Les personalitats que han mort el 2024: de Paul Auster a Maria Branyas i Marta Ferrusola
Fem un repàs de les persones més populars i rellevants a qui hem acomiadat aquest any
El 2024 hem acomiadat personatges rellevants de diversos àmbits. Ha estat l'últim any per a personalitats del món de la cultura, la política, els mitjans de comunicació, l'activisme o l'àmbit social. D'abast internacional o més nostrats, tots ells i totes elles han deixat petjada.
Fem un repàs de les persones més populars que ens han deixat aquest 2024.
Adeu a Maria Branyas, la persona més vella del món
Maria Branyas ha estat durant més d'un any i mig la persona més vella del món i és la més longeva de la història de Catalunya. La Súper Àvia Catalana --el nom que feia servir al seu perfil de Twitter-- va néixer a San Francisco el 4 de març de 1907 i va morir a Olot el 19 d'agost del 2024.
Entremig, 117 anys i 168 dies, amb dues guerres mundials, una Guerra Civil Espanyola i tres pandèmies. L'última, la covid-19, que Maria Branyas va superar amb 113 anys, fet que la va convertir en la persona més gran del món a aconseguir-ho.
Escriptors il·lustres de la literatura universal i de casa nostra
Paul Auster, un dels déus de l'Olimp literari dels Estats Units, ha posat punt final a la seva vida aquest 2024. L'autor, que va morir l'últim dia d'abril als 77 anys, deixa títols com "Trilogia de Nova York", "Leviatan" o la seva última novel·la, "Baumgartner". Les seves narracions, amb un estil senzill i amb arguments sovint al voltant del desarrelament i la identitat, han atrapat milions de lectors de tot el món, també a Catalunya, on va viatjar en diverses ocasions.
A casa nostra, hem acomiadat l'escriptora, editora i traductora Rosa Regàs. Tot i que no va iniciar la seva carrera literària fins als 58 anys, va publicar una vintena de llibres i va endur-se guardons tan prestigiosos com el Premi Nadal (1994) per la novel·la "Azul", i el Premi Planeta (2001) per "La canción de Dorotea".
També ens ha deixat Àlex Susanna. Poeta, crític, dietarista, editor i gestor cultural, va ser una figura clau en la renovació i la projecció al món de la cultura catalana. Va ser distingit amb premis tan prestigiosos com el Josep Pla per "Quadern venecià" o el Premi de la Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 2020 pel dietari "Paisatge en figures".
El món de les lletres també ha perdut l'escriptor i guionista de Roda de Ter Miquel Obiols. Va escriure obres tan celebrades com "Habitants de Bubo-Bubo", amb què va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres el 1981, i va col·laborar en programes televisius com "Terra d'escudella", el primer programa català infantil i juvenil, que li va valer un Ondas.
Una altra figura literària a la qual hem dit adeu a les acaballes de l'any és Rosa Fabregat, degana de la literarua de Ponent.
A Palma han plorat la mort de Guillem Frontera, escriptor, editor i activista mallorquí i una veu destacada de la literatura en llengua catalana, amb obres reconegudes com "Els carnissers" o "La mort i la pluja".
L'escena final de grans noms del cinema
El director més prolífic del cinema català ens ha dit adeu aquest any. El cineasta barceloní Ventura Pons ha deixat un immens llegat de 33 pel·lícules en poc més de 40 anys de trajectòria. Va adaptar textos d'autors contemporanis com Quim Monzó, Josep Maria Benet i Jornet o Sergi Belbel, i va fer debutar grans actrius i actors catalans.
L'escena catalana ha acomiadat cares tan conegudes com Fermí Reixach, actor i fundador de Comediants i del Teatre Lliure, i actor de teatre i de diverses produccions de TV3. També Teresa Gimpera, model publicitària i actriu, icona de la Gauche Divine i figura destacada del cinema, amb una carrera molt prolífica en els anys 60 i 70.
L'actriu madrilenya Marisa Paredes ha mort a les acaballes del 2024. Amb una llarga trajectòria a Espanya, Itàlia i França, va tenir un paper destacat en diverses pel·lícules de Pedro Almodóvar, com "Tacones lejanos", "Todo sobre mi madre" o "Hable con ella", o en altres pel·lícules aclamades arreu del món com "La vida és bella". També va presidir l'Acadèmia Espanyola del Cine.
De l'àmbit internacional, destaquen la mort de l'actriu britànica Maggie Smith, guanyadora de dos Oscars i popular per "Harry Potter" i "Downton Abbey", Gena Rowlands, icona del cinema independent nord-americà, i Alain Delon, actor francès cèlebre per la seva bellesa incontestable.
