Les protestes a l'Iran, una revolta contra l'"apartheid de gènere" i l'asfíxia general

Les protestes a l'Iran segueixen sumant veus, aquesta setmana la dels alumnes d'escoles i instituts del país i la d'artistes i intel·lectuals internacionals. S'ha convertit en l'onada més massiva i transversal que mai, malgrat la forta repressió.

Segons Zahida Membrado, excorresponsal de l'Iran per a diversos mitjans, tot i les revoltes precedents a l'Iran, aquesta és única perquè l'encapçalen les dones i ha aconseguit arrossegar molts sectors de la societat, sense que hi hagi un partit polític al darrere.

La força de les manifestacions s'explica per les dècades de repressió i la fatiga general atiada per una crisi econòmica persistent:

"Aquest esclat el que té de particular és que l'estan liderant les dones i s'ha estès per tot el país i l'estan seguint persones de diferent ètnia, origen, classe social i fins i tot religió."

Per Membrado, les protestes de l'Iran són "la gota que fa vessar el got" amb un precedent al 2019, quan les protestes es van encendre per l'augment del preu de la benzina, per la devaluació de la moneda i per l'impagament de salaris."Van ser terriblement reprimides", recorda.

L'onada de protestes actuals són per fer caure el sistema, en contra del règim que representa el president ultraconservador Ebrahim Raisi però sobretot el líder suprem del país, Ali Khamenei.

Si cau el vel, cau el règim

La mort de Mahsa Amini, detinguda per la policia de la Moral per portar mal posat el vel, ha estat el detonant, per tot el que suposa el vel a l'Iran, convertit en un símbol nacionalista i antiimperialista:

"El vel és el símbol que té el règim per deixar clar que vosaltres esteu sota el meu control."

Membrado denuncia que el vel és "l'eina per sotmetre la meitat de la població i deixar clar que és el règim qui té el poder de decidir fins a on arriben les llibertats".

"Per això, si cau el vel, si les dones guanyen aquesta batalla, hi ha un pilar de la República Islàmica que trontolla i, si trontolla un pilar, trontolla tota la República Islàmica."

La periodista diu que ara tothom es pregunta què passarà: "És difícil pensar que tot pugui seguir igual".

"Apartheid de gènere"

Segons l'excorresponsal Zahida Membrado, el vel és el principi d'una sèrie de lleis imposades que podrien anar caient una rere l'altra, com un dòmino, perquè se sostenen per la força.

D'aquí que la pressió social, si segueix escalant, podria fer esclatar la presa. De fet, en una entrevista fa mig any, la periodista ja anunciava que la pròxima revolució a l'Iran seria liderada per les dones.

"El vel és el més visible, però les dones a l'Iran no poden anar en bicicleta ni en moto, no poden entrar als estadis, no poden divorciar-se de manera lliure, perden la custòdia dels fills si es tornen a casar, etcètera", recorda.

"La situació de les dones a l'Aràbia Saudita és pitjor, però a l'Iran existeix un apartheid de gènere"

Les noves generacions, contra el sistema

Els que empenyen les revoltes són les generacions més joves, molt formades i sense perspectives de futur, els hereus de la revolució islàmica del 1979, que va enderrocar el xa. Per a ells fa més de 40 anys que dura la repressió, independentment del govern de torn, més o menys reformista.

"Des que han nascut només coneixen un estat fortament vigilat, obsessionat amb la seguretat."

Membrado recorda que la població d'Iran és jove: "Els protagonistes d'aquesta revolta són joves, perquè la població de l'Iran ho és. No tenen llibertat de moviment i viuen una situació econòmica terrible, sense perspectives de millora".

En tot cas, segons Membrado, des de l'arribada de l'actual president ultraconservador, Ebrahim Raisi, l'agost del 2021, la falta de llibertat s'ha accentuat: "Repressió, crisi econòmica i falta d'esperances en el futur són els tres factors que van fer esclatar els joves que van a la universitat i aspiren a aconseguir una altra vida. Són els fills dels que van liderar la revolució islàmica del 79".

Unió del pol intern i extern

La gran diàspora iraniana reforça les protestes des de l'estranger, tot i el bloqueig d'internet dirigit per Teheran que intenta aïllar el país i no ha impedit que milers de persones, en ciutats de tot el món, donin suport als manifestants a l'Iran.

Membrado recorda que la comunitat iraniana resident a tot el món és principalment "classe mitjana, amb recursos econòmics i amb bona formació".

"L'Iran pateix la fuga de cervells més gran del món, una lamentable pèrdua de talent."

La veu dels iranians que s'han vist forçats a marxar se sent especialment des de Toronto, Estocolm o Brussel·les i, igual que passa a l'Iran, uneix una amalgama de sectors socials.

"No estan liderats per cap partit de l'oposició", diu l'excorresponsal. "Són persones que viuen pacíficament al Canadà, Noruega o Bèlgica, i que normalment no tenen cap eina per fer pressió contra la República Islàmica, un règim antidemocràtic", analitza.

"Es manifesten perquè han vist l'oportunitat d'ajudar i de fer pressió per intentar canviar el règim."

Les manifestacions en suport a les protestes iranianes s'han reproduït en desenes de ciutats de tot el món, també a Europa, i demanen sobretot que Occident "no apagui les càmeres" davant el perill que sense el ressò a l'estranger les protestes tornin a "quedar silenciades".

Quin règim vindria després?

Un canvi o relaxació del règim a l'Iran seria, en tot cas, molt difícil per la quantitat de països que tenen interessos en la regió.

Al Pròxim Orient, l'Iran té un pes geopolític estratègic i la seva estabilitat depèn, en gran part, de recuperar l'acord nuclear fallit, que el president dels Estats Units Donald Trump va abandonar, el maig del 2018, menys de tres anys després que s'aconseguís pactar:  

Per Membrado, Israel és qui "dirigeix d'alguna manera la política nord-americana a l'Orient Mitjà, i no al revés".

"El principal interessat que res no canviï és Israel."

La qüestió és quin règim vindria després de la República Islàmica, "perquè els actors internacionals són els principals interessats a tenir un govern afí", argumenta la periodista. "No preocupen els drets humans dels iranians, que no importen a ningú excepte als mateixos iranians, sinó perquè és un actor geoestratègic importantíssim", denuncia Membrado.