Les platges catalanes tenen alta quantitat de microplàstics, sobretot tres de Barcelona

A les zones de bany de Catalunya hi ha una gran quantitat de microplàstics i en alguns punts i durant moments concrets de l'any superen les mitjanes registrades a la Mediterrània i a escala mundial.

Així ho mostra un estudi fet per membres del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l'ONG Surfrider Foundation Europe. La recerca s'ha publicat a la revista Environmental Research Letters.

Hi ha moltes dades sobre la presència de microplàstics als oceans, però no gaires sobre les zones de bany a pocs metres de la costa, a causa de les dificultats perquè hi accedeixin vaixells científics.

El grup de la UB han superat aquest obstacle gràcies a un projecte de l'anomenada ciència ciutadana, en què persones de fora de l'àmbit científic contribueixen a la recollida de dades que després són validades i analitzades pels investigadors.

El 2020 van iniciar el projecte "Surfing for Science". I durant set mesos, des de l'octubre d'aquell any fins al juny del 2021, 14 associacions socials, ambientals i esportives es van distribuir pels més de 300 quilòmetres de la costa catalana per recollir mostres. Van utilitzar sistemes com el surf de rems o el caiac.

Les mostres es van recollir a dotze localitzacions: Llançà, Palamós, Arenys de Mar, Montgat, Llevant, Mar Bella, Nova Icària, Barceloneta, Sant Sebastià, Castelldefels, Coma-ruga i l'Ametlla de Mar.

Les embarcacions duien enganxada una xarxa dissenyada pels investigadors per recollir els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres. Es va utilitzar un dispositiu mòbil i l'aplicació Wikiloc per registrar la latitud, la longitud, el temps i la distància d'arrossegament. A continuació, els plàstics recollits s'enviaven al laboratori de la UB per analitzar-los.

Els resultats indiquen que a les zones costaneres hi ha una gran quantitat de microplàstics i que la seva presència varia molt en el temps i en l'espai. En tot cas, s'hi ha detectat una gran abundància, com explica la professora i investigadora de la UB Anna Sanchez-Vidal:

"Les concentracions mitjanes que hem trobat a prop de la costa són superiors a les trobades anteriorment fora de les zones de bany. En les primeres hem detectat concentracions màximes molt més elevades --de més de sis plàstics per metre quadrat- i més freqüents en el temps."

I afegeix que "en alguns punts i moments de l'any, superen en un ordre de magnitud les mitjanes trobades a la Mediterrània i a escala mundial".

La màxima concentració, a Barcelona

Les quantitats tan elevades indiquen, segons els autors, que hi ha d'haver processos que tendeixin a concentrar o retenir els plàstics a prop de la costa. Entre els processos que poden provocar-ho hi ha, segons s'exposa a l'article, variacions en les condicions meteorològiques i oceanogràfiques, una influència més gran de les riuades en èpoques de pluja intensa, la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional o l'efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports.

Els punts on es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a Barcelona. Així ho explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l'article:

"Platges com, per exemple, la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i l'onatge per aquestes construccions i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat."

Els investigadors també van identificar una possible estacionalitat. A zones com Llançà o Castelldefels es veu una tendència a la baixa entre el gener i el febrer, probablement per la influència dels corrents superficials i vents que redueixen els microplàstics flotants. Just abans i després dels mesos d'estiu, en cavi, hi ha una tendència a l'alça.

L'estudi també ha aportat una caracterització detallada de la mida, el color, la forma i la composició dels microplàstics. Això pot ajudar a determinar la font d'on provenen i a estudiar solucions per reduir-ne la presència.

Segons l'estudi, escumes i filaments, procedents, per exemple, d'envasos d'aliments i de l'activitat pesquera, constitueixen gairebé l'11 % dels plàstics recollits. Però la gran majoria dels plàstics són fragments i làmines, possiblement originats per la ruptura de peces de plàstic més grans, com bosses, ampolles, envasos, filaments d'arts de pesca i fins i tot fragments de gespa artificial. La informació completa es pot consultar en el repositori de dades de recerca de la UB.

Ciència ciutadana, una eina potent

A més de tota aquesta informació, l'estudi també ha permès demostrar, una vegada més, el valor de la ciència ciutadana, que segons Sanchez-Vidal, "és una eina molt útil i potent per investigar la contaminació marina, alhora que empodera els ciutadans amb coneixement científic".

Afegeix que s'ha obtingut un gran volum de dades d'alta qualitat en un temps i amb un pressupost "relativament inferiors respecte d'altres projectes científics similars". Des de Surfrider també valoren molt positivament la col·laboració.

El pas següent del projecte és analitzar si les tendències detectades en aquesta recerca es mantenen en el temps, quins factors específics condueixen a les variacions que s'han observat i com evoluciona la concentració de microplàstics a curt i llarg termini.

El projecte de ciència ciutadana continuarà els propers mesos i ampliarà les zones de mostreig a la costa basca. Així es podran comparar els mecanismes de dispersió i les característiques dels microplàstics en dues zones ben diferenciades, conclou Anna Sanchez-Vidal: "Una zona amb elevades densitats de població en un mar semitancat a la Mediterrània occidental i una zona amb una densitat de població relativament baixa, però amb una gran activitat pesquera a l'oceà l'Atlàntic."