Les interioritats del congrés d'ERC: entre la voluntat de recosir i l'esquinç de l'estructura B
L'arrencada del congrés d'ERC arribava amb la pregunta de si els diferents sectors del partit havien après que la roba bruta es renta a casa. Davant la pregunta, alguns militants reien. Algú altre apuntava que ja no podien trencar més plats, perquè "se'ls ha acabat la vaixella", després de les disputes pel lideratge del partit. Oriol Junqueras, recordem-ho, va ser elegit president d'Esquerra el 14 de desembre amb el 52% dels vots. L'altra candidatura rival, la de Nova Esquerra Nacional, en va tenir un 42%. Per tant, l'objectiu era superar aquella imatge de divisió.
Tot apuntava a recosir: el congrés va començar amb el pacte previ entre la direcció i Nova Esquerra Nacional. La direcció va acceptar bona part de les propostes i Nova Esquerra va retirar els punts més crítics, com el que volia limitar el mandat de Junqueras i el que volia impedir que Junqueras i Alamany fossin candidats a les eleccions.
També imatge de recosir: l'amplíssima majoria que han obtingut els documents (les ponències). Amb el 92,3% dels vots, la militància ha avalat fixar l'horitzó al 2031 "per recuperar una majoria sòlida i estable" a favor de la independència. Coincidirà amb els 100 anys del partit, fundat el 1931.
I, tot i que s'ha rebutjat la proposta de Joan Tardà perquè ERC sigui un partit d'independentistes i sobiranistes, el seu equip d'Àgora Republicana posa en valor que la proposta s'hagi sotmès a votació. Per cert, que Tardà no tira la tovallola. Ho vol tornar a defensar en el pròxim congrés. En principi, d'aquí 4 anys.
També a la balança de recosir: la direcció va acceptar, per primer cop en deu anys, que es puguin convertir en corrents interns els que havien estat candidatures. És a dir, Nova Esquerra Nacional, Foc Nou, Àgora Republicana, el Col·lectiu 1 d'Octubre... hauran de tenir l'aval d'un 3% de militants i la direcció, sense dret a veto, "només" haurà de passar la proposta al consell nacional, perquè ratifiqui l'existència d'aquest nou corrent.
Ara, i en un termini de 6 mesos, s'haurà de redactar el reglament sobre els corrents interns: decidir si poden participar en els òrgans de direcció, si podrien tenir una subvenció o si, per exemple, poden disposar d'espais de reunió.
El moment de l'esquinç
L'esquinçada va arribar dissabte a la tarda, amb l'informe sobre el cas Maragall, que va apuntar, com a responsables dels cartells, els exvicesecretaris de comunicació.
No van donar noms, però amb el simple fet de dir el càrrec i els anys, entre el 2019 i el 2023, va ser fàcil deduir que es referien a Sergi Sabrià i a Marc Colomer. El tècnic per sota d'ells, Tolo Moya, segons l'informe, va ser "injustament acusat".
L'altra estripada: l'informe ha "acreditat" l'existència d'una estructura B al partit, que actuava d'esquena a Oriol Junqueras. I, és més, l'actual direcció va assegurar que Marta Rovira ho sabia.
El temps dirà si és possible recosir aquests estrips. Aquest diumenge sobtava veure Josep Maria Jové a les últimes files d'un gran plenari (encara que no tingui càrrec al partit, és el president del grup parlamentari). Al costat (també al final de tot), hi tenia Sara Bailac (la portaveu d'ERC al Senat) i Xavier Godàs (Nova Esquerra Nacional).
Raquel Sans, que és el càrrec institucional més alt que té ERC en aquests moments, aquest diumenge tampoc hi era (sí ahir).
Segons la direcció, tenien lloc reservat a primera fila. Segons fonts de Nova Esquerra, la direcció no va fer cap gest perquè, a primera fila, s'hi sentissin prou còmodes.
El president Pere Aragonès és dels que reconeix que la seva absència és perquè no comparteix la manera com es va exposar l'informe, perquè creu que va ser en la línia, segons fonts pròximes, "de dividir".
Tampoc hi han assistit afins a Marta Rovira, com són Isaac Peraire i Marta Vilaret, que ara recorreran a la comissió de garanties i al canal ètic. Consideren que va ser un "escarni, un acte polític, un espectacle, incendiari, irresponsable"... d'una comissió "farsa", que ja van impugnar quan es va crear.
Nova Esquerra Nacional també creu que l'"escarni" d'aquest dissabte no calia, que l'informe no va aportar res nou i que dirigents com Marta Rovira, que van fer aportacions a la comissió, no havien tingut la possibilitat de rèplica.
Tampoc els promotors de Foc Nou, com Helena Solà, han volgut ser aquest diumenge a Martorell.
Sobre si ha estat el millor moment per explicar l'informe, la direcció de Junqueras i Alamany recorden que el seu compromís va ser que explicarien a la militància què havia passat amb els cartells i que la militància ha agraït, amb un aplaudiment i dempeus, confirmar el que havien sabut a través dels mitjans.
En el que coincideixen uns (direcció) i altres (antigues candidatures i futurs corrents interns) és que el cas dels cartells va generar una "profunda indignació" i que no pot tornar a passar.
Ara la comissió de garanties ha de decidir si aplica sancions i com, perquè si els exresponsables de comunicació no són militants... el marge de sancions (o de possibles querelles) s'haurà d'aclarir. Aquesta comissió de garanties té l'encàrrec de la direcció de decidir "com més aviat millor". Segons l'informe, 4 milions d'euros són els que es van pagar a l'empresa Relevance. No se sap, d'aquests diners, quants van servir per pagar campanyes de l'estructura B.
