Les injúries a la Corona deixen de ser delicte a Bèlgica arran del cas Valtònyc

El Tribunal Constitucional de Bèlgica considera que el delicte d'injúries a la Corona ja no és vigent en aquell país. Aquest és un dels delictes que justificava l'extradició demanada pel sistema judicial espanyol contra el raper mallorquí Valtònyc.

La petició es basava en l'article 1 d'una llei belga del 1847 que fixava el delicte d'ofenses al rei. Aquest article poques vegades s'ha aplicat i en algunes ocasions hi ha hagut debat perquè se n'ha demanat la derogació.

Ara el Tribunal Constitucional d'aquest país l'ha declarat inconstitucional perquè contradiu un article de la Constitució de Bèlgica, el 19, que garanteix la llibertat d'expressar opinions en totes les matèries.

Llei "desproporcionada"

El Constitucional belga qualifica els tres anys de presó que preveia la llei del 1847 de pena "particularment greu", i afegeix que la llei és "desproporcionada respecte a l'objectiu de protegir la reputació de la persona del rei":

"És contrari a la llibertat d'expressió perquè la pena està posada en raó d'opinions expressades en el marc d'un debat polític o d'un debat sobre matèries d'interès general."

El TC belga considera que aquest article també és inconstitucional perquè "protegeix la reputació del rei molt més que la de les altres persones" i que no hi ha "una necessitat social imperiosa" que ho justifiqui.

"Pas històric" per a Bèlgica

L'advocat del raper, Simon Bekaert, ha celebrat la decisió en un tuit en què l'ha qualificada de "victòria" i, a més, de "pas històric en l'ordenament jurídic belga":

Poc després de saber-se la decisió, el "Més 324" ha entrevista el raper, que ha explicat que Bèlgica ha posat davant el mirall a Espanya:

"Ens hem 'petat' aquesta llei i hem aconseguit que Bèlgica decideixi no ser el que és Espanya"

Les crítiques als personatges públics

Sobre aquest i altres casos el president del Tribunal Europeu de Drets Humans en reiterades ocasions ha defensat que els personatges públics han de poder rebre el marge més ampli de crítiques.

Ara la decisió definitiva sobre l'extradició l'ha de prendre el Tribunal d'Apel·lació de Gant, que va ser el que va decidir elevar la qüestió al Tribunal Constitucional belga. Espanya va demanar l'extradició perquè a Valtònyc va ser condemnat a tres anys i mig de presó.

Condemnat per injúries al rei i enaltiment del terrorisme

Josep Miquel Arenas, que es fa dir Valtònyc, el van detenir el 23 d'agost del 2012 sota acusacions d'enaltiment del terrorisme, apologia a l'odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la Corona. Cinc anys després, el 22 de febrer del 2017, va ser condemnat per l'Audiència Nacional.

El van condemnar perquè van considerar que en les lletres de les seves cançons hi havia enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes, a més d'injúries al rei, però abans d'entrar a la presó, va marxar a Bèlgica el 2018 i va anunciar que es presentaria al jutjat quan el citessin.

Espanya va demanar l'extradició pels tres delictes i un tribunal de primera instància de Gant va rebutjar-la perquè va considerar que el contingut de les lletres entrava dins la llibertat d'expressió.

La Fiscalia belga va recórrer i el cas ha estat des de llavors al Tribunal d'Apel·lació de Gant, que va demanar l'aclariment al TC i que ara haurà d'acabar de decidir.

Acusat de delicte d'odi a la Guàrdia Civil

No és l'única causa que té oberta Valtònyc a Espanya: al desembre un jutjat d'Estepa va decidir obrir judici contra ell, acusant-lo d'un delicte d'odi a la Guàrdia Civil.

En aquesta causa la Fiscalia de Sevilla i l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil l'acusen d'haver incitat a matar guàrdies civils en un concert a Marinaleda el març del 2018.