Les infeccions de transmissió sexual, en augment a Europa: alerten d'un "màxim històric"

Un equip de metges i infectòlegs de l'Hospital Trias i Pujol va rebre l'encàrrec de la revista The Lancet de coordinar un equip d'experts internacionals sobre infeccions de transmissió sexual a Europa. La missió: fer la fotografia sobre la situació actual. I és preocupant.

La regió s'enfronta a un màxim històric en les taxes d'infeccions de transmissió sexual. L'OMS va registrar 17 milions de casos d'ITS bacterianes el 2019.

El seu ressorgiment, especialment en la darrera dècada, representa un problema de salut pública important.

Estem parlant d'infeccions com la gonorrea, la sífilis o el VIH, que va pujar un 49% entre el 2010 i el 2019, fins a arribar a la xifra total d'1,5 milions de casos.

Ho ha explicat a TV3 el coordinador del grup d'experts, l'especialista en infeccions Oriol Mitjà:

"A Europa en 10 anys s'han multiplicat per 2 les infeccions bacterianes i, en concret a Catalunya, s'ha multiplicat entre 5 i 10 vegades el nombre d'infeccions bacterianes entre els anys 2010 i 2019"

Fenòmens com la pandèmia de la covid-19 o la guerra d'Ucraïna han complicat, a més, l'objectiu d'eliminar les epidèmies de VIH, hepatitis viral i ITS de l'Agenda 2030.

Taxes més altes

Dels 53 països de la regió, s'han recopilat dades epidemiològiques de 49, que revelen variacions significatives en la notificació de les ITS bacterianes.

Les regions nord i oest d'Europa mostren taxes més altes per cada 100.000 habitants, "possiblement per l'existència de sistemes de vigilància i notificació de casos més rigorosos".

De fet, Mitjà explica que l'augment general s'atribueix en part "a la millora del sistema de vigilància i les polítiques de testeig que afavoreixen la detecció dels casos":

"També hem detectat canvis en factors socials, diferències en les conductes sexuals. Hi ha alguns grups, diguem-ne, que són clau i que tenen una prevalença més elevada que la resta".

La sèrie destaca noves poblacions clau "a causa de canvis en el context sociopolític del continent", com ara migrants, refugiats, treballadors sexuals i homes que tenen sexe amb homes.

Atès que tots tenen "accés limitat" a serveis de salut, es converteixen en "poblacions prioritàries" per a les polítiques de control.

Més educació

La sèrie d'articles emfatitza la importància de mantenir l'educació sexual i la promoció de l'ús del preservatiu juntament amb altres intervencions biomèdiques.

En aquest sentit, els científics opinen que "cal promoure l'equitat" en l'accés a la profilaxi prèvia a l'exposició (PrEP) per al VIH, que s'ha introduït a 38 dels 53 països de la regió, "però continua infrautilitzada, particularment als països d'Europa central i oriental".

Resistència als antibiòtics

D'altra banda, els científics opinen que el maneig terapèutic de les ITS bacterianes (gonorrea, micoplasma i sífilis) "suposa desafiaments" a causa de la resistència antimicrobiana "creixent" i de la manca de solucions en certs casos, "derivada de l'escassetat d'investigació científica en aquest camp".

Finalment, el grup subratlla la necessitat "d'enfortir" els serveis de salut pública, harmonitzar els sistemes de vigilància i notificació, promoure l'accés "fàcil i gratuït" a estratègies de prevenció i tractament i abordar l'accés universal als sistemes de salut i la reducció de l'estigma associat a les ITS.

La implementació d'aquestes recomanacions, afirmen finalment, és "essencial" per assolir els objectius de VIH i ITS a l'Agenda 2030.