Les més de 1.000 víctimes de violència masclista, només la punta de l'iceberg

Aquest dimecres es va trobar el cos d'una dona desapareguda a Terrassa el mes d'agost. Estava enterrada sota un taller al pati de casa seva i la seva parella va confessar el crim quan els Mossos en van localitzar el cos. Si es confirma el presumpte homicidi, se sumaria a la llarga llista de crims de violència masclista.

Des del 2003, quan es van començar a comptabilitzar les víctimes per violència de gènere, ja han mort més de 1.000 dones assasinades per homes que eren les seves parelles o exparelles. Però aquesta xifra és només la punta de l'iceberg perquè no inclou víctimes de crims amb mòbils sexuals.
 

El cas d'Ana Orantes que va commocionar el país

Després de sortir a la televisió explicant els maltractaments que patia, la parella d'Ana Orantes la va assassinar. Va ser el 1997 i el cas va commocionar la societat espanyola.

Orantes, que aleshores tenia 60 anys, va fer visible en un programa de televisió el que moltes dones patien en silenci, de portes endins. Tretze dies més tard, el seu marit la va cremar viva. Fins llavors, erròniament, ho qualificaven com a crims passionals.

Aquest assassinat va situar la violència contra les dones per part dels homes en el debat públic i va culminar amb l'aprovació de la llei integral contra la violència de gènere.

Els experts demanen que les estadístiques s'ampliïn

Anys després del tràgic assassinat d'Orantes, es van començar a comptar les dones que moren en mans d'homes, però aquesta xifra negra només té en compte algunes de les víctimes de la violència masclista. Es recullen els casos en què un home ha matat la seva parella o exparella.

El que estipula la llei espanyola contra la violència masclista, que té 14 anys, no inclou casos com el de Laura Luelmo, la professora de Huelva violada i assassinada per un veí seu, o el de Diana Quer, una jove madrilenya assassinada l'agost del 2016. Per això fa temps que es demana que les estadístiques s'ampliïn.

El Conveni d'Istanbul, creat l'any 2011 i ratificat per Espanya el 2014, obliga tots els estats signants a comptabilitzar totes les formes de violència que pateixen les dones, pel sol fet de ser-ho. A Espanya no s'aplica, però l'observatori Femenicidio.net sí que compta a la seva web tots els assassinats, siguin o no en el marc familiar, com a violència masclista.

Segons Feminicidio.net, l'any passat a Espanya es van cometre 98 feminicidis i, segons la delegació del govern per la violència de gènere, van ser 47 els assassinats.

Des d'aquesta plataforma s'alerta que els feminicidis no s'han de considerar fets aïllats, sinó que són fruit d'un sistema patriarcal i masclista. Per això consideren que és necessari que Espanya s'integri en el Conveni d'Istanbul, el més complet en contra de la violència de gènere.

10 anys de la llei catalana

Veus expertes defensen que la Llei catalana contra la violència masclista, que té una dècada, continua sent una bona eina per protegir les víctimes, però que queda feina per fer. Beatriu Masià Masià, presidenta de Tamaia Viure sense Violència, considera que les víctimes passen per un procés llarg i dolorós:

"Ens falta avançar per tal de que les dones, quan entrin en el procés de demanar ajuda, se sentin escoltades, se sentin recolzades. I sobretot que puguin obtenir una reparació sobre els danys que se'ls ha fet."

Els experts demanen que es compleixi el pacte d'estat contra la violència masclista, que es destinin els recursos que van prometre i les mesures per prevenir i educar en el respecte a la dona.