Les millors fotos de la Via Làctia vista des de deserts, glaceres o muntanyes
En aquesta sisena edició de les millors imatges de la galàxia de l'any s'han enviat més de 3.000 fotos i se n'han premiat 25
El blog de fotografia i viatges Capture the Atlas acaba de publicar la llista de les 25 millors instantànies de la Via Làctia, seleccionades d'entre les més de 3.000 imatges que han participat en la sisena edició del concurs anual Milky Way Photographer of the Year.
Entre les guardonades hi ha imatges de la nostra galàxia capturades des dels deserts de Socotra, Magadascar, Atacama o Namíbia, des de punts estratègics de la Patagònia, Austràlia o Nova Zelanda, o des d'espectaculars glaceres, volcans, muntanyes o platges de tot el món.
Els 25 fotògrafs guanyadors van presentar imatges capturades en 16 països --Espanya, Xile, l'Argentina, Suïssa, Eslovènia, Hongria, Bulgària, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Madagascar, Namíbia, el Iemen, l'Iran, el Perú i Indonèsia-- amb la Via Làctia com a horitzó.
La tria de les millors imatges respon no només a la manera com s'ha arribat a captar la bellesa de la nostra galàxia, sinó també als llocs des d'on s'han fet les fotografies i la planificació i el treball tècnic que hi ha al darrere de cada instant únic captat en la foscor. És a dir, que el jurat ha valorat tant la qualitat de la imatge com la història que hi ha al darrere i la seva "capacitat d'inspiració".
Aquí teniu un tast de les premiades en aquesta última edició.
Mihail Minkov, autor d'"Els ulls de l'univers", confessa que sempre s'havia preguntat com seria veure el cel nocturn si es poguessin captar els dos arcs de la Via Làctia, el d'hivern i el d'estiu, alhora i l'un al costat de l'altre. Una imatge pràcticament impossible de capturar, perquè són part d'un tot, explica, però visibles en moments diferents del dia.
En el seu muntatge, l'autor presenta una panoràmica de 360 graus amb tots dos arcs junts captats a Bulgària. El d'hivern, amb objectes que es poden observar d'octubre a març, principalment associats a la constel·lació d'Orió, i el d'estiu, amb el cel estrellat de març a setembre.
"Astroexperiència a La Palma", de Jakob Sahner, va ser captada en la primera nit de viatge de l'autor a aquest punt estratègic de les illes Canàries, "un lloc ideal per a l'astrofotografia gràcies als núvols baixos, al voltant de 1.000 metres, i l'escassa contaminació lumínica".
"Situar-se sobre els núvols permet obtenir imatges clares, sempre que no hi hagi calitja o núvols alts."
"Una nit sota els baobabs", de Steffi Lieberman. L'arc complet de la Via Làctia sobre els imponents baobabs de Madagascar. Aconseguir aquesta imatge va ser una aventura: les condicions de la carretera eren molt dolentes i guardes de seguretat armats van acompanyar l'autor durant tot el trajecte.
"La Via Làctia sobre el riu Hangatahua i el mont Taranaki". L'autor, Brendan Larsen, va esperar fins a les 2.30, a la matinada, per poder captar la Via Làctia perfectament alineada amb la muntanya.
A la imatge es poden apreciar les estrelles Rho Ophiuchi i Zeta Ophiuchi a Taranaki, Nova Zelanda.
"La fàbrica d'estrelles de Cafayate". Gonzalo Santile va arribar abans de l'hora blava i quan van aparèixer les primeres estrelles va fer les fotos del primer pla. Després, quan ja era del tot fosc, va fer les imatges verticals del cel.
A la imatge es veuen les formacions rocoses del desert de Cafayate, a l'Argentina, conegudes com "les finestres".
"Escut celestial", d'Ivan Ferrero. El camí estava en molt mal estat i el fotògraf va haver de deixar el cotxe a una mitja hora caminant per poder fer aquesta foto del castell de Mironcillo, a Àvila. Quan es va fer de nit va captar una panoràmica del terra i després un tracking de la Via Làctia.
"El tren de nit", d'Alexander Forst, es va fer al viaducte de Wiesener, als Grisons, a Suïssa. L'autor va fer primer una fotografia del tren. Després, quan es va fer de nit, va capturar el primer pla i els llums de l'últim tren. Finalment, la Via Làctia. La imatge final és el resultat de superposar-les.
"Festival de llums a la catedral", de Roksolyana Hilevych, és una imatge capturada a Tenerife. Un meteor molt brillant va aparèixer i va il·luminar tota l'escena. La muntanya de fons sembla una catedral.
"El paisatge que volia veure", de Mitsuhiro Okabe. Un temple dedicat a honorar els difunts, envoltat de cirerers florits i amb el mont Fuji de fons. Yamagashi, al Japó, il·luminat per la Via Làctia.
"Insterestel·lar", de José Luis Cantabrana Garcia. La foto està feta en una zona sagrada per al poble noongar, al desert de Pinnacles, a Austràlia, on només podien entrar les dones. Segons la llegenda, les roques són els fantasmes petrificats dels homes que van gosar entrar-hi i van ser castigats pels déus.
"Somiava a visitar aquest indret des que en vaig veure les impressionants imatges captades per Michael Goh, també conegut com a Astrophobear, la feina del qual també s'havia destacat en aquest concurs en edicions anteriors."
La foto no només captura la bellesa èpica d'aquest desert amb un cel nocturn, sinó també la sensació d'haver aconseguit una fita personal, de poder treure de la llista un destí que feia molt que volies visitar.
El portal de l'arbre ampolla, de Benjamin Barakat, és una imatge captada a Socotra, al Iemen. L'autor destaca que "les nits a la mística illa de Socotra són inoblidables sota l'abraçada dels arbres més estranys i bonics que s'han vist mai."
"Els seus troncs retorçats semblen explicar històries de temps antics, mentre les flors rosades, en plena floració, hi afegeixen un toc de bellesa eteri. Però el que més em va frapar va ser la foscor. Era com si algú hagués apagat tots els llums del món. Em vaig sentir insignificant."
"La Via Làctia des dels Hoodoos de Conca", de Luis Cajete. L'autor reconeix que una de les seves passions és capturar "grans panoràmiques a través de la fotografia nocturna" i assegura que "un dels cels més foscos d'Espanya és a la serralada de Conca, una zona d'una notable bellesa geològica".
"A la regió sud hi ha un indret on l'aigua ha esculpit el paisatge i ha creat formacions intrigants i xemeneies de pedra calcària. Després de buscar una composició que m'agradés durant el dia, aquest va ser el resultat d'una llarga nit sota milions d'estrelles."
El millor moment per captar l'esplendor de la Via Làctia
La temporada d'observació de la Via Làctia va del febrer a l'octubre a l'hemisferi nord i del gener al novembre a l'hemisferi sud, però el millor moment per fer-ne fotos és entre maig i juny, coincidint amb el màxim nombre de visibilitat en tots dos hemisferis.
A part de planificar bé el moment per viatjar a les zones que es volen fotografiar, l'altre requisit que els fotògrafs han de tenir en compte per poder veure la Via Làctia en un cel ben fosc és la contaminació lumínica de la zona.
Dan Zafra, editor de Capture the Atlas, s'ha passat un any buscant les millors fotografies de la galàxia, no només d'autors consagrats, sinó també de nous fotògrafs pràcticament desconeguts fins ara.
- ARXIVAT A:
- Fotografia