Les regles de joc de la nova legislatura, en solfa
Primer debat de política general des del canvi de govern, en què les formacions miren de trobar el seu lloc en el tauler de la nova legislatura. Un president Illa que deixa de ser cap de l'oposició per encapçalar el rol institucional de president, d'un govern en minoria i que amb bon to estén la mà als socis de la investidura i es compromet amb el finançament singular, el gran repte.
Els republicans passen de ser govern a trobar l'equilibri entre ser soci d'investidura, fer d'oposició i al mateix temps, amb Junts, afrontar el repte de reconstruir l'espai independentista per, com diuen, tornar a il·lusionar.
Junts, en canvi, més desconfiat amb el PSC, enceta un rol nou postprocés: busca ser l'alternativa al PSC, mirant d'enfortir-se cap al centre i de resoldre en el seu relat el triangle entre la confrontació, fer d'oposició i col·laborar en determinats temes de país.
Junts vol collar Illa amb la carta que són decisius a Madrid, però el president no vol caure en aquest parany i ja els ha retret que no confonguin els interlocutors ni barregin carpetes, i que triïn si volen jugar a burxar o a tenir un paper d'oposició constructiva.
Les carpetes del finançament singular i Rodalies determinaran la legislatura
Compaginar el curt, el mitjà i el llarg termini i fer anuncis en matèria social per demostrar que el govern governa en el dia a dia.
El president Illa sap que el finançament singular i Rodalies són la columna vertebral dels pactes que ha rubricat amb Esquerra i els Comuns, i la reacció furibunda que genera a la resta d'Espanya pot acabar afeblint un Pedro Sánchez que ja arrossega els peus per acabar el mandat.
Són els grans reptes dels quals depèn la seva legislatura, i sap que altres qüestions com el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport tindran el rebuig frontal dels socis de la investidura.
Mentre finançament i Rodalies no arriben, s'ha de gestionar el dia a dia, i Salvador Illa anuncia 50.000 habitatges públics, un pla de gran ambició i envergadura que ha causat escepticisme entre les files de l'oposició, però que de moment li donen cert marge de confiança.
Menys referències a la independència
En campanya, el president Illa ja advertia que volia girar full del procés, i en el seu discurs de dimarts el que pretenia era enterrar-lo definitivament i situar el debat en la millora i gestió dels serveis públics amb Catalunya com a referent per a la resta de l'Estat.
Junts li demana que planti cara a Pedro Sánchez, defensi Catalunya dels atacs rebuts i reconegui que existeix l'exili, però Illa no els recull el guant i considera que haver-se posicionat a favor dels indults i l'amnistia ja els ha suposat un tràngol prou feixuc.
I si bé en anteriors debats de política general les referències a la independència eren constants, aquest dimecres han estat més aviat poques, més enllà que Esquerra ha mencionat el referèndum com a única sortida per resoldre el conflicte.
Pròxima parada: els pressupostos
El pròxim repte del govern amb què ja està treballant el gabinet de la consellera Alícia Romero seran els pressupostos. Illa buscarà primer els socis d'investidura, i tant Esquerra com Comuns ja l'han advertit que si li agafen temptacions de buscar majories alternatives amb la dreta perdrà el seu suport.
Si no se'n surt amb els comptes, veurem si el bloc de la investidura es trenca i si el PP pot tenir algun paper en aquesta legislatura que ara mateix, després de sentir el to dur d'Alejandro Fernández, no s'albira.
Una bona relació amb Esquerra i els Comuns i amb Junts per temes puntuals, i avançar amb el finançament singular ajudarà a l'estabilitat de Pedro Sánchez...
Si el traspàs de Rodalies descarrila i la sobirania fiscal per Catalunya, fixada en el pacte amb Esquerra, entra en via morta, Illa pot veure perillar la legislatura i, de retruc, situarà Sánchez contra les cordes.
El combat contra l'extrema dreta
S'enceta, doncs, un nou cicle en què l'extrema dreta té més diputats i passa d'una a dues formacions al Parlament, amb la immigració com a focus del seu discurs i que obligarà la resta de partits de la cambra a confrontar-lo. De moment, hem vist com la nova línia de la mesa és no interrompre'ls.