Les refugiades violades a Ucraïna, privades del dret d'avortar a Polònia

El drama dels centenars de dones ucraïneses violades per l'exèrcit rus continua quan arriben a Polònia i es troben amb un dels països europeus amb la legislació més restrictiva sobre l'avortament. Organitzacions de drets humans poloneses intenten pressionar el govern per flexibilitzar la llei, que només permet interrompre l'embaràs en cas de violació si està documentada i certificada per un fiscal, un requisit impossible en temps de guerra.

Des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, Polònia ha rebut ja més de 3 milions i mig de refugiats des d'Ucraïna. És la gran porta d'entrada a Europa per als que fugen de la guerra, però també un país que no garanteix alguns dels seus drets bàsics, com l'avortament. Es calcula que centenars de dones han estat violades per l'exèrcit durant els tres mesos de guerra.

Quan les refugiades arriben a Polònia es troben, sovint sense saber-ho prèviament, en un dels països europeus més conservadors pel que fa a la llei d'avortament. Fa un any es va endurir la legislació i es va eliminar el supòsit utilitzat a Polònia en el 98% dels casos, el de malformació del fetus.

A Polònia l'avortament està gairebé completament prohibit i només es permet en dos supòsits: en cas que l'embaràs suposi un perill per a la salut de la dona o en cas de violació acreditada. També l'accés als anticonceptius està molt restringit actualment.

L'ACNUR, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, reclama que les refugiades que s'han escapat a Polònia per la guerra tinguin accés als drets sexuals i reproductius que compleixen els estàndards internacionals, inclòs l'avortament.

La violació, una excepció impossible

La llei polonesa sí que permet l'avortament fins a la setmana 12 d'embaràs en cas de violació, però només si està autoritzada per un fiscal, cosa que passa amb comptagotes. Això és el que tanca la porta completament a les refugiades ucraïneses víctimes de violació, perquè el delicte no està certificat.

Ho denuncien diverses ONGs. Des de Kíiv, Oleksandra Matvixiuk, directora del Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna, assegura que el supòsit no serveix per a les refugiades ucraïneses, que, generalment, no han pogut denunciar el seu cas ni es veuen amb cor de fer-ho.

"La legislació a Polònia no permet l'avortament i només contempla algunes excepcions, com és la violació, però has de demostrar que t'han violat. I és completament impossible en aquests moments."

És molt complicat calcular les xifres reals de víctimes de violacions. La defensora del Poble d'Ucraïna, Liudmila Deníssova, ha denunciat que només en les dues primeres setmanes d'abril es van registrar 400 casos de violència sexual per part de soldats russos, també contra homes, gent gran, nens i nenes i, fins i tot, nadons.

També el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha denunciat la violació de centenars de dones durant l'ocupació russa d'algunes zones, com Butxa, sense especificar un nombre. Algunes d'aquestes víctimes han mort durant l'agressió o posteriorment, a causa de les ferides. També s'han reportat assassinats de dones després de ser violades. La majoria, en tot cas, mai ho explicaran, i la gran part dels casos seran impossibles de verificar.

Rússia ha negat reiteradament haver atacat civils en el que el Moscou anomena una "operació especial" a Ucraïna.

Una situació excepcional

L'arribada d'aquest gran volum de víctimes de violacions a Polònia està forçant el govern de Varsòvia a flexibilitzar la llei d'avortament. O almenys és el que esperen des de Federa, la Federació de Dones i Planificació Familiar polonesa. L'entitat estima haver atès, fins ara, entre 300 i 400 dones violades durant la invasió russa.

Krystyna Kapcura, directora executiva de Federa, insisteix que el govern de Polònia hauria de fer una norma especial per atendre les refugiades i poder actuar amb la rapidesa necessària.

"Apel·lem al nostre govern, al ministre de Sanitat, perquè, almenys, simplifiquin els procediments per a les refugiades poloneses."

En aquesta línia, partits polítics progressistes han proposat diverses esmenes al projecte de llei que acaba d'aprovar el govern polonès sobre la recepció de refugiats ucraïnesos i que havia d'obligar els fiscals a expedir els documents necessaris per poder avortar en un termini de 7 dies. La proposta va ser rebutjada pel Congrés.

Federa i altres organitzacions poloneses tenen moltes limitacions legals i només poden atendre mèdicament i psicològicament les víctimes de violació abans i després de l'avortament. Es coordinen amb altres ONG, com Women on Web, dels Països Baixos, que són les que envien les píndoles abortives a les dones que les requereixin. Els solen arribar al cap de 2 o 3 dies.

Són les organitzacions que van liderar l'any passat les protestes contra la restrictiva llei de l'avortament polonesa. Els activistes s'arrisquen a penes de presó per ajudar a avortar les dones, ucraïneses o poloneses.

Recorden, però, que les dones mateixes no cometen cap acte delictiu segons la llei a Polònia, només qui practica o ajuda a practicar l'avortament, segons Krystyna Kapcura, que insisteix en la necessitat de difondre aquesta informació per animar les dones a demanar ajuda:

"La llei polonesa és molt restrictiva però les dones no són castigades. Només els activistes i qui ajudi a avortar. Per això hem establert una línia telefònica per informar."

