Les llàgrimes de la Isabel
He cobert el Sant Jordi molts anys per a TV3, però aquest difícilment l'oblidaré mai. A mitja tarda vaig arribar a la redacció de Sant Joan Despí. A les nou havia de connectar en directe des de la Rambla per al Telenotícies Vespre amb una entrevista a l'autor més venut del dia. No se sabia fins a les sis de la tarda. Abans havia de pactar amb el Ramon Pellicer la cobertura: "Sigues directe. Tens un minut i mig i dues entrevistes. Busca respostes curtes. No t'entretinguis amb les preguntes". La consigna, molt clara. Així és el Telenotícies Vespre. A les sis de la tarda, el Gremi de Llibreters ens enviava la nota de premsa amb el rànquing dels llibres més venuts i saltava la notícia del dia: "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra", el llibre de l'escriptor suec Jonas Jonasson, l'aposta cega d'una editorial petita, voluntariosa, personal i amb molt poc capital com La Campana, que amb prou feines ha pogut publicar tres llibres aquesta temporada, ocupa el podi de la ficció en català, el lloc més desitjat del dia i probablement de l'any.
Actualitzat
Trucada a La Campana per demanar una entrevista a la Isabel Martí, l'editora, per al Telenotícies Vespre. S'hi posa la secretària, la Mercè. No pot contenir l'emoció. Parlo amb la Isabel Martí pel mòbil i li noto la veu trencada. Començo a entendre la situació: són temps difícils per als segells petits i massa sovint han de caminar al límit del precipici. Aquest llibre els salva.
Pocs minuts abans de les nou ens trobem amb l'editora de La Campana a la Rambla, a l'altura del Palau de la Virreina. La Isabel Martí fa vint-i-cinc anys que és al capdavant de La Campana. Quan m'encarregava de l'especialitat de llibres per al Telenotícies hi havia tres editors que em cridaven especialment l'atenció: Jaume Vallcorba (Quaderns Crema), Carles-Jordi Guardiola (ja jubilat, exeditor de La Magrana) i Isabel Martí (La Campana). Tots tres són diferents però comparteixen la mateixa ànima: aposten a cegues pels llibres que els agraden, perquè senzillament hi creuen.
"No em facis preguntes massa emotives, que em saltaran les llàgrimes en directe". La Isabel Martí va rebre l'original de "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" de mans de la prestigiosa agent literària de Barcelona Anna Soler-Pont, propietària de l'Agència Pontas. Va demanar tres informes a tres lectors molt escollits i de confiança, i se'n va fer traduir una part. Havia d'apostar-hi. "És un llibre lluminós, brillant, ple de sàtira, d'humor. És l'anti Larsson. Trenca amb l'atmosfera opressiva de la novel·la negra sueca que tant d'èxit ha tingut els últims anys. L'autor és un exproductor de televisió i periodista, Jonas Jonasson, que ho va deixar tot. Després de patir diversos daltabaixos personals va vendre l'empresa que tenia, se'n va anar a viure a Suïssa i va escriure el llibre que sempre havia tingut al cap. Però a Suècia no hi van creure gaire. El van publicar però buscaven el contrari: novel·la negra, obscura, succedanis de Henning Mankell i Stieg Larsson. Un suec se'l va llegir, li va encantar i el va enviar a la seva filla, que treballava a Barcelona, a l'Agència Pontas. Aquí va començar l'aposta, el risc, l'olfacte de professionals honestos amb anys d'ofici i sacrifici dedicats a la literatura. El van començar a moure a escala internacional, va funcionar el boca orella i s'ha acabat convertint en un autèntic fenomen mundial. S'ha traduït a 34 llengües, n'han venut dos milions d'exemplars, ja s'està rodant la versió cinematogràfica a Suècia i set estudis de Hollywood en persegueixen el guió. I els drets per a tot el món els té una agència de Barcelona!".
