Les opcions per enviar cascos blaus a Ucraïna: un acord a l'ONU i que Rússia no el veti

La guerra d'Ucraïna i els intents per aturar-la han tornat a posar sobre la taula la figura dels cascos blaus. 

Per desplegar-los caldria, però, una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU, on Rússia te dret a veto. Després, també el vistiplau dels dos bàndols, tant Ucraïna com Rússia. 

I en tercer lloc, seguint l'origen de la mateixa expressió "forces de manteniment de la pau", hi ha d'haver pau per conservar. Sembla una obvietat, però en moltes missions de l'ONU no hi havia pau per conservar i van acabar en desastre.

Missions de pau exitoses però també grans fracassos

Des de 1948, hi hagut missions reeixides, com a Cambodja o Moçambic. També a Kosovo o a Libèria, on van permetre el procés electoral. O a Timor Oriental, on va desembocar en la creació d'un nou estat. 

Però també hi ha hagut clamorosos desastres, com a Haití, amb abusos sexuals de cascos blaus a dones haitianes. Damià Cardona, exportaveu de la missió en aquesta república del Carib i actualment director del centre d'informació de l'ONU a Austràlia i el Pacífic sud, explica al pòdcast "Mapamundi":

"Això ens avergonyeix, és una cosa terrible. Però aquests escàndols són acotats a grup determinat. Des de llavors s'han pres moltes mesures i seria injust dir que és una norma entre tots els 150.000 cascos blaus que hi deu haver ara."

Els fracassos han servit per reformar el sistema

És després dels genocidis de Ruanda del 1994 i, un any després, a Srebrenica, a Bòsnia i Hercegovina, quan es debat el concepte de "la responsabilitat de protegir". 

És a dir, malgrat que l'ONU es va crear per vetllar per la seguretat entre els estats, també ha de protegir les persones que hi viuen, com explica al pòdcast "Mapamundi" Sonia Andolz, politòloga i professora de Política Internacional a la UB:

"Les forces de l'ONU necessiten poder utilitzar la força, perquè tant a Srebrenica, amb cascos blaus neerlandesos, com a Ruanda, amb belgues, quan els van atacar no podien fer servir la força i es van quedar de braços plegats mentre es cometia genocidi. Això va ser una vergonya molt gran per a la comunitat internacional."      

L'ONU no té exèrcit propi

Quan l'ONU ha de desplegar una missió, demana la contribució voluntària dels seus estats membres. 

Els que hi volen participar presten tropes però també blindats, helicòpters i vehicles que pertanyen als exèrcits nacionals. 

Se'ls pinta de blanc i se'ls escriu en negre UN --les sigles d'ONU en anglès-- i a l'uniforme dels soldats del país d'origen se'ls enganxa el logotip de l'ONU al braç esquerre i al cap se'ls posa un casc blau si són en zona de guerra o una boina del mateix color que els identifica com a tropes internacionals.

La carn de canó la posen els països pobres

Durant molts anys, els principals contribuents de tropes van ser els països nòrdics, però això ha canviat els darrers anys.

A febrer del 2025, els sis estats que més soldats aporten al contingent internacional són el Nepal, Ruanda, Bangladesh, l'Índia, el Pakistan i Indonèsia, per aquest ordre. 

Un soldat que va a una missió de l'ONU cobra entre uns 1.300 i uns 1.400 dòlars al mes, a part del sou que rep del seu país. Això per a molts països són molts diners, i per Cardona "no es pot dir que sigui un negoci, però sí una bona ajuda."

Els que no hi envien tropes sí que paguen les missions. Els que més hi han contribuït aquest 2024-2025 són els Estats Units, amb un 26% del pressupost, i la Xina, amb un 18%. A molta distància ve el Japó (8%), Alemanya (6%) i el Regne Unit i França amb un 5%.

Si a Ucraïna hi ha una treva, d'on haurien de ser les tropes de pau?

Els experts apunten que seria millor que les hipotètiques tropes de pau desplegades a Ucraïna no fossin europees, perquè Europa està massa implicada en el conflicte. 

Però per Kristian Herbolzheimer, director de l'Institut Català Internacional per la Pau, cal fer aquesta distinció:

"Una cosa és verificar el compliment d'un alto el foc, i això ho ha de fer una força percebuda com a imparcial, i, per tant, la Unió Europea no podria fer-ho. Una altra és oferir a Ucraïna garanties de seguretat per protegir-la d'una nova agressió russa. I aquí la UE hi podria jugar un paper."    

Un alto el foc a Ucraïna seria un retorn al punt de partida

El 2014 ja hi havia una treva i s'hi van desplegar forces de verificació de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa, l'OSCE. 

El 2025, Herbolzheimer s'imagina a Ucraïna una situació semblant a les dues Corees o a Xipre, on el conflicte no s'ha resolt però està congelat i on:

 "Les dues parts en conflicte arriba un punt que veuen que la via militar no té més recorregut, però tampoc no accepten el resultat de la batalla."

Herbolzheimer tem que si s'assoleix alguna mena d'aturada de la guerra per temps indefinit serà sense resoldre el problema de fons, perquè difícilment Kíiv acceptarà que Rússia incorpori el territori ucraïnès ocupat. 

Una altra opció és establir una zona de seguretat, --buffer zone, se'n diu en anglès--, que separi les dues forces i congeli el conflicte, com explica Sonia Andolz 

"La línia temporal entre les dues Corees es va establir com una zona no militaritzada, portem més de 60 anys i encara estem així." 

Andolz reconeix que la zona de seguretat és un mecanisme útil per protegir la població civil que hi viu a prop.