Els pares rohingyes han de pagar dot per casar les seves filles i no s'ho poden permetre (Reuters)

La història de la Nur: nenes rohingyes atrapades en matrimonis forçats a Malàisia

Es dispara el nombre de casaments forçats de nenes rohingyes a Malàisia, plens d'abusos i maltractaments

Enllaç a altres textos de l'autor Sílvia Heras

Sílvia Heras

Periodista d'internacional de TV3.

Actualitzat

Té només 14 anys i el seu marit de 35 la viola cada nit. Aquesta adolescent rohingya ho ha sacrificat tot per la seva família. Va marxar l'any passat de Birmània en un penós viatge cap a Malàisia, on l'esperava un home que no coneixia, però amb qui la uniria el seu destí.

La seva família, desesperada per la misèria i la gana, va acceptar l'oferta d'aquest home, que pagava els 18.000 ringgits, 3.500 euros, del viatge. Després de casar-se amb ella, es comprometia a enviar dines als pares i als tres germans petits per poder comprar menjar.

Així, la Nur, nom fictici, amb llàgrimes als ulls, va abandonar el seu país, la seva família i el seu entorn, dins el cotxe d'un traficant atapeït de menors que correrien la mateixa sort.

Aquesta i altres estremidores històries que ha recollit l'agència AP mostren, una vegada més, el tràgic destí dels rohingyes, la minoria musulmana mai reconeguda a la budista Birmània. Molts van fugir a Bangladesh el 2017 per escapar-se del que l'ONU ha descrit com a neteja ètnica i genocidi per part dels militars.

Un milió de rohingyes van acabar a Coxsbazar, el camp de refugiats més gran del món, on les condicions són tan dolentes que alguns intenten ara arribar a Indonèsia. Els que s'han quedat a Birmània ho han perdut tot.

Una dona rohingya exhausta plora al camió que la trasllada a un camp de refugiats d'Indonèsia (Antara Foto/Irwansyah Putra)

El pes de la supervivència de la família sobre les seves espatlles

Però tornem a la Nur. Va arribar a Malàisia sense saber què l'esperava, només que la subsistència de la seva família depenia d'ella. Pel camí un amic dels traficants, un home d'uns 50 anys, se la va emportar i la va violar reiteradament.

La va tenir dos dies tancada sense aigua ni menjar. Estava aterrida. Quan la van entregar al seu marit no va gosar dir que havia perdut la virginitat perquè l'hauria rebutjat.

Ell va insistir a casar-se el mateix dia i ella, que sagnava de les agressions sexuals, va entrar en pànic pensant en la nit de bodes. Li va dir que tenia la regla perquè no la toqués. Una activista dels drets humans es va assabentar del cas, la va portar a l'hospital i li va dir al marit que la deixés descansar del viatge.

Com ella, moltes de les que han fet el mateix infernal viatge cap a Malàisia parlen de violacions i pallisses durant el trajecte i en el matrimoni. "Vull tornar, però no puc, em sento atrapada", diu la Nur, tancada a l'habitació de casa seva a Kuala Lumpur, que s'ha convertit en una presó per a ella.

Dones rohingyes en un refugi a Indonèsia aquest dilluns (Reuters/Riska Munawarah)

El dot per casar les nenes, una llosa per a les famílies

Els matrimonis forçats de nenes rohingyes s'han disparat els últims 2 anys. La més jove que ha pogut entrevistar AP té només 13 anys. Totes se senten presoneres de marits que rarament les deixen sortir al carrer. La meitat estan embarassades o ja han tingut fills.

Fins i tot al camp de refugiats, els pares rohingyes han de pagar el dot al nuvi quan la seva filla es casa, i això sol traduir-se en milers de dòlars que no tenen. Els homes de Malàisia no només els perdonen el dot sinó que, a més, solen enviar diners als sogres. És un clau roent al qual s'agafen les famílies per sobreviure... i les nenes ho saben, per això ho accepten. Somiaven un dia poder anar a l'escola i trobar una feina... Ara ja no pensen en el futur.

És l'últim episodi de les seves tràgiques vides. El 2017 van veure com els soldats cremaven les seves cases, violaven les dones i mataven familiars i veïns. Birmània mai ha reconegut la ciutadania dels rohingyes malgrat que hi viuen des de fa generacions. Tampoc Bangladesh els ha donat ni la ciutadania ni el permís de treball. Ningú els ofereix una sortida. Són els grans oblidats.

Un cop va arribar a la seva futura casa, la Nur va descobrir que ell ja tenia una esposa i dos fills. És un home cruel que la maltracta. Ella conserva el seu mòbil rosa... però no ha dit res als seus pares perquè el marit no deixi d'enviar els 60 euros cada mes.

ARXIVAT A:
FeminismeBirmània
Anar al contingut