Les pioneres dels castells: "No hi ha igualtat encara entre dones i homes a les colles"

Quan l'Helena Llagostera era petita havia d'anar d'amagat a la Joves dels Xiquets de Valls. Era a principis dels anys 80. "Era molt diferent d'ara", recorda. Gairebé no hi havia nenes ni dones als castells i els pares no trobaven bé que visqués en un ambient tot d'homes".

Dos anys després, el regal d'aniversari va ser deixar-la pujar. Va ser pionera a anar als castells de nou, però especialment remarcable és que va ser la primera i, de moment, única dona a ser cap de colla d'una de les cinc colles grans.

"Es parla molt de feminisme. S'ha fet molt, però hi ha molt camí per recórrer. No hi ha igualtat encara entre dones i homes a les colles."

"No tenim les mateixes oportunitats"

Amb el temps, l'Helena s'ha convertit en un mirall per a moltes nenes i dones que fan castells, com la Júlia Montserrat, de la seva mateixa colla.

Amb 24 anys, es va convertir en la primera dona que va descarregar un quatre de nou amb folre al pis de quarts. Ho va fer a la diada del Firagost d'enguany.

Aquesta posició l'ocupen habitualment homes. "Una dona ha de demostrar el triple que un home, en tots els àmbits, i també en els castells", afirma la Júlia. "No tenim les mateixes oportunitats", diu. L'Helena Llagostera li dona la raó. "La Júlia ha lluitat molt i estic molt contenta, però encara es dona preferència als homes, tret de la canalla. Si la Júlia hagués estat home, hauria tingut oportunitats abans".

La Júlia està convençuda que si hi hagués caps de colla com l'Helena, "serien més sensibles i obertes a incorporar dones en posicions que habitualment ocupen homes".

La Júlia també ha descarregat a quarts un castell encara més difícil, el quatre de nou sense folre. Ho va fer per Sant Fèlix. En aquest cas, hi ha altres precedents. La primera va ser Amaia Comas, dels Minyons de Terrassa. El va descarregar per les Fires de Sant Narcís a Girona, el 1998. Va ser el primer del segle XX. Després, ha fet tots els quatres de nou sense folre dels malves.

La Maria Vall també ha descarregat aquest castell amb els Castellers de Terrassa. L'última a incorporar-se a aquest selecte grup és Karina Estivill Rodríguez, de la Vella de Valls. El va descarregar per Santa Tecla d'enguany, a Tarragona.

Les Minyones de Terrassa

Però si parlem de pioneres en el món dels castells, hem de parlar dels Minyons. Van anar més enllà d'incorporar puntualment dones a la colla. "Érem un grup nombrós de dones", diu la Maria Dern Garriga. "Érem igual de joves i entusiastes que els nois i volíem fer castells. No ens volíem limitar a aguantar les ulleres o els abrics", explica.

Ho van tenir una mica més fàcil perquè era una colla jove en una zona no tradicional. "Si havia de passar en algun lloc era aquí, però ho vam haver de lluitar perquè no tots els Minyons ho acceptaven".

En aquest context, l'any 80 van néixer les Minyones de Terrassa. Una colla només de dones dins els Minyons. Va ser tota una revolució. Fa més de 40 anys, La Vanguardia els va dedicar una portada. "El feminisme arriba als castells", va titular. El text acabava: "El fet resulta totalment insòlit, ja que aquest tipus d'exhibicions quedaven reservades al sexe fort".

S'ha avançat. Ara difícilment cap mitjà es referiria als homes com a "sexe fort". "Però no sé si hi ha consciència d'igualtat al cent per cent. Queda molt per fer", diu la Maria.

Les Minyones van desaparèixer el 1984. "Les noies ja s'havien integrat plenament a la colla i havíem tocat sostre. No podíem progressar i no tenia gaire sentit seguir", expliquen.

Les pioneres

Moltes colles han tingut pioneres que han obert les portes del món dels castells a les dones. La primera, Aurora Batet Riello. L'any 1943 es va iniciar amb els Xiquets de l'Eramprunyà, a Gavà, i va passar per les dues colles vallenques.

Trinidad Corchero del Pino té 70 anys i encara va de crossa a la majoria dels castells de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, "i si no em posen, em sap greu", diu amb un somriure. Sorprèn que amb la seva edat vagi en una posició tan sacrificada com la de crossa. Sorprèn per l'edat, no pas per ser dona. Quan ella va començar, els anys 80, amb els Nois de la Torre sí que sorprenia que una dona fes de terç en un castell de set. "Deien que la dona no tenia la mateixa força que l'home, però hem demostrat que tenim valor i força".

Ara que, per força, la de la Rosa Mallol Pons, coneguda com a Pachicha. Als inicis dels Xiquets del Serrallo, el 1988, feia de baixa. Ni abans ni ara és habitual veure una dona en aquesta posició. "No, no era normal, però a mi m'agradava fer coses d'home i sempre he tingut força."

Tampoc no era normal jugar a futbol, portar la Víbria, un pas de Setmana Santa o treballar al port portant un toro de càrrega. Ella va fer tot això i també va ser la presidenta de la colla. La clau perquè les dones s'incorporin de ple al món dels castells és que "els donin oportunitats i que no tinguin por del fracàs", sentencia.