Les imatges de satèl·lit desmenteixen Rússia: morts als carrers de Butxa fa tres setmanes

L'escàndol majúscul i la polèmica per la massacre d'habitants de Butxa protagonitzen aquests dies les notícies sobre la invasió d'Ucraïna per part de Rússia.

Aquest dilluns s'ha sabut que molts dels cadàvers de civils que van aparèixer als carrers d'aquesta ciutat després de la retirada de l'exèrcit rus molt probablement ja eren als mateixos llocs setmanes abans.

Imatges de satèl·lit de fa setmanes

Ho afirma una investigació del diari The New York Times, que explica en un reportatge que han analitzat imatges de satèl·lit per verificar-ho, contrastant-les amb les fotografies fetes pels periodistes:

Segons el reportatge, han pogut trobar almenys 11 dels cadàvers en fotografies de satèl·lit fetes l'11 de març, quan les tropes russes ja controlaven la població.

410 morts segons Ucraïna

La fiscalia d'Ucraïna ha xifrat en 410 els cadàvers de civils descoberts en aquesta població, que tenia uns 36.000 habitants abans de la invasió i que es troba a l'extraradi de Kíiv, al costat mateix d'Irpín, una altra població molt castigada per la invasió russa.

Les imatges amb els cadàvers s'han difós el cap de setmana passat, i han aixecat una onada d'indignació arreu del món. De fet, molts governs i institucions han considerat que són proves clares de crims de guerra.

El relat rus i prorús a les xarxes socials

Rússia ha negat que els seus soldats siguin els assassins dels civils i ha acusat Ucraïna, l'OTAN i els Estats Units d'haver-les fabricat per perjudicar la seva reputació.

En aquesta línia, les xarxes socials s'han omplert de relats i detalls de com hauria estat aquesta fabricació, i molts usuaris de les xarxes se n'han fet ressò.

Què diuen els periodistes que hi han anat?

Els periodistes que han estat a Butxa, però, rebaten aquests relats, tot i que també reclamen que s'investigui bé abans de fer afirmacions rotundes de com ha passat tot.

És el que demana el fotoperiodista Santi Palacios, que va anar dissabte dia 2 a Butxa i hi ha anat tornant des de llavors.

De tota manera, ha pogut parlar amb els civils que han viscut amagats a casa seva i en soterranis, i li han explicat relats molt convincents:

"No trobo motius per dubtar de persones que, en estat de xoc i plorant, et mostren els cadàvers que estan davant de casa seva i t'expliquen que és el marit d'una amiga seva o el seu veí, o fins i tot el seu marit."

"T'ho expliquen plorant i no trobo motius per dubtar d'aquestes persones i en canvi sí que trobo tots els motius del món per dubtar del que pugui dir el govern rus."

Butxa: front de guerra durant setmanes

Entrevistat en directe des d'Ucraïna pel programa "Els Matins" de TV3, Palacios ha explicat que Butxa ha estat durant setmanes al front de guerra controlat per les tropes russes.

El fotoperiodista ha dit que, segons els relats dels veïns, alguns dels morts els van matar els russos a l'inici de l'ocupació de la població, el dia 4 de març, i altres més recentment, i ha insistit que cal investigar-ho:

"Tenim una obsessió per conèixer els detalls massa de pressa, i cal dedicar molt de temps a coneixe'ls."

"Són detalls que requereixen temps, sembla que no tots van morir al mateix temps i de la mateixa manera: alguns han mort per trets; altres, per artilleria, tot i que la majoria que he vist jo ha estat per trets."

Palacios ha detallat les seves impressions en un reportatge fotogràfic publicat a la revista dedicada a la informació internacional 5W amb el títol "Les preguntes de Butxa".

"Imaginació cínica de la propaganda ucraïnesa"

Mentrestant, més responsables polítics russos insisteixen que la massacre és falsa: aquest dimarts s'hi ha afegit l'expresident de Rússia Dmitri Medvédev.

Medvédev ha assegurat que són relats "inventats amb grans quantitats de diners":

"Són muntatges que han madurat en la imaginació cínica de la propaganda ucraïnesa."

El relat rus, per tant, continua inalterable, sempre qualificant la invasió d'Ucraïna com una "operació militar especial", expressió d'ús obligat per a tots els mitjans de comunicació del país, que tenen prohibit per llei parlar de guerra o invasió.