Les primeres restes de Cuelgamuros han pogut ser enterrades al seu poble 87 anys després

Els familiars de víctimes de la Guerra Civil han pogut enterrar les seves restes aquest diumenge al cementiri de Pajares de Adaja, a Àvila, 87 anys després que fossin assassinades i enterrades a la vall de Cuelgamuros. Fa dos mesos allà hi va començar l'exhumació de víctimes de la Guerra Civil i ara han estat lliurades les restes humanes de dotze civils.

Les restes de Víctor Blázquez, Valerico Canales, Emilio Caro, Ramón González, Flora Labajos, Celestino Puebla, Pedro Ángel Sanz, Gregorio Pérez, Raimundo Meneses i Rito Martín, així com dues persones més no identificades, eren a la caixa 198, la primera que van començar a analitzar els tècnics que treballen per posar noms als cossos trobats a la vall de Cuelgamuros.

La cerimònia s'ha fet al parc de l'ermita de la Mare de Déu de Rivilla a Pajares de Adaja, al costat del cementiri, on el 2004 es va aixecar un memorial per acollir les restes d'altres afusellats.

Ha estat un "acte humanitari i de justícia" i un "dia emocionant per a la nostra democràcia", sobretot, "per a les famílies, fills, nets i netes" que poden donar sepultura als seus éssers estimats, ha dit el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica en funcions, Félix Bolaños.

El ministre, que ha reivindicat la llei de memòria aprovada pel seu govern, ha dit que el govern "farà tot el que estigui a la seva mà perquè les víctimes del franquisme deixin d'estar oblidades a cunetes i camins".

Entre les persones que han intervingut a la cerimònia hi havia Fausto Canales Bermejo, que als dos anys va perdre el seu pare, tret de casa seva i assassinat el 20 d'agost del 1936, i que ha lluitat fins a aconseguir que s'inhumessin les restes de la vall de Cuelgamuros i s'identifiquessin.

"Avui és quan abraçaré el meu pare. Avui es confirma que va existir. Me'l van prendre quan tenia dos anys i avui li podem donar una sepultura digna. Tanquem un cicle, una ferida."

Canales ha recordat la història familiar i els tràmits seguits per saber primer on eren les restes del seu pare, que van ser llençades a un pou, i que el 1959, sense saber-ho, van ser traslladades al llavors Valle de los Caídos.

"L'Estat ha incomplert, fins ara, l'obligació de garantir que es fes justícia i reparació a totes les víctimes de la guerra i de la dictadura", ha dit.

A la cerimònia també ha parlat Juan Luis González, net de Román González:

"Els van assassinar a sang freda a boca de canó amb un tret al clatell, aquesta és la veritat. Era gent humil, treballadora, compromesa amb la seva classe, gent del poble. I n'estem orgullosos."

El net de Román González ha afegit: "Aquest dol és el nostre dol, però també és un dol universal."