A la connexió en directe per al Telenotícies Vespre, la Isabel Martí s'explica amb passió i clarividència. També ha col·locat "Fago", de Carles Porta (autor del best-seller "Tor. Tretze cases i tres morts"), al quart lloc dels llibres més venuts de no-ficció en català. En aquest volum també s'hi ha implicat a fons. "Ens vam passar tot un agost, el Carles i jo, connectats al mòbil. Ell escrivia dotze hores seguides i jo li anava donant el meu parer com a editora. La meva família no entenia per què em passava tantes hores enganxada al telèfon. De 700 pàgines, el llibre es va reduir a poc més de 200. Li deia al Carles: oblida't de 'Tor' i mira cap endavant. La gent només et jutjarà pel llibre nou. Ha de ser completament diferent. Pensa només en aquest llibre. Més endavant ens vam trobar i el vam revisar pàgina per pàgina, una a una. Fins al resultat final. Altres editorials li haurien pogut pagar molt més, amb avançaments inclosos. Jo no puc. Però crec cegament en els meus autors."
Després de la connexió ens acomiadem i la felicito de nou. Ha pogut contenir les llàgrimes. Un altre cop, el dia de Sant Jordi ha triomfat la literatura.
Pocs minuts abans de les nou ens trobem amb l'editora de La Campana a la Rambla, a l'altura del Palau de la Virreina. La Isabel Martí fa vint-i-cinc anys que és al capdavant de La Campana. Quan m'encarregava de l'especialitat de llibres per al Telenotícies hi havia tres editors que em cridaven especialment l'atenció: Jaume Vallcorba (Quaderns Crema), Carles-Jordi Guardiola (ja jubilat, exeditor de La Magrana) i Isabel Martí (La Campana). Tots tres són diferents però comparteixen la mateixa ànima: aposten a cegues pels llibres que els agraden, perquè senzillament hi creuen.
"No em facis preguntes massa emotives, que em saltaran les llàgrimes en directe". La Isabel Martí va rebre l'original de "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" de mans de la prestigiosa agent literària de Barcelona Anna Soler-Pont, propietària de l'Agència Pontas. Va demanar tres informes a tres lectors molt escollits i de confiança, i se'n va fer traduir una part. Havia d'apostar-hi. "És un llibre lluminós, brillant, ple de sàtira, d'humor. És l'anti Larsson. Trenca amb l'atmosfera opressiva de la novel·la negra sueca que tant d'èxit ha tingut els últims anys. L'autor és un exproductor de televisió i periodista, Jonas Jonasson, que ho va deixar tot. Després de patir diversos daltabaixos personals va vendre l'empresa que tenia, se'n va anar a viure a Suïssa i va escriure el llibre que sempre havia tingut al cap. Però a Suècia no hi van creure gaire. El van publicar però buscaven el contrari: novel·la negra, obscura, succedanis de Henning Mankell i Stieg Larsson. Un suec se'l va llegir, li va encantar i el va enviar a la seva filla, que treballava a Barcelona, a l'Agència Pontas. Aquí va començar l'aposta, el risc, l'olfacte de professionals honestos amb anys d'ofici i sacrifici dedicats a la literatura. El van començar a moure a escala internacional, va funcionar el boca orella i s'ha acabat convertint en un autèntic fenomen mundial. S'ha traduït a 34 llengües, n'han venut dos milions d'exemplars, ja s'està rodant la versió cinematogràfica a Suècia i set estudis de Hollywood en persegueixen el guió. I els drets per a tot el món els té una agència de Barcelona!".
A la connexió en directe per al Telenotícies Vespre, la Isabel Martí s'explica amb passió i clarividència. També ha col·locat "Fago", de Carles Porta (autor del best-seller "Tor. Tretze cases i tres morts"), al quart lloc dels llibres més venuts de no-ficció en català. En aquest volum també s'hi ha implicat a fons. "Ens vam passar tot un agost, el Carles i jo, connectats al mòbil. Ell escrivia dotze hores seguides i jo li anava donant el meu parer com a editora. La meva família no entenia per què em passava tantes hores enganxada al telèfon. De 700 pàgines, el llibre es va reduir a poc més de 200. Li deia al Carles: oblida't de 'Tor' i mira cap endavant. La gent només et jutjarà pel llibre nou. Ha de ser completament diferent. Pensa només en aquest llibre. Més endavant ens vam trobar i el vam revisar pàgina per pàgina, una a una. Fins al resultat final. Altres editorials li haurien pogut pagar molt més, amb avançaments inclosos. Jo no puc. Però crec cegament en els meus autors."
Després de la connexió ens acomiadem i la felicito de nou. Ha pogut contenir les llàgrimes. Un altre cop, el dia de Sant Jordi ha triomfat la literatura.