Les Pitiüses, un paradís per a vacances que expulsa mestres i metges
"He canviat d'oncòleg quatre vegades i ara m'atenen per telèfon des de Mallorca metges que no sé quina cara fan. De vegades em demanen que jo mateixa em faci l'exploració."
Silvana Freire no acaba la frase i apuja les espatlles en un gest de resignació que em posa la pell de gallina. Al cap de dos minuts surten la Maria i l'Ángeles. A la primera li van trucar per dir-li que tindrà un nou especialista perquè el seu ha marxat i al marit de la segona, amb càncer de pulmó, el visita un metge que ve de Mallorca, no sap massa bé cada quant.
El que saben perfectament és per què hi ha pocs metges a Can Misses: el personal sanitari marxa d'Eivissa i Formentera perquè els preus són astronòmics o, directament no volen venir.
Des del sindicat de metges, Carlos Rodríguez fa dècades que alerta que la sanitat a les Pitiüses està en perill:
"El cas més dramàtic és el d'oncologia, hi ha dos especialistes quan haurien de ser cinc, però també hi ha dèficit d'anestesistes i això fa que les operacions no arribin mai."
Demana que "venir aquí sigui un premi i no un càstig". I no només pels preus abusius de l'habitatge, sinó per la manca de connexions per vaixell i avió que dificulta la formació continuada dels metges: "Un oncòleg ha d'estar al dia i aquí no només no pot investigar, és que tan sols no té temps de pensar."
Entre visita i visita, Carolina Ingaramo busca pis, però les immobiliàries ni tan sols li ofereixen visites. "Si no tens quatre mil euros per pagar un pis de dues habitacions, no hi ha res a fer." Ella se sent afortunada perquè durant quatre mesos pot dormir en una de les trenta habitacions que Can Misses els posa a disposició. Habitacions. De la part antiga. Sense cuina. Sense cap mena de confortabilitat. Sense parelles. Sense familiars. I sense mascotes. I sort en té, afirma.
No poden dir el mateix la desena de metges que es queden sense casa a partir de l'abril. Els propietaris dels habitatges on viuen ara els llogaran per quatre vegades més a turistes. Com a mínim. Igual que a Eivissa. Tot ja està reservat i si no tens 800 euros per a una habitació, 1.800 per a trenta metres quadrats o 4.000 per un pis amb dues habitacions, està fet de tu.
El professorat, també amb dificultats
"El que no entenc és com s'ha pogut normalitzar el fet de dormir al cotxe". Se'n fa creus na Bàrbara Tomàs, que va arribar a la petita illa fa uns mesos. "Això si tens cotxe", li respon Àlex Julià, que està en la mateixa situació.
A aquest darrer l'acaba de trucar una dona que, després de veure com el seu cas s'ha fet viral a les xarxes, li ha llogat una habitació "per un preu que me puc permetre."
Afegeix, però, que aquest no és un final feliç perquè pensa en la situació dels nens que cada any coneixen mestres nous. La il·lusió que tots dos tenien quan els van trucar per fer les substitucions s'ha tornat angoixa:
"Estic fent classe i només penso on dormiré al juny."
Formen part d'una desena de mestres que, si la conselleria no els habita la Casa de Colònies, s'hauran de buscar la vida fins a final de curs. La Bàrbara està agraïda perquè els col·legues de l'escola li ofereixen una butaca o una petita habitació: "Però t'angoixa, dependre de la caritat dels companys. Venim a treballar, no d'aventures."
"Hem mort d'èxit"
Als mestres i metges, hi hem d'afegir els guardes forestals d'Ibanat que han dormit en matalassos al ras o en cotxeries. O els treballadors del sector hoteler que rebutgen les ofertes de les Pitiüses: "Jo els allotjo a casa", ens diu l'amo d'un restaurant. I dos homes grans que estan asseguts a la terrassa responen: "I a la cafeteria d'aquí a baix, també."
"Els joves, si no tenen alguna casa dels pares, és impossible que puguin viure aquí", mou el cap un dels avis. L'altre li respon: "Hem mort d'èxit." I no ho diu en futur.