La desinformació està alimentada expressament pels moviments antiavortistes que, segons Federa, tenen el suport del govern. L'organització més activa i poderosa és la ultradretana Ordo Iuris, que pressiona i enganya les refugiades a la frontera amb Polònia amb pamflets manipulats per atemorir les dones acabades d'arribar al país i que no coneixen les lleis.

Polònia contra l'avortament

L'avortament s'ha convertit en un tema que crea fortes divisions a Polònia des que el partit nacionalista Llei i Justícia va arribar al poder el 2015. El Tribunal Constitucional va dictaminar el 2020 que la interrupció dels embarassos amb anomalies fetals eren inconstitucionals, i eliminava així el supòsit més utilitzat per avortar legalment en un país profundament catòlic.

Un any després, el Parlament Europeu es va mostrar contrari a la decisió del Tribunal Constitucional de Polònia, que a la pràctica suposa gairebé la total prohibició de l'avortament al país.

Víctimes i atrapades

La situació és antagònica a Ucraïna, on l'avortament és legal si es sol·licita durant les primeres 12 setmanes d'embaràs, els anticonceptius orals són de venda lliure sense necessitat de recepta i la píndola de l'endemà està disponible àmpliament.

De fet, es calcula que la gran part de les víctimes de violacions durant la guerra s'han hagut de quedar a Ucraïna, on l'avortament és possible però el sistema sanitari està ensorrat, justament quan és imprescindible actuar ràpidament, com insisteix la ginecòloga Miroslava Marxienko, refugiada ucraïnesa a Polònia: "Parlem de dones ucraïneses embarassades que han pres la decisió d'avortar i no poden fer-ho a Ucraïna perquè viuen en zones bombardejades pels russos i on no funciona el sistema sanitari".

"Necessiten prendre anticonceptius d'emergència tan aviat com sigui possible i, si s'han quedat embarassades, també han d'avortar com més aviat millor."

Les víctimes més inaccessibles són les que es troben en territori ucraïnès ocupat pels russos. A elles se'ls intenta ajudar a través d'assistència online, però és impossible fer el més necessari, proporcionar-los un sistema segur per avortar, segons Oleksandra Matvixiuk: "Els donem informació sobre com poden tractar a casa els genitals ferits, com poden prevenir malalties de transmissió sexual i altres necessitats als territoris ocupats, on la gent pot ser violada regularment."

Crims silenciats, crims amagats

El nombre de dones ucraïneses víctimes de violència sexual que arriben a Polònia és encara impossible de saber perquè es tracta d'un dels crims de guerra més silenciats.

S'estima que només un 20% de les dones agredides denunciaran la violència sexual durant la guerra. En primer lloc per vergonya, però també per girar full i per no fer més difícil als altres, tornar algun dia a la normalitat, segons Krystyna Kapcura, de Federa: "Volen viure amb normalitat després de la guerra i no volen carregar els seus marits, o parelles, amb altres problemes mentre són a Ucraïna combatent".

"No volen que ser estigmatitzades com a víctimes de violació i no saben com reaccionarien els membres de les seves famílies"

Kapcura explica que el 80% d'aquestes dones no seguiran cap procediment de denúncia.

La tragèdia "acaba de començar"

Les ONG poloneses adverteixen que la tragèdia només acaba de començar, perquè la majoria de víctimes es queden a Ucraïna, i les que fugen arriben amb embarassos avançats i, per exemple, ja no se'ls pot practicar un avortament farmacològic.

Per això, reclamen que la Unió Europea exigeixi que es defensin els drets sexuals i reproductius de les refugiades allà on siguin acollides. Insisteixen que cal actuar ràpid, per humanitat.  

La violació, arma de guerra premeditada

La violació s'està utilitzant a la invasió d'Ucraïna com una arma de guerra per l'exèrcit rus, encara que també se n'han denunciat casos per part de soldats ucraïnesos.

Les víctimes no són només dones, també homes, gent gran i criatures, inclosos nadons de només mesos. Els relats deixen entreveure un patró repetitiu per maximitzar el trauma i perpetuar-lo en generacions futures.

Ho demostra el fet que les violacions tenen lloc davant altres familiars i amb una violència extrema afegida, segons Oleksandra Matvixiuk, del Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna, que admet que ningú havia previst les atrocitats comeses pels soldats: "Els soldats russos utilitzen aquests crims com un mètode de guerra i proporcionen deliberadament dolor als civils ucraïnesos".

"Quan parlem de violència sexual, les violacions tenen lloc davant dels fills de les víctimes, dels seus familiars i coneguts. Van acompanyades d'una demostració explícita de menyspreu"

Les Nacions Unides intenten recopilar proves per investigar aquesta mena de crims de guerra, amb l'ajuda d'experts internacionals en violència sexual. Serà complicat, però, que s'arribin a jutjar, perquè Rússia no forma part del Tribunal Penal Internacional. Per acceptar el cas, es necessitaria el vistiplau del Consell de Seguretat de l'ONU, on Rússia té dret a veto.

Per salvar aquest obstacle, l'ONU fa una crida a altres països que formen part del Tribunal Penal Internacional que considerin la possibilitat d'obrir els seus propis procediments judicials per delictes sexuals contra Rússia al·legant la jurisdicció universal, ja que la violació és un crim contra tota la humanitat i no hauria de tenir fronteres judicials.