Les partitures d'Auschwitz: recuperen la música composta per presoners del camp nazi
Rescatades i restaurades per Leo Geyer, un jove compositor i director britànic, s'interpretaran en un concert aquest dilluns a Londres
Composicions musicals, fragments de partitures oblidades i gairebé perdudes en els arxius del Memorial i Museu d'Auschwitz-Birkenau, s'interpretaran per primera vegada en un concert aquest dilluns a Londres.
Un jove compositor i director d'orquestra britànic, Leo Geyer, de 31 anys, ha recuperat i restaurat els retalls de partitures que havien escrit presoners del camp de concentració.
El treball de Geyer va començar fa gairebé 10 anys quan va descobrir les partitures i fragments d'escrits musicals que es guarden als arxius del camp de concentració.
L'arxiu d'Auschwitz-Birkenau conté "210 peces de música de diferents nivells de finalització", diu Geyer en una entrevista a la CNN. Inacabades, barrejades i inconnexes, papers trencats, en part cremats, aquella música era difícil de recuperar.
"La major part de la música s'havia destruït i el que en queda és com un trencaclosques, excepte que n'hi ha diversos i estan tots barrejats."
Geyer ha volgut treure a la llum la música dels presoners creant una òpera-ballet, "Les orquestres d'Auschwitz". Uns fragments d'aquesta òpera-ballet són els que s'interpretaran per primer cop aquest dilluns al teatre Sadler Wells de Londres, per celebrar el desè aniversari de Constella Music, l'organització d'artistes que Geyer lidera i amb la qual ha fet aquest treball de recuperació.
Un encàrrec el va portar a Auschwitz
El 2015, Leo Geyer va visitar el camp d'Auschwitz amb la intenció d'inspirar-se després que li encarreguessin una partitura musical en memòria de Sir Martin Gilbert, reconegut historiador britànic expert en holocaust que havia mort aquell any.
Va compondre Blackbird a partir d'una de les partitures que va descobrir als arxius d'Auschwitz.
Thanks to @AuschwitzMuseum I had access to music written in the camp, inc. unsigned sketches in handwriting identical to my own. 'Blackbird' which is now available, gives this music the light it deserved. Commissioned for @SirMartin36 @ConstellaOpBal
Leo Geyer (@Leo_Geyer) August 31, 2020
https://t.co/hiDNGvqwby pic.twitter.com/FNC0wSvxp6
"Blackbird" es va interpretar per primera vegada el 12 de setembre del 2017. Però Geyen va continuar el treball de recuperar i donar sentit a totes aquelles partitures creades enmig de l'horror.
Entre els solistes que van interpretar "Blackbird", --i ho tornarà a fer aquest dilluns--, hi ha el baríton Simon Wallfisch, net de la violoncel·lista Anita Lasker-Wallfisch, supervivent d'Auschwitz-Birkenau i que va formar part de l'orquestra de dones que hi havia al camp.
Anita Lasker-Wallfisch viu al Regne Unit i, amb 98 anys, és l'última supervivent d'aquella orquestra de dones, que, diu, les va ajudar a sobreviure.
Ara el seu net Simon ha tornat a reivindicar la nacionalitat alemanya per evitar els problemes que, segons denunciava a Euronews, els artistes es troben per moure's i treballar a Europa a causa del Brexit.
Orquestres als camps nazis
El treball de Geyer ha estat el tema del doctorat en música i composició que estava fent a la Universitat d'Oxford, i el que l'ha portat a recrear les peces i donar-los vida.
I també ha fet una àmplia recerca sobre testimonis d'Auschwitz i la història de la música als camps. Als camps nazis hi va arribar a haver unes 40 orquestres, tot i que en alguns no hi havia aquest "privilegi".
A Auschwitz, "en un moment donat, hi havia fins a sis orquestres i totes formades amb el permís de les SS i en alguns casos encarregades per les SS", explica Geyer.
"En general eren bastant petites i tenien instruments estranys en una orquestra"
Aquestes orquestres tenien acordions i saxos, i, en canvi, hi faltaven altres instruments. Per això els músics presoners arranjaven les peces per adaptar-les als instruments dels quals disposaven.
El primer concert es van fer el 1941 amb set músics presoners. A l'inici, molts dels músics eren polonesos i eslaus, però amb l'entrada dels jueus, les formacions van créixer.
L'orquestra oficial del camp va tenir fins a 100 músics el 1942, i el 1943 es va crear l'orquestra de dones. Molts eren professionals, destacades figures de la música europea.
Això va portar Geyer a conèixer Anita Lasker-Wallfisch i a col·laborar amb el seu net Simon.
"La nostra tasca consistia a tocar cada matí i cada vespre a la porta del camp quan sortien i entraven els grups de treball perquè desfilessin ordenadament al pas de les marxes que tocàvem."
"També havíem d'estar disponibles en tot moment per tocar per als oficials de les SS que venien al nostre bloc i volien escoltar música després d'enviar milers de persones a la seva mort". Lasker-Wallfisch recorda a les seves memòries "Inherit the truth: 1939-1945", que els la van fer tocar en solitari per a Jozef Mengele, molt aficionat a la música.
"El fet que sobrevisqués gairebé un any a Auschwitz (després d'un intent de suïcidi) es deu sens dubte al fet que em vaig convertir en membre de l'orquestra del camp", assegura la violoncel·lista.
"Mentre els alemanys volguessin una orquestra, matar-nos hauria estat contraproduent."
Se sap que els músics rebien més menjar i més atenció sanitària, però això no els salvava de fer treballs com els altres i d'estar sempre sotmesos a la pressió i la por. De fet, molts d'aquells músics no es va salvar de l'extermini.
Les orquestres donaven una imatge amable dels camps nazis al món, però els oficials utilitzaven els músics per acompanyar el tràfec diari. Acompanyaven amb música els grups que conduïen a les cambres de gas o els afusellaments. Tocaven cada dia, i els diumenges feien un concert per als oficials, o concerts particulars per als caps del camp o visitants.
Havien d'estar disponibles en tot moment, els feien assajar durant 10 hores al dia, i estaven obligats a fer concerts esgotadors en balls per als soldats durant hores, fossin quines fossin les condicions meteorològiques.
El foxtrot "el temps més meravellós de la vida"
La música recuperada de Geyer són retalls de partitures, moltes incompletes, però no són les primeres notes que han tornat a interpretar-se. El novembre del 2019 es va poder sentir un foxtrot recuperat dels arxius d'Auschwitz escrit el 1942. El seu títol lluminós "Die Schönste Zeit des Lebens" (El temps més meravellós de la vida) va atraure l'atenció de la investigadora i musicòloga Patricia Hall, de la Universitat de Michigan, com un far enmig de la sinistra història del camp, el 2016.
En aquest cas era la partitura d'un foxtrot basada en una cançó original del 1941, del compositor de música de cinema alemany Franz Grothe, que va ser arranjada per tres músics presoners del camp, segons la investigació de Hall. Dos van ser identificats perquè van firmar la partitura amb el seu número de presoner i el tercer ha quedat en l'anonimat. Un era un soldat polonès, Antoni Gargul, i l'altre Maksymilian Pilat, que més tard va ser director de la Filharmònica de Viena. Tots dos, i la investigadora suposa que també el tercer, van ser alliberats del camp el 1945.
