Les protestes d'estudiants per Gaza, des de dins: com poden afectar les eleccions americanes
Lídia Heredia
Corresponsal de TV3 a Washington
- TEMA:
- Estats Units
"És el tema més difícil que hem cobert mai." Mentre teclegen a l'ordinador asseguts en un dels bancs que envolten l'acampada, tres estudiants de la universitat George Washington, amb l'acreditació del diari de la universitat penjada al coll --són periodistes del The GW Hatchet--, accepten una conversa sense càmeres sobre el que passa en aquests moments als campus, i de seguida apunten un aspecte clau: "A la gent li costa parlar obertament; tothom té una mica de por de ser etiquetat i a la redacció hi ha hagut més debat que mai sobre com fer una cobertura que s'ajusti a la veritat."
Ni pel Black Lives Matter hi va haver tant de debat. "I a més, estem fent els exàmens finals", expliquen.
El campament a la George Washington University ocupa uns jardins, potser mig camp de futbol, al centre de la capital del país. Hi ha més d'un centenar de tendes. Estan envoltades d'edificis amb activitat acadèmica. La policia de la universitat no hi deixa entrar per la part que dona a les tendes, però s'hi pot accedir per l'altra banda.
Les classes no s'han suspès. I a l'hora d'escriure aquest article, la policia de Washington no hi ha intervingut, tot i que la universitat li ho ha demanat, perquè considera que el desmantellament generaria més problemes que la protesta mateix.
L'acampada, des de dins
A l'entrada del campament hi ha una llista de normes: no parlis amb la policia, no parlis amb la premsa, no es toleren actituds violentes...
Es fan un tip de recordar que en aquest moviment hi ha organitzacions d'estudiants jueus implicades, i que criticar el govern d'Israel no és un discurs antisemític, és criticar el govern d'Israel.
L'anàlisi sobre si l'eslògan "Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure" ho és o no, ha omplert hores de debat i polarització al carrer i a la televisió.
Només els estudiants que porten una armilla groga poden fer de portaveus. En una protesta en què la llibertat d'expressió és al cor del debat, no deixa de cridar l'atenció. Però el moviment està organitzat i cohesionat, i el recel cap als mitjans de comunicació convencionals és ben palpable. Cap als internacionals, una mica menys.
Cada campus té la seva pròpia història en aquestes protestes que ja s'han guanyat l'adjectiu d'"històriques" en el llibre de les protestes universitàries més cèlebres del país: més de 2.000 detencions, intervencions policials violentes i polèmiques, enfrontaments entre manifestants i contra manifestants, vandalització d'edificis, suspensió i expulsió d'estudiants, equilibris entre el dret a la llibertat d'expressió i el manteniment de la seguretat als campus i pressió política, amb dimissions incloses, pels rectorats.
També pressió econòmica: els donants vinculats a Israel amenacen de deixar de subvencionar la universitat si es revisa, o es fa pública, aquesta relació.
La immensa majoria de concentracions han estat pacífiques fins a la intervenció de la policia o l'atac contra manifestants. A la universitat de Colúmbia, a Nova York, on va començar tot, la policia vigilarà el campus fins al 17 de maig, dos dies després de la celebració de les cerimònies de graduació.
"Si els expulsen, no podran graduar-se mai més"
"A mi m'han dit 'terrorista' per participar en les protestes contra la relació dels Estats Units amb el govern de l'apartheid a Sud-àfrica. Els mateixos que ara reivindiquen com a seu Nelson Mandela."
La frase és de Mark Lance, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Georgetown. No amaga la seva vinculació amb els moviments socials, i així com en altres ocasions s'ha vist sol, com a professor, al costat dels estudiants que protesten, aquesta vegada ho veu diferent.
"Una de les coses que més m'han sorprès d'aquest moviment de protesta és que s'hi han sumat, directament o indirectament, més professors", explica Lance. I afegeix: "Hem vist com els nostres alumnes s'implicaven en una protesta pacífica, i al meu entendre justificada, arriscant el seu futur acadèmic: si els suspenen, no poden fer els exàmens finals i no es poden graduar aquest any."
"Si els expulsen, ja no podran graduar-se mai més en aquesta universitat; n'hauran de buscar una altra per acabar els estudis."
Sobre el moll de l'os d'aquestes protestes, la llibertat d'expressió, el seu criteri és radical: "Algú em pot dir que els blancs són superiors als negres, i jo li ho rebatré en tot moment, faré el possible per lluitar-hi en contra, però no crec que per això s'hagi d'anar a la presó."
Quina és la línia entre criticar el govern d'Israel i caure en un discurs d'odi contra els jueus? "Aquesta és una protesta de gent que està en contra d'un genocidi, i hi ha gent que sembla que hi està a favor. I hem de resistir-nos a caure en la trampa dels qui volen utilitzar alguns episodis aïllats en què s'ha pogut caure en un discurs antisemític, i això s'ha de condemnar i es condemna sense embuts, per desprestigiar tot el moviment. Per què això és el que s'està intentant fer, amb la complicitat d'alguns mitjans de comunicació i per descomptat de molts polítics."
I ha vist episodis d'assetjament o por al seu campus? "N'he vist, alguns. Aquestes coses passen i s'han de denunciar. Al llarg dels anys, molts més d'islamofòbics que d'antisemites; però sí, de tant en tant n'hi ha i cal condemnar-los."
L'efecte de les protestes en les eleccions
I quin impacte polític pot tenir en les eleccions del novembre? "Aquest any els demòcrates fan la seva convenció per confirmar el candidat a Chicago, i això em porta records d'una altra convenció demòcrata a Chicago molt convulsa l'any 1968", recorda Lance.
Efectivament, l'any 68, l'any en què van assassinar el senador Robert F. Kennedy i Martin Luther King, els demòcrates van elegir candidat envoltats de protestes massives i repressió policial violenta per la guerra al Vietnam: "També les van liderar en part els estudiants universitaris, tot i que en aquella guerra eren els americans els qui hi posaven els morts, eren els joves que anaven a morir."
Lance proposa una altra comparació: "La protesta d'ara es pot comparar més bé amb la demanda de la dècada dels 80, assolida, que el govern es desvinculés dels negocis amb la Sud-àfrica de l'apartheid. Fins i tot s'hi assembla en la forma: acampades per fer visible i notòria una protesta."
"Les protestes han de molestar, si no, no serveixen per canviar res."
De moment, la ciutat de Chicago mira d'evitar que una situació similar es repeteixi a finals d'agost d'aquest any, quan Biden ha de ser proclamat candidat demòcrata de manera oficial. Ja hi ha moltes entitats que han demanat autorització per manifestar-se.
Els envien a sis quilòmetres d'on es farà la convenció, i ja han dit que això no respecta el dret a protesta. El partit demòcrata no parla amb una sola veu, en aquest tema.
El president del país ha tardat dues setmanes a dir res sobre les protestes, i la incomoditat de la Casa Blanca es fa evident a cada compareixença: els protagonistes de la mobilització són els seus votants i el risc de perdre'ls s'associa al risc de perdre les eleccions.
A Biden ja el van avisar amb un vot de protesta que va fer soroll als estats amb més població araboamericana durant les primàries.
"Els moviments socials són vius i complicats; es fa difícil preveure què passarà, fins quan aguantaran les acampades i si la pausa de l'estiu les farà desaparèixer o no", argumenta el professor Lance. Diu que si no hi ha avenços sobre el terreny es podrien allargar: "Sé que ja hi ha gent organitzant-se per reprendre les protestes quan comenci el curs universitari."
"Crec que el motiu últim d'aquesta protesta ha calat en un sector de la població."
Hi ha protestes que s'han desfet, d'altres s'han reorganitzat i d'altres continuen com el primer dia. En algunes universitats, poques, s'ha arribat a acords entre estudiants i rectorat per avaluar la possibilitat de revisar els lligams financers amb empreses que col·laboren en el negoci de les armes i la tecnologia de guerra amb el govern d'Israel.
Acabem tornant als tres estudiants-periodistes del principi: no és fàcil ni fer ni explicar una protesta que assenyala al principal aliat del país, el principal receptor d'ajuda militar, amb uns lligams econòmics i històrics de ferro colat. Un altre bon lloc on seguir-la és a la ràdio que fan, molt ben feta, els estudiants de la universitat de Colúmbia.
- ARXIVAT A:
- Estats Units Guerra a Gaza