Les proves de la vacuna d'Oxford en humans confirmen que genera anticossos i cèl·lules T

Les primeres proves en humans de la vacuna contra la Covid-19 que s'està investigant a la Universitat d'Oxford confirmen que el tractament és "segur" i dona resultats "molt prometedors".

El miler de persones que s'han presentat voluntàries als assajos clínics fets entre l'abril i el maig han produït anticossos i cèl·lules T després que els haguessin injectat la vacuna.

Andrew Pollard, investigador en cap de l'assaig a la Universitat d'Oxford i coautor de l'estudi, destaca que la vacuna "no ha provocat cap reacció inesperada i ha tingut un perfil de seguretat semblant al d'altres vacunes d'aquest tipus" i que les respostes immunitàries "coincideixen amb el que han demostrat estudis anteriors en animals".

La vacuna, que estan desenvolupant la farmacèutica britànicosueca AstraZeneca i la prestigiosa universitat britànica, és una de les que estan més avançades dels més de 150 projectes que hi ha en marxa arreu del món.
 

Falten més proves

Els resultats de les fases 1 i 2 dels assajos, publicats a la revista mèdica The Lancet, mostren que la injecció ha provocat una resposta de les cèl·lules T (glòbuls blancs que poden atacar les cèl·lules infectades amb SARS-CoV-2) 14 dies després de la vacunació i una resposta dels anticossos durant els 28 dies següents.

Aquests resultats es consideren "molt prometedors", encara que falta fer més assajos, de més abast, per esbrinar si els anticossos són suficients per oferir immunitat a la malaltia a llarg termini. Serà la tercera i última fase de l'assaig clínic, que ja s'està duent a terme al Brasil, Sud-àfrica i el Regne Unit.

Els investigadors remarquen que cal incloure en les proves persones de més edat, les més exposades a una infecció greu per la Covid. Fins ara han estat joves, amb una mitjana d'edat de 35 anys (els voluntaris anaven dels 18 als 55), i en bones condicions de salut. I també en infants, un cop hi hagi prou dades sobre l'efecte en els adults.

Sarah Gilbert, líder de l'equip d'Oxford que ha desenvolupat la vacuna, alerta que cal ser prudents encara que els resultats són bons:

"Encara hi ha molta feina per fer abans que puguem confirmar si la nostra vacuna ajudarà a controlar la pandèmia de la Covid-19, però aquests resultats preliminars són prometedors".

Gilbert ha destacat que la generació d'anticossos i d'una resposta forta de les cèl·lules T és un pas endavant per a la vacuna. Ara bé, ha apuntat que encara està per resoldre la incertesa sobre quina protecció ofereix:

"La principal dificultat que tenim en la fabricació d'una vacuna contra aquest virus és que no sabem com de forta ha de ser la resposta immunitària. Només observant les respostes immunitàries no podem dir si protegirà la gent o no. L'única manera que tenim de saber-ho és en una fase tres des les proves àmplia, i esperant que la gent s'infecti com a part de l'assaig, abans de determinar si la vacuna pot funcionar".

De tota manera, el cap de la farmacèutica AstraZeneca s'ha declarat optimista que la protecció que dona la vacuna pugui durar entre 1 i 2 anys.

Els investigadors han determinat que la vacuna té efectes secundaris -la majoria dels vacunats van tenir cansament, febre o mal de cap- però que no es consideren perillosos. De fet, van poder tractar els símptomes amb paracetamol.

Com s'ha desenvolupat la vacuna d'Oxford

El nom que porta la vacuna, que s'està desenvolupant a una velocitat molt superior a l'habitual, és ChAdOx1 nCoV-19.

Els científics han elaborat la vacuna amb una versió afeblida d'un virus que causa refredat comú en ximpanzés i que han modificat perquè no el pugui causar en humans.

A més, han fet que s'assembli més al coronavirus responsable de la Covid-19 transferint a la vacuna les instruccions genètiques que el virus aprofita per envair les cèl·lules de les persones. D'aquesta manera, la vacuna fa que el sistema immunitari aprengui a combatre el coronavirus.

És el mateix mètode que la Universitat d'Oxford ha fet servir per obtenir una vacuna contra la MERS, la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà, que també està causada per un coronavirus.
 

Doble resposta immunitària

Perquè una vacuna es consideri efectiva, cal que generi tant anticossos com la resposta de les cèl·lules T, uns glòbuls blancs de la sang que ajuden a coordinar el sistema immunitari. Les cèl·lules T poden detectar i destruir les cèl·lules infectades pel coronavirus de la SARS-CoV-2.

En l'estudi d'Oxford, el 90% dels vacunats va desenvolupar anticossos neutralitzadors amb una sola dosi. Només a 10 persones els van aplicar dues dosis i, en aquest cas, van produir encara més anticossos.

Quan estarà disponible la vacuna

Encara no se sap quan estarà disponible la vacuna. Els càlculs més optimistes indiquen que podria ser al setembre o potser a finals d'aquest any. Altres consideren que fins l'any que ve no serà possible.

En qualsevol cas, primer cal fer més proves i, després, caldrà determinar la població prioritària per rebre-la, perquè queda clar que la producció haurà de ser massiva però no podrà arribar a tothom de seguida. Els experts indiquen que el personal sanitari, la gent amb malalties greus i la població de més de 75 anys són els principals candidats a rebre la vacuna.

AstraZeneca ha arribat a acords amb governs d'arreu del món per subministrar-los la vacuna, en cas que es demostri efectiva. La UE, per exemple, n'ha reservat 400 milions de dosis.

L'empresa afirma que no buscarà treure rèdit econòmic de la vacuna mentre duri la pandèmia.

Felicitació de Boris Johnson

El primer ministre britànic s'ha afanyat a felicitar els científics per aquesta "notícia molt positiva" i ha elogiat els "brillants i pioners investigadors de la Universitat d'Oxford".

En una piulada, el dirigent conservador ha admès que "no hi ha garanties" i que cal fer més assajos, però els resultats són "un pas important en la direcció correcta".

El Regne Unit, els Estats Units i el Canadà van acusar hackers russos d'intentar robar informació de la vacuna contra la Covid, acusacions que el Kremlin va desmentir.

A tot el món hi ha ara més de 150 projectes de vacunes contra la Covid-19, en diversos graus de desenvolupament. Justament, aquest mateix dilluns han anunciat resultats positius els investigadors de la nord-americana Pfizer i de la xinesa CanSino Biologics.