Les protestes amb acampades a diverses ciutats espanyoles s'expressen mitjançant internet
L'acampada de protesta que ha seguit les manifestacions del 15 de maig pretén allargar-se i convertir-se en un acte de protesta indefinit. Però no queda clar com resistirà fins al diumenge de les eleccions municipals. Potser costa d'entendre qui ho empeny, perquè és un moviment basat en xarxes i no en un lideratge clar, però no costa gaire saber què pensen. Ho expliquen obertament i hi ha idees molt contraposades.
Potser sembla difícil esbrinar qui organitza aquestes convocatòries, però no és gens complicat saber què expressen, si més no, els que expressen les seves idees. Ja disposen d'un blog, dedicat a l'acampada que té lloc a la plaça Catalunya de Barcelona, a més del que sembla el lloc de referència de les protestes al conjunt d'Espanya.
N'hi hi ha una versió en anglès que es fa ressò d'unes protestes que han tingut lloc davant l'ambaixada espanyola de Londres. A més, els que hi són comparteixen fotografies a través de diferents xarxes basades en internet i d'aquesta manera s'ensenyen. Per això han previst també un canal de vídeo que hauria d'emetre en directe, com a reacció pel fet que la càmera municipal d'aquest lloc ha deixat de mostrar imatges i al seu lloc hi apareix un rètol que diu que està fora de servei temporalment.
Ara bé, el canal preferent encara és el Twitter, des d'on els usauris d'aquesta eina poden dir el que creguin sempre que ho facin sense superar els 140 caràcters permesos i on hi ha un compte obert amb aquest nom: acampadabcn.
Amb l'etiqueta #spanishrevolution, en anglès per cridar l'atenció més enllà de les fronteres estatals, hi ha centenars de piulades. Per això, han aconseguit convertir-se en una de les etiquetes amb més missatges. Però n'hi comença a haver d'altres que fan referència a cadascuna de les acampades que es proposen en ciutats molt diferents. I el movimenrt sembla que té rèpliques a Lleida i Mallorca. A València, s'ha convocat per avui mateix una manifestació sobre la suspensió del senyal de TV3.
Versió catalana
A més, n'ha aparegut una adaptació catalana, amb el nom #catalanrevolution, que no ha agradat a tothom. I algú observa que la traducció al català no és prou bona.
Han aparegut lemes que recorden la campanya electoral d'Obama i ja se n'han fet imatges que es podrien convertir en nous eslogans. Un tuit explica de forma gràfica la visió d'un món dividit entre aquells que tenen algun poder i els que no en tenen.
Ara bé, què volen els que protesten? Costa de saber. Dialoguen a la xarxa i tenen idees contraposades, des dels que creuen que el millor és no votar o fer-ho amb un vot nul fins als que demanen que es voti partits minoritaris, sense aclarir si es tracta de partits que se situen a l'esquerra o la dreta de l'arc polític.
Hi ha opinions molt diverses, fins i tot n'hi ha que proposen tallar caps. Alguns es queixen de la pressió fiscal i d'altres esperen més dels impostos. És evident que una protesta que uneix l'actor Willy Toledo i el professor Enrique Dans ja s'endevina que ha de ser la suma de posicions molt variades, des d'ultraliberals fins a l'ortodòxia comunista passant per anarquistes que així es declaren i moltes persones que simplement s'han atipat de la situació. Dans assegura en el seu darrer apunt que Espanya té "una democràcia que ja no ho és".
Alguns critiquen de passada el model autonòmic i d'altres es queixen per "l'espoli fiscal" o confien que sigui l'inici per "l'emancipació". És a dir que, una vegada més, un moviment que sorgeix amb més idealisme i entusiasme que estructura organitzada es converteix en un riu on tothom vol pescar-hi alguna cosa.
Objectius
Resulta sorprenent el paral·lelisme que es vol establir amb les revoltes àrabs, que tenen en comú, si de cas, l'intent de fer una transició des de règims autoritaris cap a democràcies d'estil occidental. Tot i que la transició espanyola ja té quasi quatre dècades, a les pancartes s'escriu el nom de la plaça Tahrir del Caire i això sorprèn alguns usuaris del Twitter, que ho comenten.
En aquelles ocasions, la persistència dels assistents tenia un objectiu clar, concret: fer fora els governants. Aquí ja s'ha començat a demanar la dimissió del president del govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero. Però no queda clar que l'objectiu sigui aquest, si més no per part de tothom. Hi ha previstes unes eleccions generals i Zapatero ja ha anunciat que no s'hi presentarà.
Per això costa de veure-hi un objectiu concret que permeti avaluar cap on anirà aquesta protesta, animada per ara per un cert estat d'opinió que té a veure amb una reacció a la crisi però també amb un desengany de molts joves tant a causa de l'atur com de la corrupció. Però hi ha una gran diversitat. Des dels que creuen que bancs i sindicats són el mateix fins al corrent del PSOE que s'ha afegit al manifest que donava inici a aquestes protestes.
