A Sant Sebastià hi ha gairebé 5.000 persones acreditades, entre periodistes i gent del cinema (EFE/Juan Herrero)

Les pel·lícules imprescindibles i les perles del Festival de Sant Sebastià

Aquest cap de setmana arrenca el Festival de Cinema de Sant Sebastià
Pere Gaviria, Sant Sebastià Actualitzat
TEMA:
Cinema

232 pel·lícules de 58 països, un miler de periodistes, 10 dies de cine que converteixen Donostia en el radar perfecte per saber quines són les produccions cinematogràfiques més rellevants de l'any.

El festival arriba a l'edició número 71 i continua sent el gran aparador internacional del cinema espanyol i llatinoamericà, però també ofereix l'oportunitat de veure les cintes que han triomfat a altres festivals com Canes o Venècia a través de la secció Perlas. Una oferta cinèfila gegant on hem triat i remenat.
 

Tres propostes d'animació

Hayao Miyazaki inaugura la secció oficial del Festival de Sant Sebastià amb el seu últim treball, "El noi i la garsa", fora de competició. El creador de la mítica "El viatge de Chihiro" torna al festival amb una nova proposta d'animació que ha trigat més de set anys a desenvolupar i que promet ser una altra gran cinta del mestre japonès que rebrà, telemàticament, un dels premis Donostia d'honor que atorga el festival.

És el primer cop que dins de la secció més important de festival trobem tres pel·lícules d'animació.

La segona, que tampoc competeix per la Concha d'Or, és "Dispararon al pianista", de Fernando Trueba i Javier Mariscal. Amb la mateixa estètica que "Chico y Rita", els dos creadors presenten un treball entre la ficció i el documental sobre la desaparició del pianista brasiler Francisco Tenório Júnior a l'Argentina el 1976, en mans de la dictadura militar. Tota una immersió en el Brasil dels temps de la Bossa nova i en els fatídics anys 70 en què van proliferar els règims dictatorials a Sud-amèrica.

La tercera és de l'espanyola Isabel Herguera que presenta a competició "El sueño de la sultana", el seu primer llargmetratge. A partir d'un conte amb el mateix títol de l'autora de Bangladesh, Begum Rokeya Hossain, la directora imagina un viatge per l'Índia per mirar d'entendre l'escriptora que va imaginar una ciutat de les dones lliure dels encotillaments d'una societat profundament patriarcal.


Dones cineastes a la secció oficial

L'univers femení també és al centre d'"O corno", la primera pel·lícula rodada en gallec que participa a la secció oficial. Jaione Camborda crea un drama rural ambientat als anys 70 amb una doula que es veu obligada a fugir de la petita comunitat on viu.

I una altra cineasta espanyola a competició és Isabel Coixet que estrena "Un amor", basada en la novel·la de Sara Mesa. Rodada a La Rioja, amb guió de Coixet i Laura Ferrero, la directora catalana porta a la gran pantalla la història d'una dona jove que se'n va a viure a un poble i acaba vivint una relació passional i obsessiva.

Tres pel·lícules espanyoles a competició i les tres dirigides per dones que se sumen a noms del cine contemporani com Joachim Lafosse i Benjamín Naishtat, que ja tenen una Concha de Plata a la millor direcció, o als de Christos Nikous, Robin Campillo, María Alché o Xavier Legrand.

 

Els noms propis del festival: qui hi serà i qui no

Javier Bardem està present a Sant Sebastià com a imatge del cartell d'aquesta 71a edició. Ell va ser el primer Premi Donostia que es va anunciar. Però les ganes de tornar a tenir a prop a una estrella internacional tan vinculada a la ciutat --ja va venir fa 30 anys a presentar la seva primera "Huevos de oro"--, s'han esvaït per culpa de la vaga d'actors a Hollywood. Així que a Bardem li guarden el premi perquè el reculli l'any que ve.

Víctor Erice és un altre dels noms propis del cinema que també rep un premi honorífic a Donostia abans que es projecti el seu últim treball, "Cerrar los ojos". L'hi entregarà el 29 de setembre l'actriu Ana Torrent, que ja va treballar amb el director basc en el seu debut en solitari amb "El espíritu de la colmena" fa 50 anys.

I un nom que arriba envoltat de polèmica, el del periodista Jordi Évole, que inaugura la secció "Made in Spain" amb "No me llame Ternera", un documental produït per Netflix en què participa el dirigent etarra José Antonio Urrutikoetxea, conegut com a Josu Ternera.

