Les renúncies que haurà de fer Ucraïna si tira endavant el pla de pau de Trump

El president nord-americà, Donald Trump, assegura que ha posat fil a l'agulla per començar a acabar amb la guerra de Rússia contra Ucraïna. Així ho va anunciar dimecres a la tarda, després d'una trucada telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. Després, Trump va parlar amb el mandatari ucraïnès, Volodímir Zelenski, per explicar-li la seva proposta.

Les dues qüestions claus d'aquesta futura negociació són les fronteres, perquè Washington assegura que Ucraïna no podrà tornar a les fronteres anteriors al 2014, i la negativa a acceptar que Kíiv entri a formar part de l'OTAN. 

Com estan les fronteres?

Des del 2014, Rússia s'ha apoderat, de facto, del 20 % del territori ucraïnès. Després del triomf de la revolució del Maidan, que va tombar el president prorús Víktor Ianukóvic, els russos es van annexionar la península de Crimea, on tenen la seva flota del Mar Negre. És, doncs, un punt estratègic militar, però també una porta per al control del comerç marítim internacional. 

Des de la invasió del 2022, Putin manté sota el seu domini la major part de quatre províncies ucraïneses: Lugansk, ocupada gairebé en la seva totalitat, Donetsk, Zaporíjia i Kherson, on té més del 70% del territori. 

A Donetsk hi ha un dels fronts de guerra més actius en aquests moments. 

El control d'aquestes províncies també manté en mans russes la principal central nuclear d'Europa, gran part de les explotacions mineres del Donbàs i també de la indústria siderúrgica.

Què passa amb el territori rus ocupat per Ucraïna?

Una ofensiva sorpresa de l'exèrcit ucraïnès va permetre ocupar més de 80 poblacions russes de la regió de Kursk, fronterera amb Ucraïna. 

El president Zelenski pretenia que aquest territori formés part d'un possible intercanvi en unes hipotètiques negociacions de pau, però el Kremlin ja ho ha descartat i assegura que recuperarà tot el terreny per la via militar. 

En els últims mesos ja n'ha recuperat un 60%.

Per què es tanca la porta a l'OTAN?

Les bases d'una futura negociació, segons els Estats Units, també impedirien l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN, un dels gran objectius de Putin.

El Kremlin ha exhibit l'amenaça de l'expansió de l'OTAN com una de les justificacions per a la seva invasió d'Ucraïna del 2022. 

Putin havia denunciat que la incorporació a l'Aliança dels països de l'Europa de l'est de l'òrbita soviètica era una amenaça creixent per al seu país, i va situar Ucraïna com a línia vermella.

Què obtenen Putin i Zelenski a canvi?

Un alto el foc convé a totes dues parts per evitar les baixes contínues al front. Tot i que no hi ha xifres contrastables, Zelenski assegura que Ucraïna ha tingut més de 43.000 morts i més de 350.000 ferits, i que els russos haurien perdut 350.000 homes i tindrien el doble de ferits. 

Aquesta circumstància se suma a la dificultat de les dues parts de trobar efectius de relleu, com demostra el recurs a soldats nord-coreans per part de Rússia o les pressions a Kíiv per rebaixar l'edat de reclutament als 18 anys.

La investigadora sènior del CIDOB Carmen Claudín assegura que Trump no tindrà gaires problemes per imposar les seves condicions a Zelenski perquè l'equilibri de forces a la guerra està del costat rus. Ho explicava al "Catalunya nit":

"Podem estar segurs que a Trump no li tremolarà el pols a l'hora d'imposar una solució que no sigui beneficiosa per als ucraïnesos." 

Serà justa la pau?

Acceptar algunes de les principals pretensions de Moscou i reconèixer-lo com a interlocutor principal per part dels Estats Units, pot conduir a una pau injusta, contrària al que reclamaven la Unió Europea i Kíiv. 

Un mal precedent, segons assegura en una entrevista a Catalunya Informació el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu: