Les monges rebels de Belorado, excomunicades de l'Església catòlica

L'arquebisbe de Burgos, Mario Iceta, ha declarat l'excomunió de les deu monges clarisses del convent de Belorado, a Burgos, que han decidit abandonar l'Església catòlica de forma "irreversible".

L'arquebisbe ha fet aquest pas en aplicació del dret canònic després de rebre, aquest divendres, el burofax en què les religioses rebutjaven comparèixer davant el Tribunal Eclesiàstic acusades del delicte de cisma.

Segons un comunicat fet públic aquest dissabte per l'Arquebisbat de Burgos, Iceta ha comunicat el decret de declaració d'excomunió i la declaració de dimissió immediata de la vida consagrada a les deu religioses.

Amb tot, l'arquebisbat ha explicat que al convent hi segueix havent una comunitat monàstica "formada per les germanes que no han incorregut en excomunió, en no haver secundat el cisma".

En concret, són cinc germanes d'edat avançada, considerades vulnerables, i tres religioses més que pertanyen a la comunitat, però que actualment no són al convent.

El comunicat també detalla que la institució de les Clarisses enviarà al convent de Belorado religioses procedents d'altres monestirs per tal de garantir l'atenció immediata a les monges que s'hi quedin.

Per la seva banda, les monges rebels estan determinades a quedar sota la tutela de Pablo de Rojas Sánchez-Franco, bisbe excomunicat el 2019 i fundador de la Pia Unio Sancti Pauli Apostoli, que no està reconeguda pel Vaticà.

L'Església no els tanca la porta

L'arquebisbat de Burgos ha subratllat que les monges han pres la decisió "lliure" i "personal" de "separar-se voluntàriament" de l'Església catòlica, i de no reconèixer l'autoritat del Tribunal Eclesiàstic.

A més, ha recordat que la declaració d'excomunió és una acció jurídica considerada per l'Església com "una mesura medicinal, que mogui a la reflexió i a la conversió personal".

En aquest sentit, ha assegurat que l'Església està disposada a acollir "els seus fills que, com el fill pròdig, confien en la misericòrdia de Déu i emprenen el camí de tornada a la casa del pare".

Què implica l'excomunió?

Un dels objectius d'aquest procediment és el penediment i la reconciliació. Per això, com a catòliques aquestes persones continuen tenint l'obligació d'anar a missa, però no poden rebre l'eucaristia ni participar de forma activa en la litúrgia.

Per definició, l'excomunió suposa l'exclusió d'un fidel de la comunió de l'Església i, per tant, se li nega la recepció o administració dels sagraments, com l'eucaristia, però també el de confessió.

En el cas de les deu religioses, hauran d'abandonar el convent de Belorado, tot i que està previst que dilluns els serveis jurídics de l'arquebisbat analitzin els passos que a fer a partir d'ara.

Per la seva banda, els advocats de les monges han informat per burofax a l'arquebisbat que les clarisses han nomenat una comissió negociadora per poder arribar a una solució "pacífica i extrajudicial".
 

Un mes i mig de conflicte

El cas va esclatar al mes de maig, arran de la intenció de les monges de vendre el convent de Belorado per comprar el d'Urduña, de la diòcesi de Vitòria, una operació que es va frustrar pels dubtes de la jerarquia eclesiàstica.

L'arquebisbat de Burgos va intentar reconduir la situació, amb la intervenció del Vaticà. L'abadessa del monestir va quedar inhabilitada de facto el 29 de maig.

L'enviat del Vaticà va intentar comunicar-los llavors l'obertura oficial d'un procés canònic per excomunicar-les, però les monges van recórrer a la Guàrdia Civil perquè fes marxar el representant de la jerarquia catòlica.

La fins ara abadessa Isabel de la Trinidad, així com sor Sion i sor Paz, van denunciar l'arquebisbe de Burgos, Mario Icerta, per abús de poder, usurpació de representació legal i vulneració del dret de lliure associació.

El Tribunal Eclesiàstic volia que la resta de germanes, una per una, es retractessin, o no, de la sortida de l'Església conciliar, però les religioses no han acudit a la crida.

Per la seva banda, la Pia Unio Sancti Pauli Apostoli ha dit, en un comunicat, que el tribunal no té "jurisdicció per imposar penes espirituals" com "la farsa de l'excomunió" i consideren que a la sanció canònica li "falta efectivitat" i és nul·la.