Pintades contra Josu Ternera, per la pel·lícula de Jordi Évole (EFE/Juan Herrero)

L'11 de setembre, al Diario Vasco es va publicar una carta signada per més de 500 persones en què, sense haver vist la pel·lícula, es demanava que es retirés de la programació perquè afirmen que blanqueja ETA i el terrorisme. El cas va arribar a la Fiscalia, que l'ha desestimat al·legant que no es pot fer censura prèvia. El documental es projecta dissabte 23 i aleshores les opinions, siguin les que siguin, podran tenir més fonament.

Donostia també acull dues coproduccions de TV3 que acompanyen dues persones molt conegudes en la difícil malaltia que tenen: Carme Elias i Juan Carlos Unzué.

La directora Claudia Pinto i Carme Elias han fet una creació conjunta on es reflexiona sobre l'Alzheimer i sobre com l'actriu afronta una malaltia irreversible. "Mentre siguis tu" és un documental que s'emetrà al "Sense ficció" i reflecteix l'estreta relació d'amistat entre la directora i l'actriu.

"Unzué, l'últim equip d'en Juancar" retrata el dia a dia de l'exporter i exentrenador del Barça, Juan Carlos Unzué, a qui li van diagnosticar ELA. El documental, dirigit per Xavi Torres, Santi Padró i Jesús Muñoz, té l'objectiu de visibilitzar la malaltia i es fa un seguiment de tot el procés d'organització d'un gran esdeveniment per recollir diners per a la investigació. Un documental del Departament d'Esports de TV3 que s'emetrà pròximament.

El cinema més trencador que es presenta a la secció Zabaltegi del festival també té un nom propi, el del filòsof Paul B. Preciado que presenta "Orlando, mi biografia política". És el seu debut cinematogràfic que ja va ser premiat a Berlín i que és una biografia col·lectiva de diferents persones trans i no binàries a partir de l'obra de Virginia Woolf.


Les perles de Donostia

Sant Sebastià ofereix també el millor cinema que s'ha pogut veure a grans festivals previs com el de Canes, Venècia o Toronto i que opten al premi del públic.

Abans que arribin a les sales comercials, el públic del festival podrà veure, per exemple, "La sociedad de la nieve", de Juan Antonio Bayona, que s'acaba de saber que representarà a Espanya en la carrera per l'Oscar.

Bayona arriba a Sant Sebastià, on presenta "La sociedad de la nieve" (EFE/Juan Herrero)

També s'hi projectarà "Anatomia de una caída", la pel·lícula de la francesa Justine Triet que va guanyar la Palma d'Or. O "The Zone of Interest", de Jonathan Glazer, també guardonada a Canes, una versió de la novel·la de Martin Amis en què la família d'un alt càrrec nazi viu tranquil·lament al costat de les atrocitats que es cometen al camp de concentració d'Auschwitz. I també la bonica història de "Monster", del japonès Hirokazu Koreeda, la primera pel·lícula japonesa que tracta la infància des d'una perspectiva LGTBIQ+.

I després de passar per Venècia fa només dues setmanes, es podrà veure "Yo, capitán", de l'italià Matteo Garrone, que explica l'odissea que viuen dos cosins que migren des del Senegal cap a Itàlia. O "Memory", l'últim treball del director mexicà Michel Franco i "El mal no existe", del japonès Ryusuke Hamaguchi.


Poques estrelles al firmament donostiarra

La vaga d'actors només els permet fer promoció de les pel·lícules que no tenen darrere una gran productora de Hollywood. Així que aquesta edició no comptarà amb grans estrelles internacionals de la interpretació.

Tot i això, han confirmat la seva presència Juliette Binoche, Gabriel Byrne, François Cluzet, Daniel Auteuil, Emmanuelle Devos, Griffin Dunne, Aidan Gillen, Mads Mikkelsen, James Norton, Dominic West o Leonardo Sbaraglia.

I dels nacionals: Sergi López, Quim Gutiérrez, Manolo Solo, Ana Torrent, Hugo Silva, Carmen Machi, Macarena García, Cecilia Roth, Lola Dueñas, Leonor Watling, Emma Suárez o Berto Romero.

La catifa vermella davant del Kursaal ja s'ha desplegat. Ara només falta que els cines, com sempre passa a Donostia, s'omplin a les 684 projeccions previstes en només 10 dies.

ARXIVAT A:
Cinema
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut