Les llengües sami de Suècia i Finlàndia, amenaçades de mort per les retallades de fons

Els governs de Suècia i de Finlàndia volen deixar de finançar l'organisme que treballa i lluita per preservar les llengües samis, les que es parlen al nord d'aquests països, a Lapònia.

Ho han denunciat els responsables d'aquest organisme, el Sámi Giellagáldu: el director general, Mika Saijets, afirma que serà anar "50 anys enrere" i acusa els governs de voler "tallar el cor de la llengua":

"Hi ha el gran risc que alguns d'aquests idiomes desapareguin, perquè la Unesco defineix totes les llengües sami com a amenaçades i en estat crític, a punt de desaparèixer."

Són idiomes molt minoritaris

Són un grup de 9 idiomes de la família uraliana -de la qual formen part també el finès, l'estonià i l'hongarès-, amb el sami del nord com a més parlat, amb unes 25.000 persones que el fan servir quotidianament.

La resta, però, tenen només entre 20 i 2.000 parlants cadascun, només fa uns 30 anys que gaudeixen de protecció per intentar preservar-los, i n'hi ha altres que han desaparegut fa pocs anys o dècades.

En el cas de Suècia, el finançament ara és d'uns 440.000 euros anuals, i en el de Finlàndia no arriba als 200.000 euros, mentre Noruega, l'altre país que hi aporta diners, en principi no deixarà de fer-ho.

Segons Suècia, era un "augment temporal de fons"

La ministra sueca de Cultura, Parisa Liljestrand, l'únic que ara passa és que s'acaba "l'augment temporal de fons" atorgat pel seu govern per finançar el Sámi Giellagáldu:

"Sempre ha quedat clar que es tractava d'una inversió temporal."

Liljestrand ha explicat al diari britànic The Guardian que ara el parlament sami de Suècia pot decidir destinar part dels fons de què disposa per finançar aquest organisme de defensa lingüística.

Greuges històrics dels "lapons"

Els responsables dels parlaments samis dels tres països, Suècia, Finlàndia i Noruega, han fet un comunicat conjunt en el qual apel·len a "la gran responsabilitat" d'aquests països amb el poble sami:

"S'han eliminat els fons que s'havien destinat a donar suport a la normalització lingüística, posant en perill la base de tota la feina lingüística i els esforços comuns per preservar els nostres idiomes."

Per la seva banda, Mika Saijets ha comparat la retallada financera amb els intents de fa dècades per forçar els samis a abandonar els seus idiomes i comunicar-se només en suec, finlandès i noruec.

Precisament, els samis rebutgen els noms de "lapons" i de "Lapònia" amb què històricament se'ls ha denominat, com una supervivència d'aquests esforços, perquè tenen connotacions pejoratives, i reclamen ser anomenats samis i Sápmi el seu país.

Està previst que la retallada s'oficialitzi en la reunió que farà la setmana que ve a Reykjavík el Consell Nòrdic de Ministres, l'organisme de cooperació dels països escandinaus.