Les incògnites del 17A que es vol aclarir amb la desclassificació dels informes del CNI

Des que es va saber que Abdelbaki es-Satty era el radicalitzador dels autors dels atemptats de l'agost del 2017, ha estat una figura controvertida. El que va ser imam dels oratoris de Ripoll i informador de cossos d'intel·ligència ha generat moltes preguntes que encara tenen el silenci per resposta.

Es-Satty va sortir de la presó l'any 2014, després d'haver complert una condemna per tràfic de drogues. En el sumari de la investigació dels atacs, hi apareixen ressenyades les visites que va rebre, tant de la Guàrdia Civil com del CNI.

De l'estada a la presó se'n sap que, mentre parlava amb els agents, es-Satty es dedicava a radicalitzar altres interns i els recomanava convertir-se en una font policial per quedar-se a Espanya. Però el contingut de les trobades no ha transcendit mai, com tampoc fins quan van durar.

Aquest dimecres, el govern espanyol ha anunciat que desclassificarà els informes del CNI sobre l'atemptat. Entre els papers que veuran la llum hi ha la transcripció de les converses que es-Satty va tenir amb els serveis secrets, a la presó de Castelló, així com les dates en què van tenir lloc aquestes trobades.

Una altra de les qüestions pendents és com va acreditar l'arrelament i evitar una expulsió si tenia antecedents. I, sobretot, per què va decidir anar a Ripoll i si era una decisió pròpia. 
 

Les víctimes demanen saber quin paper va tenir el CNI

Són qüestions clau que les famílies de les víctimes exigeixen que es facin públiques per poder esclarir què va conduir als atemptats de l'agost del 2017. El portaveu de les víctimes, Robert Manrique, també apunta al paper que va jugar el CNI com una de les qüestions pendents de resoldre:

"Tothom està preguntant-se el mateix: què va passar perquè succeís això i, evidentment, quin paper té en aquesta història el CNI."

Javier Martínez va perdre el seu fill de 3 anys, en Xavi, a l'atemptat de la Rambla. Des d'aleshores, amb el suport de Junts ha lluitat per saber si l'Estat hi va tenir alguna implicació:

"No sé qui era [es-Satty], però s'ha de saber. Tinc els meus dubtes sobre fins a quin punt arribaran a desclassificar. Tant de bo siguin totes les dades que tenen sobre l'atemptat."

El seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, també espera que la desclassificació dels informes resolgui algunes de les incògnites pendents:

"Veurem què és el que hi ha. Veurem quin coneixement, si és el cas, tenien els serveis secrets espanyols respecte de l'atemptat i el risc d'atemptat. Si, com nosaltres sempre hem denunciat, estaven monitoritzant aquesta cèl·lula i, per tant, tenien coneixement dels seus moviments."

La clau, saber l'autoria intel·lectual dels atemptats

Abdelbaki es-Satty va morir a l'explosió del xalet d'Alcanar. Des d'aleshores es mantenen incògnites que potser s'aclariran amb la desclassificació de la documentació de secrets oficials fins ara. La clau és saber l'autoria intel·lectual dels atemptats i quines van ser les connexions internacionals que tenien els seus autors.

Fins ara sabem que la cèl·lula, gestada a Ripoll, estava formada per quatre parelles de germans i Mohamed Houli. Tots van morir, excepte Houli, que va resultar il·lès a l'explosió del xalet d'Alcanar i està complint condemna juntament amb Driss Oukabir. Pel que fa a Saïd ben Iazza, condemnat per facilitar la seva furgoneta i el seu carnet d'identitat per adquirir explosius, va ser expulsat al Marroc.

Informació a porta tancada

La informació desconeguda, la que sigui, sempre dona peu a generar hipòtesis, i més si està classificada com a secreta. L'anunci de la desclassificació arriba després d'una època de grans desconfiances, marcada pel procés i pel que es coneix com les clavegueres de l'Estat. 

La confrontació entre la política catalana i l'espanyola ha estat clau perquè, després del judici, el cas es-Satty encara sigui una moneda de canvi. 

En qualsevol cas, la informació que surti d'aquest moviment del govern de Pedro Sánchez s'explicarà a porta tancada a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés.