Les ferides persistents de la dana a l'Horta Sud: "Tu vas pel poble i la gent està trista"

"Tu vas pel poble i la gent està trista". El Vicent, veí de Massanassa, és prou gran per recordar la riuada del 1957, però assegura que cap ha deixat una petjada tan profunda a l'Horta Sud com aquesta. I és cert: pels carrers de Sedaví, Alfafar, Catarroja o Paiporta, per només dir-ne alguns, ja no s'hi veu aquella acumulació de fang, brossa i cotxes dels primers dies després de la barrancada. Però queden encara molts senyals que demostren que aquesta és una àrea encara en fase d'emergència.

A l'asfalt i les voreres, una capa fina, molt fina, de fang sec recorda que no tot s'ha pogut esborrar. I, quan aixequem la mirada, en veiem moltes evidències més: encara hi ha una munió de baixos esventrats. Els que han pogut han iniciat la reconstrucció; per a d'altres, 305 en total, aquesta és tot just una fase d'espera abans de l'enderroc.

Quan casa teva penja d'un fil

A Paiporta, visitem la Raquel. La tardor passada va acabar de reformar la casa que havia comprat, una planta baixa amb un pati amb vistes al barranc de Poio. Filla de la ciutat, estava convençuda que aquesta era una zona segura. La dana li ho ha desmentit: aquell 29 d'octubre, la força del fang va crear un remolí tan fort al barranc, just davant de casa seva, que va endur-se la terra que sustentava el pati. Tres mesos després, tot continua igual.

"Jo només vull ajuda per començar una nova vida", ens diu. La seva situació la comparteixen altres veïns d'aquesta zona de Paiporta. Davant de casa seva, fa anys hi havia previst el perllongament del carrer Antonio Machado. No hauria estat poca cosa: el carrer s'hauria convertit, també, en una protecció extra davant les barrancades. El projecte, oh sorpresa, va quedar tancat en un calaix i ara les conseqüències són a la vista de tothom.

Paiporta continua sent una ciutat tocada, molt tocada. L'Andrés, un veí que en va haver de marxar perquè va perdre casa seva, està ara allotjat a València, a casa d'uns amics. Reconeix, abaixant la veu, que també té una part positiva: "A la capital la vida és normal, a Paiporta tothom està malament. La gent camina pel carrer amb els ulls clavats a terra".

Ajudes escasses i lentes

La sensació d'abandonament és quasi unànime. La dana ha deixat un rastre de devastació tan gran que la feina s'acumula sense fi. Qui no ha perdut la casa s'ha quedat sense feina o ha de buscar un cotxe. L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques ha posat una xifra al desastre: 17.000 milions d'euros en pèrdues. Pràcticament irrecuperable.

L'adrenalina dels primers dies ha donat pas al desànim actual, però a l'ambient també s'hi palpa una indignació que, per moments, sembla que pot encendre la metxa. Ho hem vist a l'acte que van fer familiars de víctimes mortals el dia 29 al pont que uneix València amb l'Horta Sud, el rebatejat com a Pont de la Solidaritat.

L'acte, pensat com un homenatge, va convertir-se aviat en un seguit de proclames contra la classe política on es barrejava de tot: des d'acusacions als moviments ecologistes per, suposadament, no haver permès que es fes un manteniment correcte dels barrancs, fins a afirmacions clarament falses, com que s'havien obert les comportes dels pantans per provocar la inundació. També hi havia qui assegurava que la xifra de morts oficial estava manipulada.

Aquestes afirmacions eren rebudes amb aplaudiments i crits d'aprovació per part dels assistents, unes 200 persones. Vam sentir-hi també insults contra els membres del govern de la Generalitat, el govern espanyol i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. A tots se'ls retreia que les ajudes arriben tard. I aquí, de nou, aflorava aquesta sensació d'abandonament que s'ha escampat per tots els pobles afectats.

S'obre el camí dels tribunals

La xifra més dura, la de les 224 víctimes mortals, a qui aquesta setmana n'hem hagut de sumar 3 més. Són el Javi, de Pedralba, el Francisco, de Montroi, i l'Elizabeth, de Xest. A tots tres se'ls va emportar l'aigua i encara se'ls busca. Aquesta setmana les famílies han rebut ja la notificació que, des d'ara, ja se'ls dona oficialment per morts.

Les famílies de tots tres han fet pinya i estan dins del grup que està preparant una demanda judicial per buscar una reparació. Encara no han definit contra qui es dirigirà, però aquesta setmana n'hem tingut una mostra aproximada. L'Associació de Damnificats Horta Sud ha engegat una altra querella contra cinc membres del govern de la Generalitat Valenciana i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Els acusen d'inacció davant una tragèdia que els avisos meteorològics ja contemplaven i que, el mateix matí del 29 d'octubre, ja s'estava gestant uns quilòmetres més amunt, a Utiel.

La justícia "serà una de les maneres de donar pau a les famílies", ens diu Saray Ruiz, filla de Francisco Ruiz, un dels tres desapareguts. Ernesto Martínez, tiet d'Elizabeth Gil, també desapareguda, també se sumarà a la via judicial: "Això no pot quedar així. No ha de quedar així".

Aquest dissabte ell és a València, a la quarta manifestació convocada per entitats d'arreu del País Valencià per demanar la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón.