Les pràctiques "obscures" que admet el creador de Fortnite, que pagarà una multa milionària

L'empresa de videojocs Epic Games, creadora de Fortnite, ha arribat a un acord amb la justícia dels Estats Units i pagarà 520 milions de dòlars --491 milions d'euros-- per haver vulnerat la privacitat dels menors, recollint dades personals sense el consentiment dels pares, i per haver introduït trampes i mecanismes enganyosos en els seus jocs per generar compres d'infants i adolescents.

En concret, la Comissió Federal del Comerç li ha imposat una multa de 275 milions de dòlars --260 milions d'euros-- per vulnerar la Llei de protecció de la privacitat de menors en línia i obliga la companyia a tornar als usuaris tots els diners cobrats amb aquesta pràctica fraudulenta als Estats Units, i que pugen a 245 milions de dòlars més --232 milions d'euros--.

El pacte obre la porta a Epic Games a buscar acords amb altres institucions fora dels Estats Units, com pot ser la Comissió Europea, i a que més famílies puguin recuperar els diners perduts amb les pràctiques enganyoses d'aquest gegant dels videojocs.

Recollien dades dels menors sense el consentiment dels pares

Segons fonts del departament de justícia nord-americà, Epic Games recollia i guardava tota mena de dades privades dels menors que jugaven al Fortnite infantil, sense demanar el consentiment dels pares.

També assegura que, quan els pares o tutors intentaven exercir el seu dret a esborrar-les, entraven en un bucle que els ho feia tècnicament impossible i que la companyia fins i tot hauria desobeït la petició explícita dels adults d'eliminar les dades dels menors.

Entre les dades confidencials recopilades hi havia noms, adreces de correu, identificadors per conèixer el seu progrés, compres, ajustaments i llistes d'amics.

A més, mantenia activats per defecte els ajustos de privacitat de les comunicacions --com la veu o el text--, sense avisar. Això implica que les veus d'infants i adolescents, les converses que mantenen i els missatges que envien, es retransmeten automàticament a amics i estranys, sense que siguin conscients que qualsevol hi pot accedir. També queden a l'abast de desconeguts els sobrenoms dels nens, i qualsevol pot enviar-los peticions d'amistat i parlar amb ells, sense que sàpiguen de qui es tracta.

El micro, desactivat per defecte?

A partir d'ara, la companyia no podrà fer servir tota aquesta informació dels menors recollida de forma il·lícita als Estats Units i l'haurà d'esborrar de les seves bases de dades. També haurà de garantir que les comunicacions de veu i de text dels menors estiguin desactivades per defecte en els videojocs.

"Els pares tenen dret a saber i consentir, abans que les empreses recullin informació personal dels seus fills. El departament està compromès a obligar a complir aquestes proteccions contra la recollida no autoritzada d'informació de consumidors, especialment menors", ha indicat el fiscal general, Brian Boynton.

En un comunicat, la companyia ha assegurat que ja no fa servir aquestes pràctiques, que des del setembre ha introduït diversos mecanismes per protegir la privacitat dels menors i que en els últims tres anys han incorporat millores en el control parental i la seguretat en les compres.

Patrons obscurs enganyosos

Pel que fa als mecanismes per generar compres, la companyia reconeix en l'acord firmat que en el joc hi havia "patrons obscurs", pràctiques tramposes i dissenys especialment pensats per confondre els infants, que acabaven fent compres no desitjades o sense ser-ne conscients.

En concret, la disposició "contraintuïtiva, inconscient i confusa" de la configuració de botons hauria portat molts jugadors a incórrer en compres no desitjades pitjant un sol botó. Els jugadors es podien trobar que havien fet compres quan intentaven que el joc deixés d'estar en mode repòs, durant la pantalla de càrrega o en posar la vista prèvia d'un objecte.

Part de les compres també les van fer menors sense supervisió dels adults, perquè podien obtenir moneda virtual del joc prement un únic botó, sense necessitat que els pares o tutors confirmessin el càrrec a la targeta bancària.

Alguns jugadors van acumular centenars de dòlars en compres, pensant que no eren reals sinó que formaven part del joc, abans que els adults rebessin el càrrec del banc que els alertés del que estava passant. El disseny del joc amagava deliberadament el menú amb les equivalències de la moneda virtual i la real.

L'engany hauria afectat milions d'infants i adolescents, i les seves famílies.

Fortnite, que va aparèixer fa 5 anys, té 400 milions d'usuaris registrats i 4 milions de jugadors que hi juguen de manera recurrent. El joc es va convertir en un fenomen des del principi.

La facilitat per registrar-se, començar a jugar i xatejar contínuament amb altres jugadors s'ha demostrat un perill tant per als infants i adolescents que hi juguen com per a les famílies.

De fet, la  Comissió Federal del Comerç dels Estats Units també ha fet pública la seva preocupació pels riscos per a la salut mental, la seguretat i la privacitat que comporten per a infants i joves alguns populars videojocs i xarxes socials.

Els incentius de pagament, en el punt de mira

A Espanya, el govern espanyol treballa en un avantprojecte de llei que prohibirà als menors pagar per obtenir recompenses als videojocs, una pràctica cada cop més utilitzada per les empreses. També estudien opcions com el registre obligatori amb DNI.

Cada dia, milions de jugadors lluiten contra la temptació dels Mecanismes Aleatoris de Recompensa o "loot boxes", quan el videojoc els convida a comprar una eina per jugar millor o una llegenda del futbol que revolucioni el seu equip.

Els experts coincideixen que aquest sistema de pagament és molt similar al de les màquines escurabutxaques i que es pot convertir en porta d'entrada als jocs d'apostes.