Les monges rebels de Belorado fan fora del convent el fals bisbe a qui seguien

Nou capítol en la història de les deu monges rebels de Belorado, a Burgos. En les últimes hores han fet fora del convent el fals bisbe Pablo Rojas i el seu ajudant José Ceacero, membres de la Pia Unio Sancti Pauli Apostoli a qui seguien.

Tots dos convivien amb elles des de fa unes setmanes i s'havien convertit en els guies espirituals de les clarisses després d'haver expressat la voluntat de separar-se de l'Església catòlica.

La sortida del fals bisbe i del sacerdot hauria estat una recomanació de l'equip d'advocats que les assessora en el procés de negociació amb l'arquebisbat, que els exigeix que abandonin el convent perquè insisteix que ja no són religioses.

Dissabte passat l'arquebisbat en va declarar l'excomunió i dilluns va anunciar que emprendria mesures legals contra elles, però sobretot contra Rojas i Ceacero, si no marxaven del convent en un termini prudencial.

A l'interior del cenobi només hi queden les deu monges rebels i cinc més d'edat avançada que no han estat excomunicades, les quals continuen formant part de la comunitat i s'han quedat ara sense atenció espiritual.

Al convent també hi ha els treballadors i alguns familiars de les monges. Alguns han confirmat la sortida de Pablo Rojas i de José Ceacero a diversos mitjans. De moment, l'arquebisbat i els membres de la Pia Unio no s'han pronunciat sobre aquesta qüestió.

L'arquebisbat assumirà deutes d'uns 20.000 euros

Per la seva banda, l'arquebisbat de Burgos ha insistit que només té contacte amb elles a través de burofax, per als documents oficials, o per correu electrònic, com el que els va remetre dimarts a la nit l'exabadessa, Laura García de Viedma, amb factures i nòmines per un import de més de 20.000 euros.

La comissió gestora creada per l'arquebisbe Mario Iceta, en qualitat de comissari pontifici, assumirà tots els costos, que inclouen 9.800 euros corresponents al pagament d'onze nòmines i 11.000 més per serveis elèctrics o matèries primeres per a l'obrador, entre altres.

El pagament s'assumirà amb fons derivats de la Federació de les Clarisses d'Arantzazu, atès que els comptes del convent que estan intervinguts pel comissari pontifici només disposen d'uns 6.000 euros de saldo, segons l'arquebisbat.

Els veïns, atònits i sense contacte amb les monges

L'alcalde de Belorado, Álvaro Eguíluz, ha explicat que els veïns del municipi segueixen "tan atònits com el primer dia" i que no tenen cap mena de contacte amb les religioses.

L'Ajuntament desitja que el monestir continuï obert perquè és un atractiu més de la població i es va reparar fa relativament poc temps. De fet, l'objectiu de l'arquebisbat i de la Federació de les Clarisses és enviar monges d'altres convents a la comunitat.

L'alcalde ha afegit que, tot i que ja no venen dolços de forma presencial, les clarisses ho han continuat fent per internet i han subministrat trufes a algun comerciant, segons ha detallat.

Un conflicte iniciat per un litigi patrimonial

El conflicte amb les monges clarisses de Belorado i l'arquebisbat va esclatar a mitjans de maig, quan es va saber que volien vendre's el convent per comprar-ne un altre a Vitòria, però la jerarquia catòlica no els ho va deixar fer.

Llavors elles van respondre acusant d'"heretges" tots els papes posteriors a Pius XII, mort el 1958, i declarant-se seguidores de la Pia Unio Sancti Pauli Apostoli.

Aquesta mena d'orde religiós no reconegut pel Vaticà, la va fundar el 2005 Pablo de Rojas, excomunicat pel papa el 2019 --i ara expulsat del convent per les monges mateixes --, i ha estat relacionada amb l'església rebel del Palmar de Troya, a Sevilla.