Les raons per les quals Israel no ha llançat encara l'anunciada ofensiva terrestre a Gaza

Després de 15 dies de bombardejos, Israel ha llançat l'onada d'atacs més intensa aquesta última nit. A la Franja de Gaza s'hi acumulen els morts, els ferits i la destrucció mentre l'ajut humanitari ha entrat per tercer dia consecutiu amb comptagotes.

Els atacs continuen mentre la tan anunciada invasió terrestre no arriba. Però l'estat hebreu té diverses raons per endarrerir l'ofensiva.

La primera és la pressió del seu principal mentor i aliat, Washington. Li hauria dit que l'alliberament d'ostatges, alguns d'occidentals, és una prioritat, i per negociar-ho es necessita més temps i que endarrereixi la invasió terrestre, segons ha publicat el New York Times citant fonts governamentals nord-americanes.

Fins ara s'han alliberat quatre ostatges, dues dones d'edat avançada aquest mateix dilluns. Un mitjà israelià, i24, ha publicat també aquest dilluns que l'alliberament de 50 ostatges amb doble nacionalitat podria ser imminent.

Al mateix temps, Washington també hauria demanat l'endarreriment perquè pugui entrar més ajuda humanitària a Gaza, una prioritat per a la comunitat internacional.

Ahir els líders dels Estats Units, el Regne Unit, França, el Canadà, Alemanya i Itàlia van demanar a Israel que s'adhereixi al dret internacional i protegeixi els civils, al mateix temps que van reiterar el dret a defensar-se del terrorisme i van publicar un comunicat conjunt en què també afegien el seu compromís per a col·laborar en la coordinació per "donar suport als seus ciutadans a la regió, en particular aquells que volen abandonar Gaza".

Una altra raó és el temor a un conflicte regional. Els Estats Units temen que la invasió terrestre arrossegui el Hezbollah libanès al conflicte obert i totes les milícies proiranianes de l'Orient Mitjà, que ja han començat a activar-se, s'alcin en peu de guerra. El Pentàgon necessita temps per reforçar la seguretat de les tropes a la regió i encara no estaria preparat.

En cap cas, ni Europa ni els Estats Units demanen a Israel que no faci l'ofensiva terrestre, només que no es precipiti.

Retardant l'ofensiva, el govern d'Israel manté el suport occidental, però corre el risc de perdre el del 65% dels israelians, partidaris de llançar l'ofensiva terrestre i venjar-se d'una vegada de Hamas, a banda que hi ha centenars de milers d'israelians desplaçats que volen tornar a casa i no podran mentre s'allargui la guerra.

També aquest dilluns l'exèrcit israelià ha explicat que s'han fet algunes incursions terrestres a Gaza. Segons han explicat, l'exèrcit hi ha entrat amb tancs i soldats per "matar escamots terroristes", unes batudes que serveixen per mirar de localitzar o trobar informació sobre els ostatges.

"Pausa humanitària"

L'alt representat per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha assegurat aquest dilluns que veu "un consens bàsic" entre els estats membres per demanar una "pausa humanitària" en la guerra entre Hamas i Israel perquè l'ajuda humanitària pugui entrar a la Franja de Gaza.

Davant les divisions entre els 27 pel que fa a demanar un alto el foc en el conflicte, Borrell ha rebaixat la demanda a una "pausa humanitària", que ha admès que és un "objectiu menys ambiciós".

La qüestió estarà sobre la taula dels caps d'estat i de govern de la UE, que es reuneixen dijous i divendres a Brussel·les.

La proposta ja ha estat rebutjada pels Estats Units, que s'oposa a un alto el foc i considera que amb una pausa Hamas podria recompondre forces i preparar-se per a nous atacs.

"Tant si en diem pausa com si en diem alto el foc, cal pensar en el que això suposaria. Qualsevol alto el foc donaria a Hamas la capacitat de descansar, recompondre's i preparar-se per seguir amb atacs terroristes contra Israel", ha dit el portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units, Matthew Miller.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va demanar un alto el foc dimecres per al retorn dels ostatges en mans de Hamas i al mateix temps fer arribar l'ajuda humanitària a Gaza.