De Liam Payne a Françoise Hardy: músics que han dit adeu aquest any
Sens dubte, l'adeu més impactant de l'àmbit musical ha estat el de Liam Payne. L'excantant de One Direction, famós per haver participat en el programa The X Factor, va morir amb 31 anys després de caure des d'un tercer pis a Buenos Aires. El succés, que encara porta cua i està en mans de la Fiscalia de Buenos Aires, estaria relacionat amb el consum d'alcohol, cocaïna i un antidepressiu receptat.
Les cançons francesa i portuguesa també s'han vestit de dol aquest any. D'una banda, per la mort de la musa Françoise Hardy, que passarà a la història per l'èxit de "Tous les garçons et les filles", i, de l'altra, per l'adeu de Mísia, la cantant lisboeta de mare catalana que va renovar el fado.
A casa nostra, hem dit adeu a Joan Ximénez, El Petitet, figura de la rumba catalana i percussionista que va portar fins al Liceu aquest estil musical tan propi de la comunitat gitana de Barcelona.
La generació "Bola de Drac" s'acomiada d'Akira Toriyama
Akira Toriyama va morir el març d'aquest any, després d'haver marcat tota una generació de catalans amb una de les sèries més icòniques emeses per TV3: "Bola de Drac". El mangaka japonès, creador d'altres personatges mítics com Dr. Slump, ha estat referent de molts dibuixants de manga.
TV3 també ha dit adeu aquest 2024 a cares molt conegudes de la televisió pública catalana, com Agustí Forné, periodista casteller de referència i amb un estil propi per explicar històries humanes i curiositats. També Marc Boada, que va arribar a les llars catalanes a través de la pantalla amb el programa de divulgació científica "Quèquicom".
El món del periodisme ha plorat la mort de professionals amb una gran trajectòria. És el cas d'Enric Sopena, que va treballar en alguns dels diaris, ràdios i televisions més importants del país i el 2017 va fundar el digital El Plural. També ens han deixat aquest any la periodista cultural i directora del programa "Àrtic" de Betevé, Anna Pérez Pagès, i el periodista i divulgador científic de La Vanguardia Lluís Reales.
Personalitats televisives d'Espanya i d'arreu
Els televidents d'arreu de l'Estat també trobaran a faltar figures lligades al programa d'entreteniment de TVE "Un, dos, tres, responda otra vez", com Paco Arévalo i Mayra Gómez Kemp.
Julián Muñoz, cara habitual de la crònica social espanyola, també ha mort enguany. L'exparella d'Isabel Pantoja tenia múltiples condemnes, entre les quals la del cas Malaia.
Qui també ha tingut una vida marcada pels problemes amb la justícia és O. J. Simpson. L'exjugador de l'NFL, acusat d'assassinar la dona en el que s'ha anomenat el "judici del segle", va ser absolt malgrat les evidències que l'assenyalaven en un cas cèlebre per una persecució policial de pel·lícula.
Cares conegudes de la societat civil que ens han deixat el 2024
La societat civil catalana ha perdut aquest 2024 figures rellevants de diversos àmbits. Un d'ells, el cuiner Fermí Puig, que va dedicar bona part de la seva carrera professional a defensar la cuina catalana a través de l'alta cuina, amb establiments com el Drolma o el restaurant Fermí Puig.
El filòsof Josep-Maria Terricabras va morir a l'abril als 77 anys. Especialista en filosofia contemporània i catedràtic emèrit de la Universitat de Girona, va ser eurodiputat per ERC del 2014 al 2019.
En l'àmbit de la salut, ens ha deixat Santiago Dexeus, ginecòleg pioner de les tècniques de fecundació in vitro a Catalunya. El món universitari trobarà a faltar Gabriel Ferraté, fundador de la UOC i exrector de la UPC, que també va ser director general d'Universitats i Investigació de la Generalitat.
Barcelona ha plorat la mort de dues figures rellevants de la ciutat. El fotògraf Horacio Seguí, cronista de la segona meitat del segle XX a la ciutat, que va immortalitzar grans esdeveniments musicals i esportius de la segona meitat del segle XX. I Mònica del Raval, que va arribar a Barcelona per dedicar-se a la prostitució i s'ha convertit en una icona de la Barcelona underground, coneguda com la reina del Raval.
De Ferrusola a Rigol: comiat a figures polítiques de finals del segle XX
Marta Ferrusola no va dedicar-se mai a la política, però durant molts anys va viure en la primera línia. L'esposa de Jordi Pujol es va dedicar a l'empresa privada i, durant la presidència del seu marit, va assumir càrrecs simbòlics en fundacions i entitats de caràcter benèfic. Els últims anys de la seva vida van estar lligats als escàndols judicials de la família i a l'Alzheimer, que la va mantenir allunyada dels focus des del 2020.
Joan Rigol és una altra de les figures destacades de la política catalana que ens ha deixat aquest any. Va ser president del Parlament entre 1999 i 2003, conseller de Treball i de Cultura i un dels primers diputats electes al Congrés dels Diputats després de les primeres eleccions generals, l'any 1979. Format en Teologia i Filosofia, va presidir durant 13 anys Unió Democràtica de Catalunya.
Àngels Martínez Castells també va ser diputada a la cambra catalana, però va brillar sobretot per la seva implicació en moviments socials. Quan era diputada per Catalunya Sí que es Pot, es va fer cèlebre per haver retirat del Parlament les banderes espanyoles que van col·locar diputats del PP en un dels moments àlgids del procés.
A les acaballes del 2024, ha mort Federico Mayor Zaragoza, farmacèutic i professor català que va fer carrera política a Madrid i en institucions internacionals. Mayor Zaragoza va ser ministre d'Educació abans de fer el salt a la Unesco, organisme del qual va ser director general durant 12 anys.
Morts accidentals i sota sospita en política internacional
En política internacional, ha estat un any de morts controvertides. Al febrer, Aleksei Navalni va morir en una presó de l'Àrtic rus, on havia estat traslladat al desembre. Segons els serveis penitenciaris, l'opositor rus hauria perdut el coneixement mentre feia un passeig. Milers de persones van acomiadar-lo desafiant el govern de Putin, que va advertir que les manifestacions no estaven autoritzades.
Una altra mort sobtada ha estat la d'Ebrahim Raisi, president de l'Iran en el moment de la defunció. Raisi va morir en un accident d'helicòpter juntament amb el ministre d'Afers Exteriors del seu govern. El president ultraconservador fa tenir l'accident fatal en un moment de forta repressió interior i un mes després de l'escalada bèl·lica amb Israel.
Raisi no és l'únic líder que ha mort en accident d'helicòpter. L'expresident de Xile Sebastián Piñera va ser víctima d'un accident amb un helicòpter que ell mateix pilotava. L'expresident peruà Alberto Fujimori, condemnat a 25 anys de presó per crims contra els drets humans i posteriorment indultat, va morir al setembre als 86 anys.
El líder nacionalista i ministre principal d'Escòcia entre el 2007 i el 2014, Alex Salmond, va morir de manera sobtada a Macedònia del Nord. Figura clau del Partit Nacionalista Escocès, va portar el país al primer referèndum d'independència el setembre del 2014.
Més enllà de les controvèrsies, el 2024 s'ha tancat amb la mort d'una figura destacada de la política dels Estats Units i internacional, l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter.
Adeu a patrons de grans empreses
Una de les últimes morts d'enguany ha estat la d'Isak Andic, víctima d'un accident mentre era d'excursió a Montserrat. El fundador de Mango va crear un imperi de la moda del no-res i va arribar a ser el català més ric, amb una fortuna de 2.700 milions d'euros el 2023.
També han mort empresaris de prestigi com el farmacèutic Joan Uriach, pare de la Biodramina i president dels laboratoris Uriach, el copresident de Freixenet Josep Ferrer, que va aconseguir que el cava de la companyia de Sant Sadurní d'Anoia fos el més venut del món, o la química Ana María Lajusticia, fundadora de la marca de complements alimentaris que porta el seu nom i pionera a introduir el magnesi a l'alimentació.
Icones de l'esport que deixen empremta
El món de l'esport també ha perdut icones, algunes d'elles lligades al Barça, com el neerlandès Johan Neeskens, que va destacar com a migcampista a la selecció dels Països Baixos, a l'Ajax i al Barça, on va arribar de la mà del seu compatriota Johan Cruyff. O la també llegenda blaugrana Hugo Cholo Sotil.
César Luis Menotti també va passar pel Barça, on va entrenar un equip on destacava Diego Armando Maradona. Però si per alguna fita se'l recordarà és pel Mundial que va aconseguir com a entrenador del combinat nacional del seu país, l'Argentina, l'any 1978.
El món del futbol també perd un futbolista de llegenda: Franz Beckenbauer. El kàiser del futbol alemany, guanyador dues Pilotes d'Or, va destacar al Bayern de Múnic, on va aconseguir tres copes d'Europa consecutives, i a la selecció alemanya, amb qui va aixecar dues Copes del Món, una com a jugador i una altra com a entrenador.
- ARXIVAT A:
- Obituari
