Les novatades o l'assetjament a la universitat costaran fins a 3 anys d'expulsió

L'assetjament (també el sexual), les novatades, el plagi als treballs finals i tesis doctorals, la falsificació de documents o la destrucció de patrimoni podran comportar fins a 3 anys d'expulsió de la universitat.

Ho preveu l'avantprojecte de llei de convivència universitària, que el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts i que ara ha de passar per la tramitació parlamentària.

La norma considera que són faltes molt greus i, per tant, han de ser sancionades amb l'expulsió d'entre 2 mesos i 3 anys.

També entraran en aquesta categoria la discriminació, l'incompliment de les normes de salut pública o la suplantació d'un membre de la comunitat universitària.
 

Falsejar i hackejar, faltes greus

La llei aprovada considera faltes greus apropiar-se de forma indeguda del contingut d'exàmens, malmetre greument el patrimoni de la universitat, falsejar els resultats d'un examen o treball, impedir activitats universitàries o accedir sense permís als sistemes informàtics de la universitat.

En aquests casos, el càstig previst és l'expulsió de fins a un mes o bé la pèrdua dels drets de matrícula o de la convocatòria ordinària durant el curs o semestre en què es cometi la falta, i respecte a l'assignatura en què s'esdevingui.

El redactat que arriba al Congrés preveu com a faltes lleus l'accés indegut a les instal·lacions universitàries, el deteriorament de forma no greu del patrimoni o l'ús de serveis incomplint els requisits de coneixement general. En canvi, ja no hi apareix copiar als exàmens a través de mitjans que no siguin greus o molt greus.

Tant per alumnes per com a docents i administratius

La llei s'aplicarà als alumnes, però també als professors i investigadors i al personal d'administració i serveis, tant de les universitats públiques com privades i els centres adscrits. Quan es va anunciar el projecte de llei només vinculava els estudiants, però les queixes han fet que es modifiqués aquest punt. Tampoc incloïa els centres privats.

Quan s'aprovi a les Corts, l'avantprojecte de llei substituirà el decret franquista del 1954 que ha estat vigent fins ara. Segons la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, la norma s'adapta al "marc constitucional".

La mediació, al centre del projecte

La nova llei busca que la mediació sigui l'eina principal per resoldre els conflictes. Només s'aplicarà el règim sancionador en tres supòsits: quan les parts rebutgin la mediació; quan la conducta que motivi l'expedient sigui assetjament, violència de gènere, frau o destrucció de patrimoni, o bé quan les parts no hagin pogut arribar a un acord.

Està previst que les universitats hagin de crear una Comissió de Convivència, integrada de forma paritària per estudiants, personal docent i investigador i personal d'administració i serveis. Els escollirà el claustre a proposta de cada sector, respectant l'equilibri entre dones i homes. Els membres del rectorat no en podran formar part.