Les raons del furor per "Blackwater" 40 anys després que es publiqués per primer cop

Aquesta història comença els anys vuitanta. És llavors quan, als Estats Units, el novel·lista i guionista Michael McDowell publica una sèrie de sis llibres (la saga "Blackwater") en edició rústica a l'abast de totes les butxaques.

L'èxit és espaterrant. L'argument enganxa uns lectors que segueixen, embadalits, la història d'una família de terratinents del sud dels Estats Units que viuen al petit poble de Perdido.

Però hi ha un altre factor que contribueix a l'èxit: McDowell ha concebut les sis novel·les perquè es venguin per entregues, a l'estil fulletonesc del segle XIX.

Dissortadament per a l'escriptor, al cap d'uns anys la seva obra queda oblidada. McDowell mor el 1999, quan encara no ha complert els 50 anys.
 

El retorn, 40 anys més tard

Ara fem un salt en el temps. Situem-nos al mes de febrer del 2024. És llavors quan l'editorial independent barcelonina Blackie Books publica el primer llibre de la sèrie "Blackwater", quatre dècades després que fos escrit.

I sí: l'èxit torna a somriure a l'obra de McDowell. Cada quinze dies, Blackie Books publica un nou llibre de la sèrie. I, com si fos una onada que creix i creix, cada cop més lectors queden atrapats per la història.

En només tres mesos, la saga ven 150.000 llibres (en català i en castellà). I, en conseqüència, naturalment, "Blackwater" apareix a les llistes dels títols més venuts de Sant Jordi.

Les raons de l'èxit

Per entendre les claus de l'èxit d'aquest fenomen hem visitat la seu de l'editorial Blackie Books, al barri barceloní de Gràcia. Allí hem conversat amb Jan Martí i Alice Incontrada, cofundadors d'una editorial que, tot i la seva joventut (només dotze anys de vida) ja han publicat diversos best-sellers, com ara la novel·la "Los asquerosos", de Santiago Lorenzo.

Martí i Incontrada ens expliquen que, només durant la setmana de Sant Jordi, s'han venut entre 25.000 i 30.000 exemplars de "Blackwater". I afegeixen que una de les raons d'aquest furor popular potser s'hauria de buscar, a banda de la potència de l'argument, en el fet que la sèrie és una saga matriarcal, en què les dones manen i decideixen.

Els editors també ens comenten que la popularitat de la sèrie ha fet que s'hagin creat diversos clubs de lectors de "Blackwater" de forma improvisada, aprofitant les xarxes socials.

A més, recalquen que, tot i que els llibres de la saga són econòmics (tenen un preu inferior als 10 euros), les vistoses cobertes creades pel dissenyador madrileny Pedro Oyarbide han convertit aquests volums gairebé en objecte de col·lecció. Oyarbide, de fet, va signar llibres per Sant Jordi i les cues que va generar van ser constants durant tota la jornada.

Del segle XIX al XXI

Potser una de les qüestions que han cridat més l'atenció de "Blackwater" és el fet que s'hagi venut per entregues. Aquesta era una fórmula habitual al segle XIX, quan autors com Charles Dickens, Alexandre Dumas o Víctor Català publicaven les seves novel·les, fragmentades, a diaris o revistes.

Per exemple, la cèlebre "Solitud", de Victor Català, es va poder llegir per primer cop a la revista Joventut. Podríem dir, doncs, que publicar llibres de forma seriada és una opció anacrònica? "No gens", responen a l'uníson Martí i Incontrada, perquè, tal com defensen, l'estructura de "Blackwater" també pot recordar la d'algunes sèries que avui arrasen a la televisió.

El temps ens dirà, per tant, si altres editorials s'apunten a la tendència de publicar llibres per entregues.