Les peces clau de la nova Comissió Europea i quins factors han influït en la composició

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha desvelat un dels interrogants que desperten més interès a l'inici de cada legislatura: qui l'acompanyarà a la taula del Col·legi de Comissaris.

Si, salvant totes les distàncies, la Comissió es pot entendre com el govern de la UE, aleshores els comissaris serien els ministres. N'hi ha 27, perquè cada estat membre té el seu a proposta de cada govern.

Això explica que la comissària que proposa Espanya sigui socialista, en aquest cas, Teresa Ribera. O que en el cas d'Itàlia sigui algú de l'extrema dreta de Meloni. L'escollit és Raffaele Fitto. 

Tant Ribera com Fitto seran vicepresidents executius. Això vol dir que coordinaran altres comissaris i seran les cares visibles de determinades polítiques de la Comissió. Vol dir, doncs, que el seu poder és notable dins la institució que presideix Von der Leyen.

De manera que es pot dir que aquesta comissió, que per primera vegada té un vicepresident d'extrema dreta, bascula inevitablement cap a posicions més extremes. Això en teoria, perquè Von der Leyen ja ha dit que més enllà del peu que calci cadascú, els comissaris han de remar plegats a favor dels objectius que defineix la presidenta i que són, sobretot, fer una Europa més competitiva centrada en la innovació tecnològica i aplicant transformacions a tots nivells que siguin profundes i netes.

En diu "polítiques netes" la nova Comissió, del que fins ara deia "polítiques verdes". El nom, però, no fa la cosa i del que es tracta és de descarbonitzar la indústria i l'economia productiva.

Descarbonitzar, innovació, competitivitat... són conceptes que es repeteixen amb insistència en l'informe Draghi presentat la setmana passada i encarregat perquè la UE pugui parlar de tu a tu amb els Estats Units i la Xina. En parlarem molt de competitivitat aquest curs.

I qui n'haurà de parlar és Teresa Ribera, la vicepresidenta designada de transició neta, justa i competitiva. Ribera és una figura premiada en la nova configuració del Berlaymont (l'edifici on hi ha la seu de la Comissió Europea). És una dona ben vista a la bombolla europea i molt activa en no desviar-se del camí cap a un continent climàticament neutre.

Ribera està ben posicionada per influir la resta de comissaris perquè posin rumb a la reducció d'emissions i aconseguir que Europa sigui líder, com a mínim, en aquesta noble causa de la lluita contra l'emergència climàtica.

Però no li serà fàcil. Al mateix nivell de poder es trobarà Raffaele Fitto, que com a bon representant de l'extrema dreta, l'agenda verda no és la primera de les seves prioritats. Fitto pot ser un contrapunt influent a l'ambició climàtica.

Von der Leyen ho sap, mirarà de lligar-lo curt, però no ha tingut més remei que donar-li el pes que es mereix tenint en compte que l'ha proposat Itàlia, "un país important, fundador de la Unió" i tenint en compte, també, que una quarta part del Parlament Europeu l'ocupen eurodiputats d'extrema dreta i que els ultraconservadors de Meloni hi tenen dues de les catorze vicepresidències. Amb aquest argument, Von der Leyen dona a entendre que no tenia més opció que posar Fitto en un lloc de rellevància.

On sí que tenia opció és en el comissari proposat per França. En un principi havia de ser Thierry Breton, que ja era comissari de Mercat Interior, però que ha tingut una relació tensa, fins i tot hostil, amb Ursula Von der Leyen. L'alemanya hauria pressionat per no haver d'asseure's a la mateixa taula que Breton cinc anys més, i se n'ha sortit.

A 24 hores de l'anunci del nou col·legi de comissaris, l'Elisi va anunciar que el seu candidat no seria Breton, la qual cosa va enfurismar l'excomissari de Mercat Interior. En una piulada insinua que Von der Leyen ha mercadejat per treure-se'l de sobre i hauria ofert una vicepresidència de la Comissió a França a canvi que no proposés Breton.

Finalment, el comissari francès serà Stéphane Séjourner que, efectivament, també serà vicepresident i dels importants. La seva cartera té l'encàrrec de vetllar per la prosperitat industrial, un dels pilars fonamentals per fer una Europa més competitiva.  

La composició del col·legi de comissaris respon no només al color dels governs que els proposen. La mateixa Von der Leyen és conservadora i el govern del canceller Scholz és una aliança de socialistes, liberals i verds. La composició del col·legi respon a l'estat de les relacions bilaterals --fins i tot personals-- com ha passat amb el cas francès, que al capdavall n'ha sortit guanyant perquè s'endú una vicepresidència.

L'efecte contrari el viu Hongria. La relació bilateral i personal de Von der Leyen amb Viktor Orbán és aspra i això té conseqüències. El comissari hongarès, Olivyer Varheli, repeteix a la comissió, però ja no és el responsable de polítiques d'ampliació, sinó que se'l castiga donant-li la cartera de salut i benestar animal.

Un altre element que influeix en la composició és el gènere. Von der Leyen volia un executiu paritari i no se n'ha sortit. Dels 27 comissaris, 16 són homes i 11, dones. Un 40%. Per compensar-ho ha repartit les sis vicepresidències executives entre quatre dones i dos homes, a més de la presidència que és per una dona, la mateixa Von der Leyen.

Els repartiments no sempre agraden a tothom, i aquest és un altre element que cal tenir en compte a l'hora de proposar no només els noms dels comissaris, sinó també les carteres que assumiran. Von der Leyen ha procurat que els seus comissaris se sentin còmodes amb les seves responsabilitats i en això també es pot explicar el repartiment de les carteres de nova creació.

N'hi ha una que es diu "Mediterrani", és a dir, de treballar per la cooperació de les dues ribes del Mediterrani amb especial atenció a la prosperitat econòmica d'aquest racó de món, però també a mirar de regular els moviments migratoris. No hi ha posat ningú d'Espanya, ni Grècia, ni Itàlia, sinó que ha reservat la cartera per a una comissària de Croàcia.

La cartera de Defensa també és nova. No serà gaire influent perquè les competències en defensa són exclusivament dels estats membres, però aquesta àrea pot ajudar a potenciar la indústria de defensa europea i el repte s'ha encarregat a un comissari de Lituània sabent que els països de l'est, que senten de prop les bombes a Ucraïna, són els més insistents a muscular militarment la UE.

La guerra a Ucraïna tornarà a ser present en el dia a dia de la nova Comissió Europea, que haurà de maldar per aconseguir que una de les derivades del conflicte, la crisi de l'energia, afecti el menys possible la prosperitat del continent.

Cal buscar fonts d'energia barates, ara que no es pot dependre de Rússia. Ja ho alertava Mario Draghi en el seu informe de competitivitat. Sempre reapareix la competitivitat perquè, no ho oblidem, és el gran repte de la Comissió Von der Leyen 2.0.

A partir d'ara, el Parlament Europeu haurà d'examinar cada comissari i ratificar-lo en el càrrec.