Les incògnites del pla de pisos de la Sareb: a Catalunya, pocs, i molts encara per construir

L'aprovació exprés del pla per destinar 50.000 pisos de la Sareb a lloguer assequible, anunciat per Pedro Sánchez en un míting del PSOE aquest diumenge, ha generat moltes incògnites.

El pla l'ha explicat aquest dimarts després del Consell de Ministres la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, que ha afirmat que es pot fer per la reestructuració que han fet de la Sareb.

Calviño ha recordat que aquesta entitat, una societat creada el 2012 per gestionar els habitatges propietat dels bancs ensorrats per la crisi del 2008 i que va ser coneguda com el "banc dolent", està sota control públic des de fa només 1 any:

"Hem posat en marxa una estratègia per racionalitzar les despeses i aconseguir el doble objectiu de fer una bona gestió financera dels actius, per recuperar el màxim dels ajuts públics, i també per contribuir a la protecció social."

La ministra d'Afers Econòmics  ha afegit que, des que en tenen el control, han canviat l'equip directiu de la Sareb i han venut molts pisos, però gairebé tots a particulars, i cap a fons voltor.

Calviño ha dit que 9.000 habitatges ja estan disponibles per a la venda, que n'hi ha 14.000 pendents de reformar, 14.000 més que ja estan ocupats, i que es posarà sòl a disposició d'ajuntaments i comunitats autònomes per construir-ne 15.000 més.

No està clar encara quins habitatges concrets entraran realment al pla, però la principal incògnita és qui assumirà les despeses que comporti posar-los al mercat dels pisos socials, i també qui i com els gestionarà.

La Generalitat vol una gestió "compartida i consensuada"

El conseller de Territori, Juli Fernández, ha enviat aquest dilluns una carta a la ministra de Transports, Raquel Sánchez, per recordar-li que la Generalitat ha demanat diverses vegades poder gestionar aquests pisos.

En aquest sentit, Fernández li ha dit que l'anunci del president del govern espanyol l'ha "neguitejada":

"Compartim la necessitat d'augmentar el parc d'habitatge social, però des de la convicció que qualsevol mesura adoptada ha de ser també compartida i consensuada."

Fernández també li ha dit que si es volen "solucions efectives, viables i reals, el parc d'habitatge públic ha de ser planificat, gestionat i executat per la Generalitat amb les administracions locals."

En la roda de premsa posterior al consell executiu del govern, la portaveu Patrícia Plaja ha recordat que fa sis mesos es va demanar al govern espanyol el que ara ha anunciat, i que des de llavors s'ha estat negociant quins pisos poden ser destinats a lloguer social.

Segons ha dit Plaja, l'objectiu de les reunions amb els responsables de la Sareb ha estat "conèixer el mapa" dels pisos disponibles, però els està costant molt "aconseguir els detalls de cadascun dels habitatges".

Un pas positiu per al tercer sector

Des de la Taula del Tercer Sector, Carme Trilla ha valorat positivament l'anunci, perquè fa anys que demanen que es destinin a finalitats socials aquests habitatges ara en mans d'entitat financeres:

"Això s'ha aconseguit només puntualment, amb petits acords, però no d'una forma d'acord d'estat; és un pas en aquest sentit, el valorem bé, és una de les coses que s'estaven demanant."

Trilla ha aprofitat per demanar que una part dels habitatges del pla es destinin als programes d'atenció a les persones amb discapacitat que gestionen les entitats del tercer sector.

Sense efectes reals a la ciutat de Barcelona

Per la seva banda, la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha celebrat la notícia, però ha assegurat que ara ja gestionen la majoria de pisos de la Sareb disponibles:

"Més de la meitat dels pisos de la Sareb a la ciutat ja els tenim sota control i estan tots en lloguer social; la resta, segons la Sareb, estan llogats, o en molt mal estat, amb problemes d'habitabilitat; pràcticament no n'hi haurà cap més."

Pel que fa a la intenció de la Sareb i del govern espanyol de vendre els pisos a les administracions que tenen les competències en habitatge, Martín ha dit que els preus haurien de ser simbòlics:

"Evidentment, estem obertes a adquirir aquests habitatges, però a preus baixíssims, perquè aquests habitatges ja han estat comprats pels diners de tots i de totes i no té sentit tornar a fer aquesta despesa."

Martín, que ha qualificat d'electoralista l'anunci de Sánchez, ha dit que fa 8 anys que negocien amb la Sareb la cessió dels pisos per a lloguers assequibles, i que com a molt el nou pla només n'aportarà uns 50 més com a màxim.

De 50.000 a 21.000 a l'espera de construir-ne 15.000 més

El problema és que els responsables de la Sareb no saben dir amb precisió quants ni quins pisos entraran en el pla, ni a Catalunya ni a cap altra comunitat autònoma.

L'anunci del president del govern espanyol va centrar-se en la xifra de 50.000, però de disponibles realment només n'hi hauria 21.000 per a tot Espanya.

La resta que té, 14.000, ja estan ocupats, amb lloguer social o amb altres tipus de lloguers, o estan en males condicions i s'han de reformar, i es vol arribar als 50.000 construint-ne 15.000 més en solars que també estan en poder de la Sareb, dels quals només 200 serien a Catalunya.