Costa de veure exactament què hi ha, però és fàcil com a mínim intentar entendre-ho. Només cal sintonitzar els canals que fan servir i seguir-los. És veritat que quan es fa s'observa un cert caos provinent de moltes idees barrejades, però de moment aquesta és l'única manera de saber què volen dir aquests joves que han decidit seure a la plaça de Catalunya i que demanen que qui hi vagi els porti aigua fresca. Dos advocats han preparat un document que serveixi de base per obtenir els permisos pertinents i el lloc on s'ha penjat ha rebut centenars de visites.
Mentrestant, altres usuaris explicaven les seves activitats habituals i una bona colla es distreia inventant títols de pel·lícules a partir d'altres títols.
N'hi hi ha una versió en anglès que es fa ressò d'unes protestes que han tingut lloc davant l'ambaixada espanyola de Londres. A més, els que hi són comparteixen fotografies a través de diferents xarxes basades en internet i d'aquesta manera s'ensenyen. Per això han previst també un canal de vídeo que hauria d'emetre en directe, com a reacció pel fet que la càmera municipal d'aquest lloc ha deixat de mostrar imatges i al seu lloc hi apareix un rètol que diu que està fora de servei temporalment.
Ara bé, el canal preferent encara és el Twitter, des d'on els usauris d'aquesta eina poden dir el que creguin sempre que ho facin sense superar els 140 caràcters permesos i on hi ha un compte obert amb aquest nom: acampadabcn.
Amb l'etiqueta #spanishrevolution, en anglès per cridar l'atenció més enllà de les fronteres estatals, hi ha centenars de piulades. Per això, han aconseguit convertir-se en una de les etiquetes amb més missatges. Però n'hi comença a haver d'altres que fan referència a cadascuna de les acampades que es proposen en ciutats molt diferents. I el movimenrt sembla que té rèpliques a Lleida i Mallorca. A València, s'ha convocat per avui mateix una manifestació sobre la suspensió del senyal de TV3.
Versió catalana
A més, n'ha aparegut una adaptació catalana, amb el nom #catalanrevolution, que no ha agradat a tothom. I algú observa que la traducció al català no és prou bona.
Han aparegut lemes que recorden la campanya electoral d'Obama i ja se n'han fet imatges que es podrien convertir en nous eslogans. Un tuit explica de forma gràfica la visió d'un món dividit entre aquells que tenen algun poder i els que no en tenen.
Ara bé, què volen els que protesten? Costa de saber. Dialoguen a la xarxa i tenen idees contraposades, des dels que creuen que el millor és no votar o fer-ho amb un vot nul fins als que demanen que es voti partits minoritaris, sense aclarir si es tracta de partits que se situen a l'esquerra o la dreta de l'arc polític.
Hi ha opinions molt diverses, fins i tot n'hi ha que proposen tallar caps. Alguns es queixen de la pressió fiscal i d'altres esperen més dels impostos. És evident que una protesta que uneix l'actor Willy Toledo i el professor Enrique Dans ja s'endevina que ha de ser la suma de posicions molt variades, des d'ultraliberals fins a l'ortodòxia comunista passant per anarquistes que així es declaren i moltes persones que simplement s'han atipat de la situació. Dans assegura en el seu darrer apunt que Espanya té "una democràcia que ja no ho és".
Alguns critiquen de passada el model autonòmic i d'altres es queixen per "l'espoli fiscal" o confien que sigui l'inici per "l'emancipació". És a dir que, una vegada més, un moviment que sorgeix amb més idealisme i entusiasme que estructura organitzada es converteix en un riu on tothom vol pescar-hi alguna cosa.
Objectius
Resulta sorprenent el paral·lelisme que es vol establir amb les revoltes àrabs, que tenen en comú, si de cas, l'intent de fer una transició des de règims autoritaris cap a democràcies d'estil occidental. Tot i que la transició espanyola ja té quasi quatre dècades, a les pancartes s'escriu el nom de la plaça Tahrir del Caire i això sorprèn alguns usuaris del Twitter, que ho comenten.
En aquelles ocasions, la persistència dels assistents tenia un objectiu clar, concret: fer fora els governants. Aquí ja s'ha començat a demanar la dimissió del president del govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero. Però no queda clar que l'objectiu sigui aquest, si més no per part de tothom. Hi ha previstes unes eleccions generals i Zapatero ja ha anunciat que no s'hi presentarà.
Per això costa de veure-hi un objectiu concret que permeti avaluar cap on anirà aquesta protesta, animada per ara per un cert estat d'opinió que té a veure amb una reacció a la crisi però també amb un desengany de molts joves tant a causa de l'atur com de la corrupció. Però hi ha una gran diversitat. Des dels que creuen que bancs i sindicats són el mateix fins al corrent del PSOE que s'ha afegit al manifest que donava inici a aquestes protestes.
Costa de veure exactament què hi ha, però és fàcil com a mínim intentar entendre-ho. Només cal sintonitzar els canals que fan servir i seguir-los. És veritat que quan es fa s'observa un cert caos provinent de moltes idees barrejades, però de moment aquesta és l'única manera de saber què volen dir aquests joves que han decidit seure a la plaça de Catalunya i que demanen que qui hi vagi els porti aigua fresca. Dos advocats han preparat un document que serveixi de base per obtenir els permisos pertinents i el lloc on s'ha penjat ha rebut centenars de visites.
Mentrestant, altres usuaris explicaven les seves activitats habituals i una bona colla es distreia inventant títols de pel·lícules a partir d'altres títols.
