Les opcions de Junqueras, Puigdemont i Comín per ser eurodiputats el 2 de juliol

L'advocat de Puigdemont manté que tant ell com Comín podran participar com a eurodiputats al Parlament Europeu en el ple de la constitució de la cambra

RedaccióActualitzat

Més de dos milions de persones van votar el 26 de maig a les eleccions europees Puigdemont, Junqueras i Comín perquè fossin europarlamentaris. Segons la llei electoral espanyola, els eurodiputats electes han de recollir l'acta a Madrid. Això hauria de ser el 17 de juny i ara s'haurà de veure de quina manera ho faran.

L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, s'ha mostrat convençut que tant el president com Comín podran ser eurodiputats i participar en el ple de constitució del Parlament Europeu el 2 de juliol. Opinió que no comparteixen altres experts com Xavier Arbós, catedràtic Dret Constitucional de la UB, i Martin Heger, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Humboldt.

 

Primer esculls: 17 de juny

La negativa del Parlament Europeu a permetre l'accés als europarlamentaris catalans electes exiliats ha tornat a obrir la capsa dels trons. Espanya ha citat, el 17 de juny, tots els eurodiputats espanyols al Congrés a Madrid per jurar la Constitució, el primer escull amb què es trobaran Carles Puigdemont i Toni Comín.

Heger: "No poden sassumir el càrrec sense assumir aquest requisit a Espanya i segons la legislació espanyola. Poden gaudir d'immunitat en el moment en què són diputats del Parlament"

Boye posa en dubte la versió de Heger, a qui ha recordat amb un tuit l'opinió de Heger al març del 2018 defensant l'extradició de Puigdemont quan el van detenir a Alemanya:


Sobre la immunitat, Boye posa en dubte que només sigui efectiva a partir del 2 de juliol:

"Això significaria que, a voluntat de qualsevol estat, es podrien veure impedits d'arribar a l'assemblea del 2 de juliol. S'imaginen que es donés aquesta prerrogativa a algú com Orban (president d'Hongria, a qui la Unió Europea ha aplicat l'article 7 per la deriva autoritària)"

Arbós es fixa en l'estudi que el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va encarregar a l'abril a un consultor jurídic de la cambra i que descartava la immunitat de Puigdemont si no recull l'acta a Madrid:

"El Parlament Europeu, segons aquest informe, només reconeix la condició plena d'eurodiputat un cop i a partir del moment que s'han complert els requisits del país"

Des de les defenses dels exiliats acusen Tajani de no ser un agent neutre per poder fer un informe per ser afí al Partit Popular europeu.

 

 

El precedent de Ruiz Mateos

Si com tot apunta el tràmit de jurar la Constitució a Madrid és insalvable, la defensa dels exiliats veu com a precedent el cas de Ruiz Mateos als anys 90.

Boye: "Es va comptar amb la resolució del jutjat d'instrucció 27 de Madrid, amb suport del Tribunal Suprem i amb el del fiscal general de l'època. El que no entenem és què estaria canviant ara.  Si no és que es tracta d'una persecució política, com diu l'ONU"

Arbós respon:

"Els requisitis en aquell moment eren diferents dels que hi ha ara"

El Tractat de Lisboa i la llei electoral espanyola, la LOREG, es contradiuen en alguns articles que parlen de manera diferent sobre els drets i llibertats dels eurodiputats. En l'article 14.2 del tractat de Lisboa diu que els eurodiputats són representants "dels ciutadans de la Unió".

Boye: "La LOREG té un rang que és superior al d'una llei ordinària, però és inferior al d'un tractat internacional. Espanya té una obligació: adaptar la seva legislació als tractats internacionals subscrits. No ho ha fet. Per desídia o perquè no van preveure un escenari com l'actual, però aquest norma està derogada des d'un punt de vista tàcit."

El cas de Junqueras podria ser diferent, els experts es pregunten si Marchena s'atrevirà a traslladar la responsabilitat a la mesa del Parlament Europeu en la decisió de suspendre'l com ja va fer al Congrés i al Senat.

Arbòs: "Ha estat una rentada de mans. Farà això davant la mesa del Parlament igualment?"


Heger: "Els procediments judicials i, en especial, els del Parlament no aportarà una solució. Cal trobar una solució que impliqui Espanya"

Unes qüestions ambigues que probablement crearan jurisprudència, com fins on arriba la immunitat palamentària, o si és l'estat membre d'origen dels parlamentaris o la cambra europea qui decideix si accediran al 2 de juliol a l'acte de constitució de les corts o no els permetran ser-hi.

Boye afirma que ho tenen tot previst:

"Molts matarien per saber què farem. Ho tenim força estudiat i estem molt tranquils"

ARXIVAT A:
Procés catalàEleccions europees 26MCarles PuigdemontOriol JunquerasToni Comín
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut