Les persones grans amb diabetis i risc cardiovascular tenen més deteriorament cognitiu

En només dos anys, les persones grans amb diabetis de tipus 2 i risc cardiovascular poden experimentar més deteriorament cognitiu que les persones sense aquests trastorns. És la conclusió del primer estudi prospectiu sobre aquesta associació a curt termini, dut a terme per investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili-Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (URV-IISPV).

La diabetis tipus 2, a diferència de la tipus 1, se sol declarar a l'edat adulta, però a causa de l'obesitat infantil cada vegada hi ha més casos en joves. Actualment, afecta uns 463 milions de persones a tot el món. Es calcula que l'any 2045 la tindran 700 milions. D'altra banda, la demència afecta aproximadament 50 milions de persones al món i la quantitat es pot triplicar fins a l'any 2050.

Per això, analitzar el risc de deteriorament cognitiu de persones amb diabetis és tan important i podria ajudar a prevenir-ne molts casos.

Per realitzar l'estudi, publicat a Frontiers in Endocrinology, els autors van fer un seguiment durant dos anys a 6.874 persones d'entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i risc cardiovascular. Estaven repartits en 23 centres de recerca per tot l'estat espanyol. Es van classificar en no diabètics, persones amb prediabetis i persones que tenien diabetis des de feia menys de cinc anys o més de cinc anys.

L'objectiu era comprovar quina relació hi ha entre les diverses fases de l'estat glicèmic (els nivells de glucosa a la sang) i els canvis en el funcionament cognitiu a curt termini.

Per esbrinar-ho, es van fer vuit proves neuropsicològiques a l'inici de l'estudi i dos anys després. Els resultats mostren que l'evolució del funcionament cognitiu durant dos anys és pitjor entre participants que tenien més mal estat glicèmic al principi de l'estudi.

Així, la presència inicial de diabetis de tipus 2 i una durada més gran de la malaltia es van relacionar amb una pitjor evolució del funcionament cognitiu global en comparació amb els participants no diabètics.

També es va observar que els índexs inicials més elevats de resistència a la insulina i de control de glucosa en sang estaven associats a un deteriorament cognitiu global més gran dos anys després. Els dos índexs s'avaluaven amb dos biomarcadors anomenats, respectivament, HOMA-IR i HbA1c.

Els resultats també van posar de manifest que cap dels quatre tractaments antidiabètics avaluats no es van associar a una millora de la funció cognitiva en el transcurs dels dos anys de seguiment en comparació dels participants que no seguien un tractament antidiabètic. Probablement es deu al fet que el seu estat glicèmic estava tan desregulat que necessitaven medicació.

També, en línia amb altres metaanàlisis (revisió de diversos estudis) recents, els investigadors van observar que els participants que s'administraven insulina mostraven més declivi cognitiu que els que no es tractaven amb aquesta hormona. Però això no s'ha d'atribuir a efectes directes de la insulina, sinó que pot ser degut, com en el cas anterior, al fet que aquestes persones tenen més mal control glicèmic i més risc d'hipoglucèmia, que s'han relacionat amb més risc de declivi cognitiu i de demència.

Importància de cara a la prevenció

Els mecanismes de l'associació entre diabetis i deteriorament cognitiu no estan clars. S'apunten factors de risc com hipertensió o depressió, que per si sols no explicarien aquest efecte.

També s'ha comentat que els efectes de la diabetis de tipus 2 en els vasos sanguinis i el cor poden incrementar el risc d'ictus o de petits trastorns vasculars cerebrals. Però de moment no es poden establir amb certesa.

Els investigadors també assenyalen algunes limitacions de l'estudi, com ara que no hagin pogut avaluar la predisposició genètica dels participants o que l'estudi s'ha fet en gent gran amb obesitat o sobrepès i elevat risc de malaltia cardiovascular. Per tant, no es pot extrapolar a la població general.

El que sí que ressalten es la rellevància clínica de l'estudi, que alerta sobre la importància de prevenir i tractar la diabetis de tipus 2 per reduir el deteriorament cognitiu associat.

La investigació s'emmarca dins de l'estudi PREDIMED-Plus, que avalua l'efecte d'una dieta mediterrània hipocalòrica, l'activitat física i la teràpia conductual en la prevenció de malalties cardiovasculars.