Les receptes de l'OCDE per millorar l'educació a Catalunya en 4 anys: "Cal alinear els recursos"

Canviar el rol dels professors o treballar menys continguts amb més profunditat. Aquestes són dues de les propostes que defensa l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) per millorar els resultats educatius i el rendiment escolar en quatre anys a Catalunya. 

Amb aquest objectiu, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el responsable d'Educació de l'OCDE, Andreas Schleicher, han signat un acord de col·laboració aquest dimecres.

L'entitat intergovernamental assegura que Catalunya reuneix totes les condicions per assolir i consolidar l'èxit en l'ensenyament escolar i revertir els mals resultats en les últimes proves PISA.

"El conveni que hem signat té un horitzó de quatre anys: l'any 2025, per fer diagnòstic; l'any 2026, per implementar polítiques i fer-ne seguiment; l'any 2027, per consolidar-les; i l'any 2028 per fer-ne difusió", detallava Illa.

De ben a prop l'escoltava Andreas Schleicher, director d'Educació de l'OCDE i creador de les proves PISA, que ha explicat en una entrevista amb Catalunya Ràdio i TV3 quines polítiques i quins àmbits del sistema educatiu català considera que cal revisar i quins són els reptes de mestres i professors davant els mals resultats en matemàtiques i comprensió lectora.

Els professors amb més talent han d'anar a les aules més problemàtiques

El responsable d'Educació de l'OCDE considera que Catalunya està molt ben posicionada per millorar els resultats educatius i assegura que reuneix les eines per assolir les millores acadèmiques necessàries.

"Catalunya té tots els ingredients per tenir èxit: bon nivell d'inversió pública, els salaris dels professors són força bons i l'entorn laboral és correcte", explica Schleicher.

Malgrat això, exposa que aquí sovint aquests recursos disponibles "no estan ben alineats" amb els reptes que es vol assolir. I proposa algunes mesures, com ara reorganitzar el personal docent en funció de les necessitats acadèmiques de cada centre.

"Catalunya hauria de dedicar els professors amb més talent a les aules més problemàtiques. Els millors líders escolars han d'anar a centres desafavorits. Això s'ha demostrat efectiu en alguns sistemes educatius." 

Schleicher desvincula la immigració dels mals resultats acadèmics i considera que el que marca significativament la diferència de rendiment entre alumnes és el context social. Per això, insisteix que cal dotar de més eines les escoles que concentren més estudiants amb condicions socials en desavantatge.

També explica que per incrementar i millorar els recursos disponibles, no només fan falta més docents i professionals al sistema educatiu, sinó que també convindria "més implicació per part de les famílies".

Ensenyar menys continguts, però de manera més profunda

El representant de l'OCDE també recomana fer canvis en l'enfocament de les classes. Assegura que a l'Estat, el volum de continguts educatius que s'ensenyen és molt elevat, però critica que sovint no s'hi aprofundeix prou.

"La profunditat de l'experiència educativa és insuficient. Els estudiants aprenen una vintena de resultats i experiments científics, però no arriben mai a dur-los a la pràctica. No arriben a concebre aquells coneixements des del punt de vista d'un científic, un filòsof o un matemàtic."

Per Schleicher, a Catalunya s'ensenyen "massa coses" d'una manera "força" superficial: "Ensenyar menys coses en un nivell de profunditat més alt proporcionarà més bons resultats".

Pel que fa a la necessitat del retorn de la sisena hora, la descarta de totes totes. "La qüestió no és si afegir una hora més o no, sinó com utilitzar el temps de manera més productiva", insisteix.

I posa com a exemple que, a Suïssa, els alumnes estudien menys hores, però els resultats són "molt bons". Per tant, la solució, assegura, passa per fer que les experiències d'aprenentatge siguin "més interessants, atractives, autèntiques i vivencials".

Les ràtios a l'aula són "favorables", però cal més flexibilitat

El creador de les proves PISA assegura que el nombre d'estudiants per classe a Catalunya és "força favorable", i també s'assimila als nivells de les aules d'altres països europeus.

Considera que un nombre elevat d'alumnes a classe permet fer classes magistrals còmodament i apunta que la mesura de reduir el volum d'alumnes a les aules, tota sola, no millora la comprensió dels infants.

"El que falta a Catalunya és que el professor passi temps amb grups més petits. Reduir el nombre d'alumnes a classe no és una manera eficaç de millorar la qualitat de l'aprenentatge. El que cal, i el més prometedor, és explorar formats alternatius d'ensenyament."

En aquest sentit, també rebutja la segmentació dels estudiants en grups per nivell. Considera que aquesta mesura s'ha d'evitar perquè propicia l'estigmatització i l'estratificació social.

Per Schleicher, les millors respostes educatives arriben quan hi ha "més personalització" en l'aprenentatge. És a dir, quan no hi ha grups d'estudiants permanents, sinó que són flexibles i adaptables.

El professor també ha de ser un mentor

Segons el director d'Educació de l'OCDE, un problema significatiu en el deteriorament dels resultats acadèmics a Catalunya és la falta de disciplina a les aules.

En aquest aspecte, assegura, un factor principal és la qualitat de les relacions entre els alumnes i els professors. Un punt que explica que el va "sorprendre força" veure als informes PISA.

"Si l'estudiant es perd, el professor ha de poder acompanyar l'alumne en els seus somnis i aspiracions personals. Si això passa, la disciplina serà bona."

Així doncs, considera que el paper del professorat ha de canviar. Schleicher assegura que no s'ha de cenyir a ser només un bon "instructor", sinó que també ha de ser "bon mentor, un bon treballador social que dissenyi nous entorns d'aprenentatge creatius".

D'aquesta manera, explica, és necessari que la figura del professor torni a recuperar un bon "estatus social", per atreure talent als centres educatius i potenciar "l'atractiu intel·lectual" de ser professor.

Per acabar, Schleicher també recomana reduir el temps de pantalles a les aules i apunta que "els efectes negatius de les tauletes han estat pitjors que el tancament d'escoles durant la pandèmia".