Les PAP, a debat: el 40% de suspensos "mostren les mancances del sistema educatiu"

Les PAP, les Proves d'Actitud Personal, van néixer fa 9 anys per garantir uns coneixements mínims de llengua i matemàtiques en els futurs mestres i professors. Totes les universitats hi van apostar perquè les proves buscaven garantir unes competències bàsiques dels qui es volen dedicar a educar infants i joves, i els aspirants les havien d'aprovar per poder matricular-se del grau d'Educació. Però hi ha diferents factors que han fet qüestionar la validesa d'aquestes proves.

Per una banda, que la mitjana de suspensos de prop del 50% s'arrossega des de fa anys. En l'última convocatòria, aquest any, només les van aprovar el 57% dels estudiants que s'hi van presentar per accedir a un grau d'educació infantil o primària. Pels experts, aquesta dada posa de manifest les mancances que té tot el sistema educatiu.

Per Jordi Collet, catedràtic de Sociologia de l'Educació a la Universitat de Vic-UCC, "tota la gent que arriba a fer les PAP ha passat entre 15.000 i 17.000 hores al sistema educatiu; infantil, primària, secundària, el batxillerat uns quants i quatre anys de cicle formatiu els altres, la majoria".

"Si el 40% no supera les proves, potser tenim un primer problema amb el sistema educatiu"

Qualitat vs. quantitat

L'altre element que fa perdre valor a les PAP és que les universitats privades se n'han desmarcat i avui dia només les universitats públiques les continuen posant com a condició per matricular-se en el grau d'Educació.

Enric Prats, professor de la Universitat d'Educació de la Universitat de Barcelona, ha assegurat a "L'entrevista del 324" que "algunes universitats han apostat per la quantitat i d'altres per la qualitat. I quan entren a la feina, el Departament d'Educació no fa distinció entre uns i altres.

"Evidentment s'hauria de fer una distinció amb aquells que posem més esforços per millorar la qualitat de la formació dels nous mestres"

Per a Jordi Collet "hi ha molt alumnat de Catalunya que si no passa les PAP té moltes altres opcions per acabar entrant en el sistema com a docents, per tant, tinc la sensació que ens estem fent trampes."

Els experts consultats per TV3 coincideixen que totes les universitats, sense distincions, haurien d'exigir aquestes proves, però Collet aposta per modificar-les perquè només avaluen coneixements i no si els futurs mestres són capaços de transmetre'ls.

"Falta la dimensió qualitativa, qui són aquestes persones, com es comuniquen, quines capacitats socials i comunicatives tenen, quin interès, quina motivació tenen per treballar com a docents", diu

"Una persona que cap de nosaltres voldria com a docent dels nostres fills podria passar les PAP amb molt bona nota"

Els experts reclamen una planificació del sistema educatiu a llarg termini i creuen que ara mateix això és una qüestió impossible, per la manca d'estabilitat dels consellers d'Educació i dels equips docents.

Enric Prats conclou: "Tenim una mitjana d'estabilitat dels governs i dels consellers d'Educació molt baixa, no arriba al que seria una legislatura. I en aquesta última legislatura, que ha estat curta, n'hem tingut dos, de consellers d'Educació, i això no facilita un projecte a mitjà i llarg termini."