Les repercussions de la guerra d'Ucraïna arriben a l'Àrtic, clau per al futur del clima

La guerra a Ucraïna ha retronat en un lloc tan llunyà, inhòspit i aparentment neutral com el cercle polar àrtic. La por de l'expansionisme rus ha disparat totes les alarmes en aquesta immensa regió, de gran importància estratègica i amb uns recursos naturals colossals.

Vuit països -agrupats en el Consell Àrtic- en reclamen la sobirania. Són els Estats Units, el Canadà, Dinamarca, Islàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. I és precisament Rússia que ocupa la meitat d'aquest apetitós pastís.

La invasió d'Ucraïna ha irritat tant els altres països, que han decidit suspendre tota l'activitat d'aquest organisme de cooperació. Des del març, s'han aturat totes les reunions.

Això afecta les decisions que es poden prendre, en especial les que tenen a veure amb la conservació. L'Àrtic és clau en la lluita contra l'escalfament global. Després de l'Amazones, és el segon lloc més gran del planeta que funciona com a "embornal de carboni", reduint els nivells de diòxid de carboni en circulació. No ho fa amb arbres, sinó amb el permagel, el sòl permanentment gelat que manté atrapat el doble de carboni del que hi ha ara a l'atmòsfera.

Aquesta aturada del Consell Àrtic afecta ja alguns projectes que volen estudiar com preservar el continent. Un d'aquest és el d'Incendis Àrtics, que havia de desplaçar-se per investigar els focs provocats pel desgel que deixa escapar el carboni atrapat i també gas metà. Un cercle viciós que pot empitjorar, i molt, l'escalfament global. Segons un article de la revista Science, l'Àrtic s'escalfa quatre vegades més ràpid que la resta del planeta.

Recursos naturals al descobert

Amb el desgel, els països de la zona es deleixen per accedir a les riqueses amagades a la profunditat d'aquestes aigües. A l'Àrtic hi ha el 13% de les reserves mundials de petroli, un 30% de les de gas natural i molts minerals.

El president rus, Vladímir Putin, considera la regió una prioritat i hi està desenvolupant una activitat molt superior a la resta de països àrtics. Aquí hi té la flota del nord, importants bases militars i plantes d'extracció de gas i petroli. A més, vol accelerar-hi l'obertura d'una ruta marítima, fins ara intransitable pel gel, que estalviaria molts dies de navegació als vaixells comercials.

Ken Coates, especialista en l'Àrtic de la Universitat de Saskatchewan, al Canadà, té clar quin serà el paper de Rússia: "No veurem tancs a l'Àrtic Nord, però el que veurem és Rússia empenyent les fronteres, empenyent les seves reclamacions, sent més assertiva, sent aquell mosquit molest que no para de picar".

Sense un mecanisme de cooperació com el Consell Àrtic, el fràgil ecosistema i l'equilibri polític a la regió podrien patir conseqüències catastròfiques. De moment, no se sap quan es tornarà a reunir. La presidència rotatòria és ara en mans, precisament, de Rússia, i no es preveuen canvis fins que acabi la guerra o fins que Moscou hagi de cedir el testimoni al pròxim país. Serà Noruega, però caldrà esperar fins a l'estiu de 2023.