canvis reals i un futur digne per a tothom i no només per a una minoria privilegiada."

Totes aquestes dades es projecten cap al futur de manera fatídica: segons càlculs de l'OCDE, a Espanya una família del 10% més pobre trigarà 120 anys per arribar a tenir uns ingressos mitjans.

Entre altres factors, és perquè els sistemes educatius acaben actuant com a filtre: de totes les persones que abandonen prematurament els estudis, la meitat són del 20% de llars amb menys ingressos.

Viure 11 anys més segons el barri

L'informe recull altres dades: una de les més punyents és la desigualtat en l'esperança de vida depenent d'on es viu: en una ciutat com Barcelona, per exemple, els habitants del barri més ric viuen de mitjana 11 anys més que els dels barris més pobres.

A Madrid aquesta desigualtat és més baixa: 7 anys de diferència màxima d'esperança de vida entre els diferents barris.

Oxfam ha fet públics aquests informes, que recullen dades i estadístiques de desenes d'estudis recents, coincidint amb la celebració del Fòrum Econòmic Mundial de Davos.

Notícia relacionada: Viure al carrer pot escurçar la vida més de 20 anys