Les monges rebels de Belorado comuniquen per burofax que abandonen l'Església catòlica

A les dues del migdia d'aquest divendres acabava el termini perquè les monges rebels de Belorado, a Burgos, es personessin davant del Tribunal Eclesiàstic on estaven citades, però han traslladat la seva decisió "unànime i irreversible" d'abandonar l'Església catòlica. Ho han fet a través d'un burofax que han enviat a l'arquebisbe, Mario Iceta.

D'acord amb el dret canònic, les deu monges acusades del delicte de cisma s'enfronten ara a l'excomunió, perquè continuen determinades a quedar sota la tutela de Pablo de Rojas Sánchez-Franco, bisbe excomunicat el 2019 i fundador de la Pia Unió Sancti Pauli Apostoli, que no està reconeguda pel Vaticà. 

La data límit es va fixar inicialment per al 16 de juny, però es va ampliar fins a aquest divendres. Només 10 de les 16 monges s'han vist afectades perquè l'Església va optar per excloure del procediment d'excomunió les més grans, considerades vulnerables.

En un comunicat datat a Belorado, les clarisses han insistit que la seva decisió de sortir de l'Església és fruit d'una "madura, meditada i conscient reflexió" i han afirmat que el Manifest Catòlic del 13 de maig, signat per l'abadessa, Isabel de la Trinidad, va ser referendat per totes. En aquell document, reconeixien com a últim pontífex legítim Pius XII, mort el 1958, i acusaven tots els papes posteriors d'"heretgia".

Les monges també denunciaven una "persecució" a la seva jerarquia.

Un mes i mig de conflicte

El cas va esclatar el mes de maig, arran de la intenció de les monges de vendre el convent de Belorado per comprar el d'Urduña, de la diòcesi de Vitòria, una operació que es va frustrar pels dubtes de la jerarquia eclesiàstica.

L'arquebisbat de Burgos va intentar reconduir la situació, amb la intervenció del Vaticà. L'abadessa del monestir va quedar inhabilitada de facto, el 29 de maig.

L'enviat del Vaticà va intentar comunicar-los llavors l'obertura oficial d'un procés canònic per excomunicar-les, però les monges van recórrer a la Guàrdia Civil perquè fes marxar el representant de la jerarquia catòlica.

La fins ara abadessa Isabel de la Trinitat, així com sor Sion i sor Paz, van denunciar l'arquebisbe de Burgos, Mario Icerta, per abús de poder, usurpació de representació legal i vulneració del dret de lliure associació.

El Tribunal Eclesiàstic volia que la resta de germanes, una per una, es retractessin o no de la sortida de l'Església conciliar, però no han acudit a la crida.

Per la seva banda, la Pia Unió Sancti Pauli Apostoli ha dit, en un comunicat, que el Tribunal no té "jurisdicció per imposar penes espirituals" com "la farsa de l'excomunió" i consideren que a la sanció canònica li "falta efectivitat" i és nul·la.