Les pluges salven els boscos in extremis, però la sequera deixa ferides incurables

Verd, verd i més verd. Molts dels boscos de Catalunya han canviat ràpidament el color. Els arbres més resistents estaven marrons o directament sense fulles fa tot just un any. Era la seva estratègia per reservar forces i humitat, llençar el fullatge i esperar temps millors. I han arribat! Ara, just a temps, perquè estaven al límit, sobrevivint en condicions de penúria.

"Aquestes pluges tan abundants han estat un baló d'oxigen i, com que la natura és tan agraïda, ha tornat a reviure, i ho ha fet ràpidament". Ho diu Eduard Pla Ferrer, investigador del CREAF, que està fent un seguiment de diversos boscos catalans.

Com es mesura la salut dels boscos?

Per tot el terra d'un dels boscos de l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor, els científics hi tenen tot un sistema de cablejat i sensors que capta la humitat que arriba a les arrels dels arbres a uns 20 cm de profunditat.

Diversos exemplars de pins, alzines... d'aquest bosc amb multitud d'espècies sostenen aparells en la seva escorça. Recullen contínuament des de fa 6 anys el nivell d'humitat del sòl. També es mesura la humitat de l'ambient, per saber quin microclima es conforma sota les copes dels arbres.

Aquí l'Eduard hi connecta un ordinador portàtil perquè la maquinària enganxada a l'arbre li transmeti la informació que necessita. I el que reflecteix la pantalla és sorprenent, la gràfica fa una pujada escarpadíssima.

"Després de 3 anys amb una sequera ferotge, de sobte, veiem com les reserves augmenten després de cada vegada que plou."

L'investigador reconeix que "la reserva torna a baixar una mica la humitat després, però com que de seguida torna a ploure, el nivell d'aigua disponible puja un altre cop."

"Tenir més reserves de cara a afrontar l'estiu és important."

Aigua als boscos després de 3 anys en condicions penoses

A sota el sòl del bosc, fins ara, hi havia una guerra per l'aigua, per la poca que hi havia, si és que n'hi havia... De fet, els supervivents són aquells amb estratègies capaces d'adaptar-se a condicions cada cop més extremes.

Mireia Banqué, investigadora del CREAF, preveu que les espècies que no aconsegueixin adaptar-se als canvis tan ràpids que comporta la crisi climàtica segurament desapareixeran dels nostres boscos. Així que els paisatges canviaran, no seran mai més els que coneixem ara.

"Alzines, roures, sureres, faigs..., són espècies que tenen una resposta molt ràpida a l'estrès hídric. Assequen les fulles per estalviar aigua i les perden.  I ara ja han tret noves fulles perquè tenen gran capacitat de refer-se.  En canvi, els pins no, perquè les coníferes van aguantant fins que no poden més i moren."

De fet, al nostre voltant tots els pins pinyers estan morts. Alguns ja s'han trencat o caigut degut a les ventades. A d'altres, els ha atacat alguna plaga aprofitant que estaven molt dèbils per la falta d'aigua. La sequera ha deixat ferides incurables.

"Fins i tot els arbres havien alentit el seu creixement o, directament, havien deixat de créixer. I ara, reprenen aquest creixement."

Malgrat que ara la verdor abunda, amb líquens i molsa que feia molt que no apareixia, no s'ha d'oblidar que el context de crisi climàtica comporta cada cop sequeres més llargues i extremes.

Sobre la pluja, els estudis que fan el que s'anomena "projeccions climàtiques" (calculen els escenaris futurs) asseguren que seran molt més irregulars. És a dir, que potser la quantitat d'aigua caiguda en 10 anys potser serà la mateixa, però estarà repartida molt més malament. O sigui, que després d'una sequera més intensa i més llarga, hi pot haver episodis de pluja molt més copiosos de l'habitual i de cop.

A banda, les temperatures ja són molt més altes, amb més onades de calor, més intenses i llargues. Això fa que els boscos necessitin cada cop més aigua, igual que nosaltres. "La primavera del 2020, -recorda Mireia Banqué- quan estàvem confinats, va ser plujosa. I això no va treure que després vinguessin 3 anys de sequera molt dura."

"A més, tot i que hi hagi un any plujós per sobre de la mitjana com aquest, com que la tendència és a augment de temperatures, els boscos necessitaran més aigua."

Només sobreviuran els que es puguin adaptar

Com recorda Eduard Pla, el nostre clima mediterrani ja és molt extrem, amb anys molt secs i d'altres molt humits.

"Els boscos estan acostumats a aquesta dinàmica, perquè són mediterranis. Però la crisi climàtica està tornant encara més extremes les condicions en què viuen, i no hi estan acostumats. No sabem fins a on seran capaços de respondre."

Així que, sens dubte, els nostres boscos canviaran per força. De fet, ja ho han fet perquè, per exemple, en aquest bosc de Llinars del Vallès ara ja no hi queden gairebé pins pinyers, que seran substituïts per grans alzines. Són els petits brots que estan començant a emergir de la terra ara humida.