Les presidencials franceses i l'amenaça d'una abstenció històrica
Els sondejos calculen que l'abstenció en aquestes eleccions pot superar la pitjor xifra de la cinquena República, la de les presidencials del 2002
"França s'aboca a un xoc democràtic". És l'advertència de Dorian Dreuil, copresident de l'ONG A Voté. Els seus voluntaris fa setmanes que van porta per porta intentant que el que pronostiquin els sondejos no acabi sent una realitat en aquestes presidencials: que l'abstenció pot ser d'entre el 20 i el 30%.
Seria una cosa mai vista en unes eleccions a França. Superior a la xifra del 2002 en les presidencials que van acabar enfrontant Jacques Chirac i Jean-Marie Le Pen. Llavors l'abstenció va ser del 25%.
Compromesos i abstencionistes
L'anàlisi de les xifres centra el focus en els joves de 18 i 30 anys. I entre ells, en els cinc milions que es preveu que ni aquest diumenge ni el 24 d'abril vagin a les urnes. I aquí és on Drueil troba la paradoxa.
"Els joves francesos pensen que la política ja no té poder. Tenim uns joves apassionats i compromesos de diverses maneres, a través d'associacions o les xarxes socials. Estan polititzats, però no aniran a votar."
Luis Tabarthette, 25 anys, té clar que diumenge es quedarà a casa. És graduat en teatre i treballador en un restaurant a temps parcial. Se sent lluny de tots els candidats. "Hi ha uns candidats molt bàsics, d'edat relativament més avançada de la que s'espera dels polítics que es presenten a unes presidencials. Macron em sembla una vegada més el més jove, però ha decebut molt durant el seu mandat", explica.
És una opinió que, segons les estadístiques, està força estesa entre els joves. Un sentiment compartit per una generació i, a ulls dels analistes, amb un risc. Drueil, des d'A Voté, adverteix que "el més preocupant és que se sap que votar és un hàbit. Que si un vota un cop, després ho farà més vegades. Però també tot el contrari".
Votar no és sempre fàcil
El sistema electoral francès tampoc s'escapa de les crítiques, pel complex tràmit burocràtic d'inscripció en el cens electoral que han de fer els joves quan deixen la llar familiar per anar a estudiar o treballar en una altra zona.
Els analistes demanen que es repensi el sistema i que els polítics prenguin les iniciatives necessàries per facilitar l'accés a les urnes en un país on no existeix el vot per correu. La població més gran és l'altre grup on els que lluiten contra l'abstenció posen el focus.
El sistema fa difícil que els avis que estan en geriàtrics puguin anar a votar si no és que les residències --voluntàriament-- organitzen sistemes de transport per acostar els avis fins als centres de votació.
Una alta abstenció el 10 i 24 d'abril tindria un impacte en la legitimitat de qui sigui escollit president de la República.
- ARXIVAT A:
- FrançaEleccions França 2022
