Les noves veus de la pobresa, ara agreujada per la Covid

La crisi sanitària del coronavirus també ha comportat una greu crisi econòmica i social que va començar amb els ERTO i el confinament i ara, sis mesos després del primer confinament, ha deixat milers de persones sense cap ingrés econòmic.

"Tot el que entrava a casa era del negoci i quan el vam tancar ens vam quedar amb una mà al davant i una altra al darrere. I arribar a aquest límit no m'ho hagués imaginat mai. Mai."

És el cas d'Eva Larrañaga. Té tres fills i la família vivia de la botiga de roba que ella havia muntat feia dos anys al casc antic de Manresa. El negoci anava bé, fins que va arribar la Covid i es va veure obligada a tancar.

Ara no tenen cap ingrés. Espera l'ajuda dels 430 euros que li serviran per pagar el lloguer. Fins que arribi, rep el suport dels pares per poder pagar els rebuts. Serveis Socials els ha derivat a la Plataforma d'Aliments perquè els facilitin alguna cosa per menjar:

"Jo abans passava amb el cotxe per allà i veia les cues i pensava, ufff, pobra gent! I ara m'hi trobo jo."

Un cas similar és el de Jennifer Gil. Ella és advocada, però treballava cuidant avis. Quan va arribar el coronavirus, això es va acabar. Ara ha aconseguit unes hores de feina, però amb aquests pocs ingressos els números no quadren.

"No m'arriba més que per pagar el lloguer. Per a res més. I, és clar, no hi ha feina. Qui aconsegueix una feina, molt bé, però molts, la resta, es queden a la deriva, esperant."

Les cues davant dels llocs on reparteixen aliments no paren de créixer. Cada cop hi ha més usuaris, i els recursos i els voluntaris no donen l'abast.

Aquesta és la cua de bon matí davant l'Església evangèlica Cos de Crist de l'Hospitalet.

Darrere de cada carro de la compra, hi ha una persona que ha agafat tanda i està fent cua des de les 6 del matí. Venen de Barcelona i tota l'àrea metropolitana; fins i tot, hi ha algú que es desplaça des del Maresme.

Aquesta església té capacitat per repartir una quarantena de lots de menjar cada dia, però en moltes ocasions es troben amb cues de més de 100 persones. Els lots els aconsegueixen gràcies a donatius privats o al Banc d'Aliments.

Tothom explica que venen a buscar menjar per necessitat, alguns amb pensions mínimes, altres perquè no reben cap subsidi. La majoria a l'atur. O fent feines en negre i mal pagades.

El perfil de les persones que fan hores de cua per aconseguir un lot d'aliments ha canviat els últims mesos. Ho explica sor Lucía Caram, de la Plataforma d'Aliments:

"A la cua de la Plataforma dels Aliments ja no hi són només els immigrants, els que sempre ls havien rebut l'etiqueta de pobres, els immigrants, els marginats. Ja no; ara ja hi podem ser qualsevol de nosaltres."

Concretament, a la Plataforma d'Aliments proporcionen menjar a uns 7.000 usuaris, amb incorporacions que són víctimes col·laterals de la Covid. Set mil usuaris en una població, Manresa, amb 77.000 habitants.

Els voluntaris estan sobrepassats repartint i preparant els lots i patint per veure una pobresa nova que avergonyeix alguns dels seus usuaris. Expliquen que alguns els han demanat que els deixin els lots d'aliment al pàrquing d'un supermercat "perquè no volien que els veïns veiessin que carregaven el cotxe amb productes d'un banc d'aliments".

Amb l'augment de demanda de més famílies que s'han quedat sense ingressos, els bancs d'aliments no donen l'abast i molts dels prestatges dels productes de primera necessitat comencen a estar buits.

"Passarà com el 2008, que va passar la crisi i molts usuaris de llavors encara continuen venint. I això és insostenible. El que no pot ser és que pensem que estarem dos anys més amb gent que ha caigut per causa de la Covid", diu sor Lucia Caram.