Les imatges dins de Txernòbil: un búnquer per segrestar el personal i menjar contaminat

Trinxeres, menjar contaminat i espais saquejats on malvivien els soldats russos i els treballadors ucraïnesos. Aquest és el panorama desolador que s'han trobat a dins i als voltants de la planta de Txernòbil els primers periodistes que hi han pogut accedir després que Ucraïna n'hagi recuperat el control, el 31 de març.

Rússia va capturar la planta el primer dia de la guerra. L'exèrcit hi va entrar per la frontera de Bielorússia, a uns 16 quilòmetres, i va rodejar les instal·lacions amb tancs i vehicles blindats. Però, segons els ucraïnesos, ho van fer sense ser conscients del risc que implica alterar una instal·lació nuclear com aquesta.

Des de l'accident del 26 d'abril del 1986, a Txernòbil s'hi han destinat grans quantitats de diners que han permès controlar la radiació i evita conseqüències pitjors, amb la construcció d'una gran cúpula de protecció. La infraestructura, però, necessita un manteniment constant, que durant un mes no s'ha pogut garantir.

Els equips de la CNN i la BBC que ha pogut arribar a la zona expliquen que tan sols el trajecte ja és perillós, perquè les carreteres i els ponts estan destrossats i cal passar per camins secundaris i travessar els rius a través de ponts provisionals. El pont principal que portava fins a la planta el van volar per frenar l'avanç rus.

Soldats captius i personal sota amenaces

A l'interior, el personal de control de Txernòbil va seguir treballant. Però al cap d'uns dies, enginyers, supervisors i personal tècnic ucraïnès van haver de conviure amb operaris de Rosatom, l'agència russa d'energia atòmica, que es van desplaçar fins allà.

Durant setmanes el personal de la planta va haver de viure i treballar sota l'amenaça de les armes, sense relleus ni contacte amb l'exterior.

"Volien saber com es manejaven les instal·lacions. Volien informació sobre tots els procediments, documents i operacions. Tenia por perquè l'interrogatori era constant i, a vegades, dur", ha explicat a la BBC Oleksandr Lobada, supervisor de seguretat radiològica a l'estació.

"Havíem de negociar constantment amb ells i esforçar-nos per no ofendre'ls, perquè ens permetessin manejar les instal·lacions", diu l'enginyer Valeri Semonov a la mateixa cadena. L'home assegura que quan es va tallar el subministrament elèctric a l'estació durant tres dies es va afanyar a buscar combustible per mantenir el generador en funcionament.

Fins i tot va recórrer a robar combustible als russos, explica Oleksandr, que assegura que "si ens haguéssim quedat sense energia, podria haver estat catastròfic":

"No tenia por per la meva vida. Tenia por del que passaria si no estava allà monitorejant la planta. Tenia por que fos una tragèdia per a la humanitat."

Pel que fa al personal de seguretat, l'exèrcit rus va capturar 169 persones entre policies, membres de la Guàrdia Nacional i soldats. El ministre de l'Interior d'Ucraïna, Denís Monastirski, ha mostrat a la CNN el refugi antiaeri de la planta, al soterrani, on assegura que van malviure aquests homes sense llum natural, aire fresc ni comunicacions.

L'exèrcit de Putin, diu el ministre, va saquejar l'espai, ple de matalassos, roba, sabates i altres pertinences dels ucraïnesos. Els homes captius se'ls haurien endut a Rússia, i no n'han sabut res més. Per tot plegat, diu Monastirski que el que han trobat a la planta és "preocupant".

"Quan hi vaig arribar em vaig sorprendre, però vaig entendre que no hi ha russos bons. No en pots esperar res de bo. Sempre van associats a víctimes, sang i violència. Això d'aquí és un exemple palpable d'un comportament vergonyós en una instal·lació nuclear."

Pel que fa a les zones on vivien i treballaven els soldats russos, l'aparell de mesura de radiació sona només d'entrar-hi. "Van anar al bosc Vermell i van portar radiació a les sabates", expliquen els tècnics a la CNN. El ministre d'Energia d'Ucraïna, Herman Halusxenko, assegura que és una "bogeria" i que no té "ni idea de per què ho van fer".

"Vivien aquí i anaven per tot arreu", lamenten, alhora que apunten que ara els soldats russos s'han emportat la radiació cap a on sigui que hagin anat, "a la roba i les sabates".

I és que l'anomenat bosc Vermell és la zona contaminada amb més radiació del món, sobretot el terra. Però els russos van cavar-hi trinxeres. L'agència ucraïnesa diu que els soldats poden haver estat exposats a quantitats significatives de radiació.

Just a l'entrada d'aquest bosc, en un dels paquets de menjar rus que han trobat els periodistes, el mesurador hi detecta al voltant de 50 vegades per sobre dels nivells normals de radiació.

Per tot el voltant del sarcòfag que protegeix la planta accidentada hi ha trinxeres i sacs de sorra apilotats per poder-s'hi amagar en cas d'atac. Una actitud incomprensible per als ucraïnesos que han treballat i treballen a la planta, perquè diuen que l'exèrcit d'Ucraïna ni tan sols somiaria en disparar contra un reactor nuclear.

Ara, però, el que preocupa és que Putin s'estigui reorganitzant i els combats tornin a la zona. Per això el ministre de l'interior demana a la CNN, des de dins mateix de Txernòbil, que calen més armes per protegir la frontera amb Bielorússia: "És la frontera entre el totalitarisme i la democràcia".

Més contaminació, però encara dins dels límits

Ucraïna ha insistit, les darreres hores, en l'augment del nivell de contaminació radioactiva a Txernòbil. Segons l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), les autoritats ucraïneses restableixen gradualment el control de seguretat nuclear i radiològica, però segueixen escasses de personal per als treballs de manteniment i reparació.

El nou informe detalla que hi ha hagut un "augment del nivell de contaminació radioactiva (...) a causa de l'incompliment dels requisits de seguretat radiològica i dels procediments d'accés estrictes", encara que assegura que la radiació segueix "dins dels límits" d'aquesta instal·lació.

Per ara, les autoritats ucraïneses encara no han pogut restablir alguns equips, com els sensors de radiació, a causa de la falta de personal, cosa que pot "provocar la fallada d'altres sistemes i components importants per a la seguretat", assenyala l'OIEA en un comunicat.

El director de l'agència, Mariano Grossi, ha indicat que cal que els seus experts puguin accedir a Txernòbil com més aviat millor. Pel que fa a les informacions que apunten a l'alta radiació que haurien rebut les tropes russes, diu que ho podran determinar quan puguin veure-ho sobre el terreny.

Dels quinze reactors nuclears d'Ucraïna, vuit estan connectats a la xarxa. Dos són a Zaporíjia, la central més gran d'Europa i que segueix controlada per les tropes russes.