Les micromigdiades de pocs segons, el secret de la supervivència dels pingüins antàrtics

Els pingüins estan dins del grup d'animals que creen més simpaties entre els humans. Podria ser per l'harmoniosa simetria del seu pelatge blanc i negre, per la seva forma particular de moure's en caminar o perquè viuen en colònies amb nuclis familiars ben definits. 

Però potser el que no se sap de la vida dels pingüins és que passen molta estona del dia dormint. Ho fan d'una forma molt particular, amb seqüències de son molt fragmentades, que ara s'han estudiat de forma científica. 

En un estudi que publica la revista Science, es demostra que els pingüins són experts a fer micromigdiades de tres o quatre segons de durada al llarg de tota la jornada. Amb tot just el temps físic de fer una capcinada en tenen prou per recuperar energia. El fet és que en fan un munt, es calcula que més de 10.000 diàries, i al volant d'unes 600 cada hora.

Són tan freqüents que, tot i ser molt curtes, amb aquest sistema acumulen més d'onze hores de son. Segons els científics, l'èxit reproductiu de l'espècie està molt lligat a aquesta estratègia de microbecaines que els permeten dormir les hores necessàries per mantenir-se sans. 

L'estudi l'han fet amb exemplars de pingüins de barbeta (Pygoscelis antarcticus), uns pingüins que viuen a l'illa del Rei Jordi, a l'Antàrtida. 

Durant l'època de cria, tant els mascles com les femelles de la colònia són els encarregats de protegir els ous i les petites cries. I fan torns amb les seves parelles per fer llargs viatges a la recerca d'aliments. Els pingüins s'enfronten al repte d'haver d'estar les 24 hores del dia a l'aguait per protegir la descendència. D'una banda, els han de protegir del seu principal depredador, l'skúa marró, un ocell que té predilecció pels ous de pingüins, i de l'altre han de defensar el niu de possibles altres pares pingüins intrusos. 

Tot plegat és una feina esgotadora que requereix estar despert les 24 hores del dia. Com ho fan doncs per dormir i descansar? Doncs, com demostra la investigació, dormint a intervals molt curts i molt seguits, en un entreson molt particular. Es van obtenir gravacions de vídeo als nius de 14 parelles de pingüins on es registren moviments oculars, els tancaments d'ulls i les petites caigudes del cap que indiquen que els animals estaven en una fase de son. Les gravacions demostren que poden dormir tan dempeus com estirats. També es van fer registres de l'activitat cerebral. 

L'estudi dels pingüins obre noves perspectives a la investigació del comportament dels animals respecte a la son. Segons Paul-Antoine Libourel, neurocientífic del Centre de Recerca en Neurociència de Lió i un dels autors, "posa de manifest que no sabem gaire sobre la son i que tots els animals no dormen com ens ho han explicat els llibres de text". 

La ciència del son va començar a principis del segle XX, quan els investigadors van utilitzar elèctrodes per descobrir que les persones produeixen ones cerebrals lentes quan dormien.