Les imatges de les siameses separades a Sant Joan de Déu: de l'operació al bressol
Les bessones Khadija i Cherive, de poc més d'un mes, podran tornar a Mauritània en els dies vinents després de recuperar-se amb èxit de l'operació per separar-les
Van arribar a l'hospital com una pacient i aviat rebran l'alta sent-ne dues. Han passat una intervenció juntes, dues per separat, dos postoperatoris i ara les bessones Khadija i Cherive, siameses en néixer i de poc més d'un mes, estan a les portes de començar dues noves vides.
Ha passat una setmana i escaig des que les van operar per separar-les. Una cirurgia a l'Hospital Sant Joan de Déu que va durar cinc hores i en què van participar una vintena de professionals.
L'operació va ser un èxit i, curiosament, la seva connexió s'ha visualitzat en el postoperatori: totes dues han experimentat una evolució molt similar, i han superat alhora diverses fases mèdiques.
A més, l'hospital ha detallat que no ha calgut pròtesi. Amb els seus mateixos teixits, se'ls han tancat els abdòmens.
En cinc dies van passar a planta i allà, tant elles com la seva mare i el seu tiet, han tingut un temps per adaptar-se a fer-ho tot per duplicat.
Les bessones van néixer unides per la part superior de l'abdomen (Hospital Sant Joan de Déu)
Cadascuna té el seu bressol, tot i que encara que passen estones juntes.
Acostumades a fer-ho tot cara a cara durant un mes --l'edat que tenien quan van intervenir-les--, les dues germanes exploren ara en llibertat els moviments de braços i peus propis d'un nadó.
La mare i el tiet també han après a agafar-les i amanyagar-les per separat.
Un cirurgià de Mauritània, el país d'origen de les germanes, es va desplaçar a Barcelona per estar present en l'operació i en farà el seguiment quan tornin a casa.
Els equips de Sant Joan de Déu han assegurat que faran una vida totalment normal.
El viatge de la Khadija i la Cherive
Les bessones van aterrar a Barcelona a finals d'octubre en un avió medicalitzat. Havien arribat al món tres setmanes abans, unides per la part superior de l'abdomen i amb un únic cordó umbilical, però cadascuna amb els seus òrgans. Entre totes dues, van pesar 5,2 quilograms.
A Mauritània no hi havia mitjans per separar-les amb seguretat, tot i que des de Sant Joan de Déu han explicat que en explorar-les van veure que "les havien assistit molt bé".
Van arribar a l'hospital amb el programa solidari Cuida'm, que es finança amb donacions privades.
La intervenció es va preparar a fons, i se'n va fer una simulació prèvia, amb una reproducció en 3D de la zona a operar.
L'objectiu era assajar el procediment quirúrgic, però també l'espai on es duria a terme. Un càlcul que el cap de Cirurgia Pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu, Xavier Tarrado, considera "de molta utilitat":
"Aquesta intervenció tenia una complexitat afegida. S'iniciava amb una operació i 'una pacient', amb les nenes connectades que havíem de separar, però en un moment determinat, quan ja les havíem separat, continuava amb dues pacients i dues intervencions. Havíem de disposar de dues taules d'operació al mateix quiròfan per poder acabar d'intervenir les nenes per separat, per poder-les reconstruir la paret abdominal i tancar la ferida."
En la intervenció per a separar les nenes hi van participar 20 professionals (Hospital Sant Joan de Déu)
Una raresa entre les rareses
S'estima que al món es produeix un naixement de siamesos per cada 250.000 parts de bessons.
Molts no arriben a néixer o no sobreviuen durant els primers mesos de vida a causa de la gravetat de la connexió que presenten en els òrgans que comparteixen.
El percentatge de siamesos omfalòpags --que estan units pel melic, i que poden compartir fetge i/o alguna part dels intestins-- representa un 20% sobre el total de siamesos.
Són, per tant, una raresa entre les rareses.
