Les referències a Catalunya en els programes electorals dels partits per a les europees

Les eleccions europees del 2019 van coincidir amb les municipals i autonòmiques a Espanya. En una campanya amb els líders independentistes a la presó o en procés d'exiliar-se, un PSOE en ascens va aconseguir la victòria.

El missatge que a Brussel·les es decideixen la majoria de les polítiques que després s'apliquen en els estats membres de la Unió ha anat normalitzant-se. De fet, un 60% de la normativa –asseguren- prové de directives europees.

Ara, l'auge de l'extrema dreta és la principal preocupació dels partits liberals i socialdemòcrates que han fet créixer la Unió Europea. Les enquestes apunten que un 20% dels 720 eurodiputats podrien ser de partits extremistes en la pròxima legislatura.

L'acte de diumenge passat a Madrid amb Abascal, Le Pen, Milei i Meloni, els principals líders de l'extrema dreta actual ho posava en relleu.

Per tant, aturar aquest avenç serà l'eix central de la campanya de tots els partits. La defensa dels drets fonamentals i les grans polítiques industrials i agràries, estaran en boca de tots.  

Malgrat tot, Catalunya centrarà bona part de la campanya. És el cas del Partit Popular, que planteja les europees com el plebiscit contra l'amnistia i contra Pedro Sánchez; una última oportunitat de votar contra el govern espanyol, que té tres anys de legislatura al davant i sense noves eleccions a la vista.

L'oficialitat de català a Europa

Com el PP, Ciutadans, en la seva última oportunitat electoral, mantindrà el seu objectiu de bloquejar el català a Europa i defensa un grup liberal europeu sense partits sobiranistes.

Els comuns, amb Sumar, porten en el seu programa la resolució del conflicte català i l'oficialitat de la llengua a les institucions. Amb Podem, també abanderen l'alerta contra l'auge de l'extrema dreta. Un argumentari que també segueixen els socialistes.

El PSC, sense un programa específic sobre Catalunya més enllà del que ha publicat el PSOE sobre l'afectació de les polítiques europees en el dia a dia del ciutadà, continuarà amb l'estratègia de reconeixement del català que ha fet aquests últims mesos. Una pujada de la dreta i l'extrema dreta, que l'han bloquejat, dificultaria encara més l'oficialitat de la llengua.

Uns objectius que subscriuen a Esquerra Republicana, al costat dels sobiranistes de les Illes, de Bildu i del BNG. I que portaran més enllà, defensant l'autodeterminació dels pobles i els drets lingüístics. 

El fet que Esquerra vagi amb gallecs i bascos permet a Junts presentar-se com l'única candidatura exclusivament catalana i que posarà l'accent en mantenir a Europa la internacionalització de l'especificitat catalana. El seu programa especifica que lluitaran per normalitzar el català a Europa i defensen que amb Carles Puigdemont aquests cinc anys com a eurodiputat s'ha avançat en el coneixement del conflicte polític.